TORNA LA "TREMPERA"
VETERANA, GRAN VICTÒRIA CONTRA UN MOLT BON RIVAL
Gran victòria la d'aquest
diumenge, durant una setmana en què els afers extraesportius, on els nostres
veterans han estat les autèntiques estrelles mediàtiques del poble, després de
celebrar una derrota en forma galàctica i sensual.
Diumenge atípic, on hem pogut fer més d’onze i on avui sí teníem banqueta i això es nota, com ha estat aquest diumenge.
El Palau es presenta al municipal de Sant Roc amb Caelles, Ramon Jové, Piqué, Felip, Jacint, Txus, Joan, Jordi, Gerard, Pubill i Lluís, quedant a la banqueta el Miki i el Bibi.
Avui ens enfrontàvem amb un equip que ens va superar en tot moment al partit d'anada, cosa que no poden dir els altres rivals, tot i les derrotes sofertes. Calia sortir a totes, primer pels punts i després per donar sentit a la profecia de la nostra darrera crònica.
El Palau surt més despistat que la hisenda espanyola amb els papers de Panamà i al primer minut ens fan el 0-1 amb una greu errada defensiva, cop molt dur per un equip que ve d'una setmana de ji-ji-ja-ja i al camp poques ruqueries, que qualsevol rival ens pot pintar la cara si no estem al cent per cent.
El "mariscal" Piqué agafa les regnes de l'equip i exercint de líder indiscutible del grup, posa les piles a tot el grup, amb les velles arts del futbol d'abans, aquell futbol en qué no hi havia ni fotos, ni xarxes socials ni distraccions vàries, el futbol aquell d'aquí estic jo i ara tots a creure que vull guanyar, sí o sí.
El Vilanova, un equip igual que el d'Artesa i del Palau, equips massa castigats per falta d'efectius, que de disposar de tota la plantilla, estaríem els tres lluitant per l'ascens a primera, però futbol és futbol i si vols els tres punts, has de fer un gol més que el teu rival.
Partit igualat, les ocasions cauen per les dues bandes, amb la recuperació de la parella Joan-Jordi, l'equip recupera l'equilibri i la profunditat. Si a això li sumem un Txus que està a totes i un Lluís molt i molt incisiu, aviat podem donar la volta al marcador.
Diumenge atípic, on hem pogut fer més d’onze i on avui sí teníem banqueta i això es nota, com ha estat aquest diumenge.
El Palau es presenta al municipal de Sant Roc amb Caelles, Ramon Jové, Piqué, Felip, Jacint, Txus, Joan, Jordi, Gerard, Pubill i Lluís, quedant a la banqueta el Miki i el Bibi.
Avui ens enfrontàvem amb un equip que ens va superar en tot moment al partit d'anada, cosa que no poden dir els altres rivals, tot i les derrotes sofertes. Calia sortir a totes, primer pels punts i després per donar sentit a la profecia de la nostra darrera crònica.
El Palau surt més despistat que la hisenda espanyola amb els papers de Panamà i al primer minut ens fan el 0-1 amb una greu errada defensiva, cop molt dur per un equip que ve d'una setmana de ji-ji-ja-ja i al camp poques ruqueries, que qualsevol rival ens pot pintar la cara si no estem al cent per cent.
El "mariscal" Piqué agafa les regnes de l'equip i exercint de líder indiscutible del grup, posa les piles a tot el grup, amb les velles arts del futbol d'abans, aquell futbol en qué no hi havia ni fotos, ni xarxes socials ni distraccions vàries, el futbol aquell d'aquí estic jo i ara tots a creure que vull guanyar, sí o sí.
El Vilanova, un equip igual que el d'Artesa i del Palau, equips massa castigats per falta d'efectius, que de disposar de tota la plantilla, estaríem els tres lluitant per l'ascens a primera, però futbol és futbol i si vols els tres punts, has de fer un gol més que el teu rival.
Partit igualat, les ocasions cauen per les dues bandes, amb la recuperació de la parella Joan-Jordi, l'equip recupera l'equilibri i la profunditat. Si a això li sumem un Txus que està a totes i un Lluís molt i molt incisiu, aviat podem donar la volta al marcador.
I així ha estat, al minut 37 el Lluís fa l'empat amb una bona
jugada personal. El Palau podia haver ampliat el
resultat, però el Vilanova ens ho ha posat molt i molt difícil, arribant a la
mitja part amb taules.
La segona comença amb un Palau molt incisiu, bones pujades per banda esquerra del nostre "presi" Jacint, l'home de moda del Palau durant la darrera setmana, i on la trobada de la primera dama és més a prop, donat el seu èxit, no tant sols al camp, si no fora d'ell també.
Al minut 52 arriba la jugada clau del partit, expulsió del porter visitant, per una clara falta a un Gerard molt incisiu, quan era el darrer home, a partir d'aquest moment el Palau ha trobat més forats i ha estat letal davant porta.
El Palau molt aviat s'ha avançat al marcador, al minut 60 el Pubill ha fet el 2-1, un Pubill que tornava després de molts partits i s'ha notat i molt, ja que ha fet un gol de traca i mocador.
La segona comença amb un Palau molt incisiu, bones pujades per banda esquerra del nostre "presi" Jacint, l'home de moda del Palau durant la darrera setmana, i on la trobada de la primera dama és més a prop, donat el seu èxit, no tant sols al camp, si no fora d'ell també.
Al minut 52 arriba la jugada clau del partit, expulsió del porter visitant, per una clara falta a un Gerard molt incisiu, quan era el darrer home, a partir d'aquest moment el Palau ha trobat més forats i ha estat letal davant porta.
El Palau molt aviat s'ha avançat al marcador, al minut 60 el Pubill ha fet el 2-1, un Pubill que tornava després de molts partits i s'ha notat i molt, ja que ha fet un gol de traca i mocador.
Amb el marcador a favor i un
jugador més, el Palau ha estat l'amo i senyor del partit, si això li sumem que
podem fer canvis, aquest equip fa un salt de qualitat molt gran.
Al minut 74 el Bibi fa el 3-1 i
tot seguit el nostre jugador franquícia i que torna a ser l'home referència de
l'equip, fa el 4-1 definitiu, naturalment estem parlant del Jordi Baró, el noi
de cal Mestres i que està presentant la seva candidatura a deixar empremta al
futbol palau-anglesolí.Destacar també la gran labor
defensiva d'un immens Felip, que està deixant molt car el disputat lloc de
central de l'equip.
Final del partit i com la
famosa colònia “Otelo”, torna l'home, tornen els veterans del Palau o com
l'anunci del brandy "veterano, pura casta".
La propera setmana desplaçament al camp del Pardinyes, partit molt important per sumar tres punts i comprimir encara més la classificació, i de pas donar sentit a la meva profecia, s'ha acabat el bròquil, !!!
La propera setmana desplaçament al camp del Pardinyes, partit molt important per sumar tres punts i comprimir encara més la classificació, i de pas donar sentit a la meva profecia, s'ha acabat el bròquil, !!!
Que poc que s'ho esperen!!!! Força veterans!!! Força
Palau!!!!!
 |
| Foto d'arxiu |