EL DIA DE LA MARMOTA O ENS HA
MIRAT "UN GUERXO"
Nova derrota dels nostres
veterans, davant d'un Torres de Segre que ens ha deixat jugar, ens ha estudiat,
ens ha buscat l'esquena i finalment ens ha matat.
El Palau surt de la partida amb
Caelles, Ramon Jové, Poli, Piqué, Pere, Paco, Jordi, Joan, Txus, Pubill i Ramón
Jiménez.
El partit té el factor camp com
un punt a tindre molt en compte, a dos quarts de nou i a zero graus, el camp
està completament gelat, dur i el fred també pot ser un factor a tindre en
compte, tot i que el dia té pinta d'arreglar-se tal i com ha passat.
El Palau disposa avui per fi
d'un dels seus referents d'atac, i és que l'Antonio Pubill avui sí que ha
vingut, tot i que tant sols el podem gaudir mitja part.
Els nostres veterans surten
forts i s'adapten força millor a l'estat del terreny de joc, el rival no té res
a veure amb el de temporades anteriors, és un equip completament nou, amb un
gran nombre de jugadors sud-americans, que tant malament ens va enfrontar-nos a
ells, pel seu joc de combinació en curt i per la quantitat de faltes tècniques
que arriben a fer, deixant el temps efectiu de joc a la mínima expressió.
Les primeres arribades són del
Palau, que està millor en la primera part del partit, el Palau busca
contínuament al Pubill i aquest gaudeix de bones ocasions, que per falta
d'encert o per encert del seu porter no arriben a materialitzar-se.
Al minut 18 s'avança el Palau,
com la majoria de gols que hem fet, la pilota aturada torna a ser clau. Falta
treta pel Joan al segon pal i el Jordi de cap fa el 1-0.
Cal tancar el partit i el Palau
sap que el Pubill ens pot donar aquell plus que ens ha faltat els darrers
partits, noves ocasions locals, però el Torres comença a estirar-se, fent un
joc de combinació ràpida i buscar els puntes, uns bons jugadors que saben
buscar l'esquena i que a la vegada tenen la velocitat i qualitat tècnica per
definir.
Un u contra u entre la
referència visitant i el nostre porter Caelles, que li treu amb una gran mà, és
el primer avís.
El Torres ens empaten al minut
30, amb una bona jugada a la contra després d'un córner a favor nostre, que ens
agafa amb mig equip a dalt.
El Palau continua anant a dalt,
però la piloteta no acaba d'entrar arribant amb taules a la mitja part.
La segona part passa factura a
tots dos equips, lesions musculars del Pere, Paco, Willy i de 3 jugadors
visitants, ens donen a entendre que cal dosificar forces, ja que tots dos
equips ens quedem sense canvis.
El Torres ens ha estudiat bé i
ara ens venen a matar, i així ha estat, ens ha donat tot el camp per nosaltres,
han posicionat cinc homes en defensa per tal de no donar-nos espais, dos
jugadors al mig del camp per donar desplaçaments llargs i tres jugadors en
punta que han tingut l'habilitat de que cada pilota franca que han tingut era
un u contra u, tant amb els centrals com amb els laterals. El Palau té la
defensa al mig del camp i cal estar atents a les contres, i és així com ens han
matat al minut 63, quan ens han fet el 1-2 en una bona contra i en una millor
definició de cara a porta.
Amb el resultat a favor, el
Torres encara s'ha tancat més, han parat el joc cada vegada que han pogut i han
perdut tot el temps possible i més, però això al futbol també val i res a dir.
El Palau busca insistentment el
gol, però el bon treball defensiu visitant, l'encert del seu porter i la mala
sort, ja que el Nico ha enviat una pilota al pal, ha votat a la línea i ha
sortit fora amb una carambola increïble, avui tampoc és el nostre dia.
El partit és un atac i gol
local, però el Torres cada contra es mig gol, un gran Caelles i una defensa que
ha guanyat tots els u a u han evitat un resultat encara més dolorós.
Amb un Torres demanant l'hora
insistentment, arriba la fi del partit i una nova derrota per la mínima, no
sent el rival millor que nosaltres.
El proper diumenge ens
desplacem a casa del líder Aem, en el darrer partit de la primera volta, un
equip que ha guanyat a tots els seus rivals menys al Montoliu, i on patirem i
de valent. Si aconseguim no rebre cap gol i buscar la nostra oportunitat, serà
l'única manera d'aconseguir alguna cosa positiva, ja que després de les baixes
habituals i les d'avui, es preveu que arribarem a casa del líder amb quadre.
Demanem una pregaria a Sant Roc
pels nostres veterans, a veure si l'ajuda divina ens fan sortir d'aquesta
dinàmica tant negativa.