diumenge, 18 de gener de 2015

VETERANS PALAU 1 – VETERANS TORRES DE SEGRE 2

EL DIA DE LA MARMOTA O ENS HA MIRAT "UN GUERXO"

Nova derrota dels nostres veterans, davant d'un Torres de Segre que ens ha deixat jugar, ens ha estudiat, ens ha buscat l'esquena i finalment ens ha matat.
El Palau surt de la partida amb Caelles, Ramon Jové, Poli, Piqué, Pere, Paco, Jordi, Joan, Txus, Pubill i Ramón Jiménez.
El partit té el factor camp com un punt a tindre molt en compte, a dos quarts de nou i a zero graus, el camp està completament gelat, dur i el fred també pot ser un factor a tindre en compte, tot i que el dia té pinta d'arreglar-se tal i com ha passat.
El Palau disposa avui per fi d'un dels seus referents d'atac, i és que l'Antonio Pubill avui sí que ha vingut, tot i que tant sols el podem gaudir mitja part.
Els nostres veterans surten forts i s'adapten força millor a l'estat del terreny de joc, el rival no té res a veure amb el de temporades anteriors, és un equip completament nou, amb un gran nombre de jugadors sud-americans, que tant malament ens va enfrontar-nos a ells, pel seu joc de combinació en curt i per la quantitat de faltes tècniques que arriben a fer, deixant el temps efectiu de joc a la mínima expressió.
Les primeres arribades són del Palau, que està millor en la primera part del partit, el Palau busca contínuament al Pubill i aquest gaudeix de bones ocasions, que per falta d'encert o per encert del seu porter no arriben a materialitzar-se.
Al minut 18 s'avança el Palau, com la majoria de gols que hem fet, la pilota aturada torna a ser clau. Falta treta pel Joan al segon pal i el Jordi de cap fa el 1-0.
Cal tancar el partit i el Palau sap que el Pubill ens pot donar aquell plus que ens ha faltat els darrers partits, noves ocasions locals, però el Torres comença a estirar-se, fent un joc de combinació ràpida i buscar els puntes, uns bons jugadors que saben buscar l'esquena i que a la vegada tenen la velocitat i qualitat tècnica per definir.
Un u contra u entre la referència visitant i el nostre porter Caelles, que li treu amb una gran mà, és el primer avís.
El Torres ens empaten al minut 30, amb una bona jugada a la contra després d'un córner a favor nostre, que ens agafa amb mig equip a dalt.
El Palau continua anant a dalt, però la piloteta no acaba d'entrar arribant amb taules a la mitja part.
La segona part passa factura a tots dos equips, lesions musculars del Pere, Paco, Willy i de 3 jugadors visitants, ens donen a entendre que cal dosificar forces, ja que tots dos equips ens quedem sense canvis.
El Torres ens ha estudiat bé i ara ens venen a matar, i així ha estat, ens ha donat tot el camp per nosaltres, han posicionat cinc homes en defensa per tal de no donar-nos espais, dos jugadors al mig del camp per donar desplaçaments llargs i tres jugadors en punta que han tingut l'habilitat de que cada pilota franca que han tingut era un u contra u, tant amb els centrals com amb els laterals. El Palau té la defensa al mig del camp i cal estar atents a les contres, i és així com ens han matat al minut 63, quan ens han fet el 1-2 en una bona contra i en una millor definició de cara a porta.
Amb el resultat a favor, el Torres encara s'ha tancat més, han parat el joc cada vegada que han pogut i han perdut tot el temps possible i més, però això al futbol també val i res a dir.
El Palau busca insistentment el gol, però el bon treball defensiu visitant, l'encert del seu porter i la mala sort, ja que el Nico ha enviat una pilota al pal, ha votat a la línea i ha sortit fora amb una carambola increïble, avui tampoc és el nostre dia.
El partit és un atac i gol local, però el Torres cada contra es mig gol, un gran Caelles i una defensa que ha guanyat tots els u a u han evitat un resultat encara més dolorós.
Amb un Torres demanant l'hora insistentment, arriba la fi del partit i una nova derrota per la mínima, no sent el rival millor que nosaltres.
El proper diumenge ens desplacem a casa del líder Aem, en el darrer partit de la primera volta, un equip que ha guanyat a tots els seus rivals menys al Montoliu, i on patirem i de valent. Si aconseguim no rebre cap gol i buscar la nostra oportunitat, serà l'única manera d'aconseguir alguna cosa positiva, ja que després de les baixes habituals i les d'avui, es preveu que arribarem a casa del líder amb quadre.
Demanem una pregaria a Sant Roc pels nostres veterans, a veure si l'ajuda divina ens fan sortir d'aquesta dinàmica tant negativa.