diumenge, 15 d’abril del 2012

4t. VERMUT LITERARI


15 d’abril de 2012, diumenge primaveral, assolellat, vigílies de Sant Jordi. Una cinquantena de persones de públic per escoltar les motivacions, obres i peripècies de quatre escriptores. Una hora compartint creativitat, llibres, món editorial... i un bon vermut. És la quarta edició d’aquesta efemèride cultural, organitzada per l’Associació Cultural Tots Som de Casa, que pretén donar veu i conèixer els escriptors de les nostres comarques. L’acte, en format tertúlia, ha estat moderat per Joan Yeguas (ens recomana llegir Josep Pla) i Sebastià Garralon (qui es decanta per Memòria d’uns ulls pintats de Lluís Llach).
Mertxe París i Leza. Alcarràs, 1976. L’any 2003, en finalitzar filologia àrab, va viatjar cap a Iraq per escriure un llibre. Un cop a Bagdad va canviar la mirada, i en lloc d’escriure l’experiència d’una lleidatana allí, va redactar el que passava en aquell país des dels ulls d’una família autòctona: “Mentre l’Iraq dormia”. El va redactar amb el temps de l’embaràs de la primera filla.
Paral·lelament va crear l’editorial “deParís”, on va publicar “Viatges amb els Bolilos”. Abans i després de ser mare ha canviat el fet d’escriure. S’ha dedicat a una altra literatura: ser mare.
Hi ha dies que estàs més sensible, i captes millor els colors, el que passa al món... Abans del vermut, per exemple, ha tingut un moment per mirar què passava per la Plaça Major del Palau. L’entusiasma tant el món àrab que abans de l’acte s’ha passejat pel carrer Mesquita.
El panorama editorial ha canviat molt darrerament i canviarà més encara. El món digital està canviant aquest món. La darrera obra escrita ha estat “Els enigmes impossibles”.
Recomanació: “En el mar hi ha cocodrils” de Fabio Geda.

Helena Rufat i Casals, Torrelameu, 1967. Casada a Mollerussa i professora a l’institut de Bellcaire. Sempre li ha agradat llegir i, des de fa cinc anys, també es dedica a l’escriptura de narracions breus. Cosa dels quaranta. Escriu com un impuls, una necessitat de comunicar. De fet s’ha formulat el perquè després de començar a escriure. És observadora i caça paraules de l’entorn, es queda amb frases, recorda fets... De fet quan està enmig d’una obra li vénen al cap personatges i situacions de la vida quotidiana: fent una truita, anant a treballar, dinant enmig d’un restaurant...
Som un sac on anem acumulant experiències, i de tant en tant surten. Aquestes experiències, acompanyades de la imaginació, permeten escriure, que és un acte de llibertat. Aquest 2012 espera publicar la seva primera novel·la, una obra en què ha treballat durant 4 anys. No creu en l’escriptura de velocitat vertiginosa. Els escenaris de les seves obres tenen en comú el món rural, un entorn on s’hi sent còmoda.

Agraeix la possibilitat de participar en certàmens literaris del món local perquè possibiliten publicar l’obra. Veure un llibre publicat fa valorar la feina i el temps dedicat. Amb només cinc anys de creació literària ha guanyat el Premi Cartes d’Amor i Desamor de la Biblioteca de Mollerussa, el Premi Altafulla de Narrativa Curta, el Premi Certamen Manel Canals i el  Vent de Port de Contes.
De cara a sant Jordi ens motiva a descobrir autors, a aventurar-nos per llibres desconeguts, i a optar sobretot per autors locals.
Recomanació: Mal de pedres de Milena Agus. Quirat i mig de Maria Dolors Millat

Montserrat Macià i Gou. Vilanova de Bellpuig, 1962. Llicenciada en història de l’art. Des de l’any 1999 dirigeix el Museu Diocesà de Lleida. Especialista en la Seu Vella de Lleida. Ha organitzat i gestionat un llarg reguitzell d’exposicions temporals vinculades al territori i ha coordinat diversos cursos, simposis i projectes de recerca entorn el patrimoni artístic.  Quan s’ha posat a escriure en un paper en blanc sempre ha estat per fixar la disciplina que l’entusiasma, la història. Per exemple: col·laboracions en la col·lecció Catalunya Romànica de l’Enciclopèdia Catalana, o un grapat de guies, fulletons, díptics... La voluntat i la necessitat de comunicar-se és el que mou a posar per escrit quelcom, sigui la part més íntima, sigui la recerca històrica, sigui una obra d’art...
El que escriu té un públic molt limitat, un fet que als inicis era poc comprès pels de casa. El fet d’estudiar i de posar per escrit l’obra i la vida d’artistes locals, propers, és important, perquè ens identifica.
Escriure l’ajuda a ordenar-se, a aclarir les idees.
Recomanació: Jo confesso de Jaume Cabré.

Magdalena Vilalta i Ripoll. Miralcamp, 1947. El seu pare era forner i és allí on va començar a llegir als 4 anys i en català! En canvi no va ser fins als 30 anys que va iniciar-se en l’escriptura en la nostra llengua. Al llarg de la seva vida ha escrit molt, malgrat que ha publicat poc, concretament tres obres: Història d’en Pau Saberut (1993), Viatge al planeta Venus (1997) i Aventures als temples d’Ankor (2001). També té moltes narracions breus i poesies. Recentment ha complert els 65 anys però confessa que no es jubilarà mai d’escriure. I tampoc de pintar, dibuixar i llegir, activitats que practica diàriament.

Parlant sense embuts i pels descosits, denuncia que sense currículum costa molt fer-se un espai dins el món editorial. Com a mestressa de casa no s’ha sentit valorada pels editors. Ha guanyat diferents premis. El darrer que li han concedit és l’accèssit del concurs de Florejachs amb l’obra: “El secret de la falca”.
Recomanació: Roma Antiga de Xulio Ricardo Trigo. I també la revista Sapiens

Escriure em permet ser lliure. Helena Rufat
Abans i després de ser mare he canviat el fet d’escriure. M’he dedicat a una altra literatura: ser mare.Merxe París
Escric per la voluntat i la necessitat de comunicar-me. M’ordena les idees. Montse Macià
No es creien que una mestressa de casa pogués escriure bé! Magdalena Vilalta