Hem anat a la "manif". Bé, no hem aconseguit ni arribar al punt d'inici ja que tot el centre, el que seria la place de la République i 3 km a la rodona estava bloquejat de gent. La meitat de les estacions de metro estan tancades i la gran presència policial bloqueja el tràfic. Avui el metro és gratuït per a tothom.
Hem baixat a l'estació de metro Grands Boulevards, a 8 estacions de l'inici de la marxa. La gent està en silenci, caminem lentament. De lluny algú crida consignes però, la gent no el segueix. La gent no te ganes de fer soroll. Aquest és el País on es van inventar les manifestacions.
En aquest dos anys que fa que hi visc potser n'he trobat més de deu, i sorolloses...crec que és l'únic moment on els Parisins són escandalosos. Però avui és diferent, la gent està trista. És uns barreja entre un enterrament, la ràbia pel que ha passat i d'orgull en que tants francesos i ciutadans hagin sortit al carrer.
La gent camina en silenci, a l'altura dels arcs de Strasbourg un Coloc (com s'anomena als pisos compartits) posa música a la marxa. Sona la "Vie en rose" la gent escolta en silenci. Sona "Imagine", quan acaba la gent trenca el silenci i aplaudeix.
De tot, potser el que és més emocionant, és la gratitud del poble vers el cos policial. La gent es fa fotos amb els Gernarmes, la gent els felicita i els aplaudeix.
