EL GERARD TRENCA EL MUR
INEXPUGNABLE DEL LLÍVIA AL MINUT 78. 3 PUNTS MÉS AL SARRÓ
Amb els temps que corren, les
tecnologies, l'educació, els medis i tot plegat, sents allò que ho vull i ho
vull ràpid, avui ens visitava el cuer, i això no val, si vols alguna cosa l'has
de suar i treballar, bon partit i gran victòria a la vella dita, els veterans
són uns clàssics.
El Palau es presenta al
municipal de Sant Roc després de tres jornades sense competir, una de descans i
l’altra per haver de suspendre el partit, amb Caelles, Pere, Poli, Piqué,
Felip, Paco, Jordi, Joan, Lluís, Gerard i Pubill, quedant a la banqueta el
Miki, Santi, Bibi i Jacint.
El Llívia es presenta com a
cuer, però un cuer que ha sumat en els darrers partits, es presenta amb molts
canvis i amb ganes de sumar al Palau, amb un terreny de joc que no donava per
gaires floritures, i un equip combatiu i
sense res a perdre, s'havia de ser pràctic i està atent a no cometre errades,
ja que les patinades eren constants i fer tres passades amb cert criteri era
una missió quasi impossible.
El Palau no surt gaire bé, li
costa entrar al partit i fins passat l'equador de la primera part no comença a
crear un perill real davant la porteria visitant.
Avui el protagonista indiscutible
del partit ha estat el Gerard, que ha estat a totes les jugades de la crònica,
tant pel bo com el dolent. A la primera part ha tingut fins a quatre ocasions
de gol claríssimes, dues han sortit fora per poc i dues més les ha salvat
miraculosament un porter visitant, que avui somiarem amb ell, si això li sumem
un parell de molt clares del Pubill, amb una miqueta d'encert ens anéssim anat
amb un còmode avantatge a la mitja part, però som el Palau i nosaltres competim
per guanyar i de pas també per patir, no sé si per redimir els pecats fets
durant la setmana o simplement per un gust ocult a sadomasoquisme, però amb
l'edat que tenim ja no podem canviar les costums.
Domini total del Palau, una
gran defensa, on avui els visitants no han xutat ni un cop entre els tres pals
i un Palau que volia jugar al toc en un camp de mines i que en cap moment ha
buscat el joc directe, on potser avui hagués estat el més pràctic.
Un altre fet destacat de la
primera part ha estat el retorn d'un dels referents dels veterans, el Jacint
Alsina, que desprès de més d'un any al dic sec ha tornat per la porta gran, com
ha de ser, sent decisiu i aportant la màgia i seda que té a la seva cama
esquerra, gran aportació del nostre presi.
Final de la primera part i això
pinta malament, ja que el porter visitant ho treu tot, i el Palau no troba com foradar
la xarxa del Llívia.
La segona part comença ja amb
un domini total del Palau, que va a dalt a resoldre el partit, ja que a mesura
que passin els minuts i el resultat sigui inamovible, el rival s'ho pot creure
i amb una arribada puntual et pot fer un estrip.
La segona part és el guió de la
pel·lícula Rocky dos, d'una banda el campió del món en Gerard Nabau amb el
paper de Apolo Creed, a l'altra banda l'aspirant, el porter del Llívia, la seva
defensa i els pals, els cops són constants, fins a tres clares ocasions del
Gerard, que o surten per mil·límetres fora de la porteria o el porter les treu
amb tot, amb aquestes que si sumen nous protagonistes, al Poli, el porter li
treu un gran cop de cap a la sortida d'un córner, i un contra un que el porter li atura, al
Gerard li surt un cop de cap al pal a la sortida d'un córner i un altre cop de
cap, també a la sortida d'un córner que li treuen de la línea de gol, el Bibi
també té la seva i el porter li treu amb la punta dels dits. Al Pubill li
treuen també dos gran xuts i també li anul·len un gol, per fer un control amb
les mans, res a dir. El Palau lluita i fa un cop darrere l'altre, però el
Llívia mig grogui aguanta els cops rebuts amb molt d'orgull i fortalesa física,
el temps corre i el combat sembla nul,
però surten a la llum els dos protagonistes d'avui.
Minut 78, l'aspirant està grogui,
cal un darrer cop, un cop per tombar definitivament al Rocky Balboa d'avui, córner
a la banda esquerra, se'n va a buscar la pilota l'esquerra d'or del Jacint,
planta la pilota, la mima, la treu amb un toc precís i exquisit al punt del
penal, el Gerard definitivament troba la desmarcada, perfecte cop de cap i la
pilota al fons de xarxa, cop de puny al fetge, i el rival que cau a la lona,
sense poder aixecar-se, deu minuts queden i compte enrere, deu-nou-vuit, el
Llívia que veu que el combat es quedarà pels locals, estira línies, però el
Palau ja ha tancat la seva defensa durant tot el partit, i al estirar-se el rival,
té aquells espais que no ha tingut durant tot el partit, set-sis-cinc, el
Pubill té dues bones oportunitats, però el porter encara té forces,
quatre-tres-dos-un i final, el partit arriba al final i tres punts més a la
casella del Palau.
Felicitar als nostres pel bon
partit, per l’esforç i pels punts, felicitar al rival ja que ens ho ha posat
difícil no, el següent, i sobre tot felicitar al Gerard per no haver llençat la
tovallola en cap moment.
La segona volta té bona pinta,
sis de sis, i el proper diumenge visita a Almenar, el quart classificat, i
potser aquell rival amb qui ningú vol jugar, ja que és un equip molt i molt
difícil de guanyar, però els nostres veterans ho saben, i com deia la
professora de Fama, Linda Gray, "La Fama costa i aquí és on començareu a
guanyar-la amb suor", i el Llívia ens ho ha recordat.
Continuarem treballant, suant i
lluitant!!! Que poc que s'ho esperen!!!
!!!Força Veterans!!! Força Palau!!!!