QUE POC QUE S'HO ESPEREN, HA
TORNAT EL GRAN PALAU
Que poc que s'ho esperen, calia
un punt d'inflexió i crec que avui podria ser el dia, ja que amb el que ha
passat avui sobre el terreny de joc, s'ha vist que el Palau és igual o millor
que qualsevol rival, i en un camp on pocs punts volaran, el Palau ha sortit amb
el botí dels tres punts en un partit de manual.
El Palau surt amb els
habituals, ja que no hi ha més, i l'exèrcit capitanejat pel
"mariscal" Piqué és el següent:
Caelles, Pere, Poli, Piqué, Felip, Txus, Joan, Jordi, Lluís, Gerard i
Pubill , quedant a la banqueta el Ramon Jove, Miki i Albert.
L'exèrcit veterà palauenc rep
les darreres instruccions del capità general Joan Serrano, i cop de puny a la
taula, som a la segona volta, cap equip ha estat millor que nosaltres, no podem
cometre cap errada, hem d'estar juntets i aprofitar les nostres ocasions, hem
de recuperar el terreny perdut i hem de començar la reconquesta del terreny, i
s'ha acabat el bròquil, som de Palau, som-hi veterans.
Davant un bon equip, un equip
dur de pelar i que dóna molta feina, de fet és l'únic que ens ha guanyat
clarament en quan el resultat, que no en el joc, un Bellpuig que fa dos
diumenges van ser capaços de ser l'únic equip de guanyar al líder Mollerussa-Perú.
Comença el partit i és el Palau
el que agafa els temps del partit, i ben aviat la primera ocasió, minut 3 gran
xut del Gerard i bona mà del porter, que dóna pistes de la seva bona qualitat.
Al minut 8 arriba el primer i
únic gol del partit, córner que treu el Txus, cop de cap del Poli, pilota
refusada i el Pubill molt atent que fa el gol de la victòria.
El Palau ja té el partit al seu
terreny, però caldria fer un segon per tal d’estar una miqueta tranquils, ja
que la sort mai està del nostre cantó.
Els nostres veterans tenen la
pilota i els quilòmetres els fan els locals, el Joan es posiciona com a clar
referent de connexió entre la defensa i el mig del camp, ja que està una
miqueta tocat per temes musculars, i és el Jordi el que ha d'exercir de líder
de l'equip i crear el joc d'atac , i de fet, s'ha marcat un gran partit, normal
tenint en compte la seva qualitat i el seu rol dins de l'equip, basculant el
joc d'esquerra a dreta, i fent córrer molts quilòmetres als locals.
El Bellpuig ho intenta, però no
arriba amb claredat en cap moment, ja que la defensa és ferma, i el mig del
camp té la possessió de la pilota.
El Palau disposa de bones
ocasions, i podria haver marcat el segon amb bones ocasions del Gerard i sobre
tot del Pubill, els dos estilets d'atac d'avui, mitja part i el Palau que no ha
patit.
La segona comença igual que la
primera, i al minut 48 el Pubill té una de molt i molt clara, després d'una
gran jugada d'atac del Gerard, que se'n va de tots, pilota al Pubill i el xut
que treu el porter amb una gran aturada, una llàstima, ja que el segon era més
que merescut.
El Palau al seu ritme,
possessió de pilota, buscant ràpid la transició en atac, i una defensa
espectacular, amb els dos laterals Ramon i Felip, inexpugnables, on ni les mosques
podien passar per aquella zona, dos centrals bens atents per dalt i per baix, i
l'Albert que tan sols ha de recollir pilotes llargues.
Els minuts corren i no hi ha
senyals de patiment, ja que el Palau sap al que juga, i també sap administrar
les forces, final del partit, i tres punts cap al Palau, tres punts molt
merescuts, i esperem que a la segona volta es vegi per fi el gran Palau.
Destacar el fair play del
rival, que tot i ser un partit disputat i on s'ha discutit totes les jugades, i
on cap dels dos equips han afluixat en cap moment, ens han convidat a un
pica-pica un cop finalitzat el partit, molt bon detall dels nois del Bellpuig.
La propera setmana descansem, i
després rebem la visita del veterans de Torres de Segre, un bon equip, que
segur que vindrà a buscar els tres punts, però el Palau ja no estarà per
romanços, i la segona volta serà nostra.
Que poc que s'ho esperen! Els
veterans del Palau han tornat, i recuperarem el terreny perdut, som-hi veterans
i bona festa major a tots!!!!