dilluns, 26 de gener de 2015

VETERANS AEM 2 – VETERANS PALAU 0

JUGUEM COM MAI, PERDEM COM SEMPRE

La crònica que es llegirà a continuació és completament certa i real, tot el que sembli ficció és completament real, i tan sols els que van veure el partit del diumenge al camp del líder, poden donar fe, que com diuen a terres galegues “Eu non creo nas maigas, mais habelas, hainas”
Els veterans es presenten al municipal de Recasens amb 13 efectius, per disputar un partit davant el líder indiscutible de la categoria, l’equip que ha guanyat 13 de 14 partits, i que ja té peu i mig a primera.
El Palau surt de la partida amb Caelles, Pere, Piqué, Poli, Felip, Paco, Joan, Jordi, Txus, Agustí i Nico. Quedant a la banqueta el Miki i Ramon Jimenez.
El partit comença amb uns veterans del Palau molt endollats, que surten amb molta intensitat, un bon tracte de pilota i anant a buscar el partit des del primer minut. L’Aem és un equip de gran qualitat tècnica, amb un mig del camp que la toca molt bé, amb un davanter centre que amb mitja volta ja ha fet 23 gols, i una defensa ben armada, la diferència amb els altres equips és que ells juguen i deixen jugar, pel que les entrades a destemps o el joc soterrani no existeix.
El Palau va arribant poc a poc a l’àrea local, i les primeres oportunitats les tenen el Nico i el Jordi, però la jugada clau va ser al minut 18, una bona jugada per banda del Txus (avui ha fet un recital de joc, estant el millor home del Palau ) i un defensa que el fa caure dins l’ àrea, l’ àrbitre que mira cap a un altra banda, amb el rival pensant que avui els hi ha perdonat una i ben clara.
El Palau era el clar dominador del partit, i poc a poc anava tancant el rival al seu camp, però això també tenia les seves contraindicacions, ja que el seu davanter centre, que és el millor jugador en qualificació per part dels de lligues Lleida, cada cop que rebia una pilota en condicions, tenia entre cella i cella encarar porteria, però avui els nostres dos centrals han estat molt atents i han estat inexpugnables tot el partit. Però una falta sobre aquest jugador a prop de l’àrea, i el mig centre local que fa passar la pilota per sobre de la barrera, toca la part baixa del pal llarg i la pilota entra, un golàs en tota regla, en el primer xut a porta de l’Aem.
Cop molt dur per un equip que li costa un món marcar el gol i ara toca remuntar.
El Joan i el Jordi superen en tot moment la possessió de pilota al rival, i el Palau busca i busca porta, però entre el seu porter i la falta d’encert fan que la piloteta no acabi d’entrar. L’ocasió més clara és un gran xut del Paco, que surt fregant l’escaire, però la primera part no pot acabar així i a falta de dos minuts l’Aem fa un pal en el segon xut a porta, aquest també des de fora l’àrea.
La segona part comença igual, amb un Palau a per totes, que es troba còmode davant un rival que el deixa jugar i tot el joc es fa a camp local, però un nou handicap pels nostres veterans i és que casualitats de la vida, es gira un emprenyador vent en contra que a la primera part no hi era i que al final serà clau en el resultat.
Al minut 57 un nou penal de llibre al Nico, i de nou l’àrbitre, molt tou, molt nerviós, i amb decisions poc encertades amb qüestions com treure 4 targetes als locals i 3 als visitants, quan no hi ha hagut res de res, perjudica de nou als nostre veterans.
El Txus és un malson per l’Aem, i les jugades d’atac visitants són constants, xuts a fora, darreres passades errades, bones parades del porter, i errades dels nostres jugadors, fan que els minuts passin,  i el Palau continuï sense marcar.
Al minut 77 arriba el segon gol local, amb tot el Palau en atac, el jugador franquícia local que rep una pilota rebotada, més a prop del mig del camp que de l’àrea, veu al Caelles una mica avançat i engalta una “gardela” increïble que entra a dos dits del pal alt , sent impossible l’estirada del nostre porter, 2-0 en el tercer xut a porta local, i en Caelles que encara no ha tocat cap pilota en tot el partit.
Amb el 2-0 al Palau que se li queda una cara de “pasta de moniato” ja que no mereix la derrota de cap de les maneres, però la llei de  Murphy diu que quan les coses van malament, encara poden anar a pitjor, i així ha estat, al minut 80, una jugada per una falta lateral, rebuig defensiu, la pilota al cap del Jordi i gol anul·lat per un fora de joc, que a hores d’ara encara no sabem de qui, però aquí no acaba la pel·lícula, en la següent jugada, nova falta lateral treta magistralment pel nostre “mestre” Joan Serrano, cop de cap del Jordi i pilota al pal i fora.
L’Aem encara havia de fer el seu quart xut a porta, i de nou també pilota al pal amb un bon xut de fora l’àrea, final del partit i l’Aem que ha sortit viu i victoriós d’un immens partit dels nostres veterans, però el futbol no és bon joc i possessió, el futbol són els gols i això és el que no fan els nostres veterans.
Resum, l’Aem ha xutat 4 cops a porta, sí quatre, cap més, dos gols de traca i mocador i dos pals, al Palau no li han xiulat 2 penals, ha fet un pal i li han anul·lat un gol, i no ho diu un cronista fanàtic del seu equip i que porta l’escut del Palau tatuat al cor (que sí), és la crua realitat d’un gran equip, que juga molt i molt bé, que té pocs efectius, que té una mitja d’edat molt més alta que els seus rivals, que no ha tingut cap rival superior a ell i que porta 5 derrotes consecutives per la mínima (menys avui).
Proper diumenge desplaçament a Barbens per jugar contra els Veterans de Perú en el segon partit de la segona volta, un partit difícil davant un equip que ja ens va pintar la cara en el partit de la primera volta.
Aprofitant les festes de Sant Blai, aprofitem perquè tots els membres del nostre poble, facin una pregaria a aquest sant i ens faci una ajuda divina des de dalt, ja que algú ens ha mirat amb mal d’ull.
Així són les coses i així les hem contat, bona festa major a tothom!!!!
I com diuen els del Betis:  “!!!Visca els Veterans del Palau manque pierdan!!!!!”.