UNA MANETA I DE CAP A
SEGONA, MASSA CÀSTIG PELS NOSTRES
Els nostres Veterans s’acomiaden
de primera amb un resultat massa ampli pel qui no hagi vist el partit, en una
primera part molt bona i ben jugada, i una segona que amb dos minuts ens han
liquidat per la via ràpida.
El Palau es presenta al
darrer partit de la temporada amb la següent alineació: Albert, Poli, Miquel
Farnell, Piqué, Jacint, Carlos Cortés, Gerard, Joan Serrano, Lluís, Jordi
Sarret i Txus Palau, quedant a la banqueta Jordi Huguet, Bertran, Albert
Mayoral i Ramon Jiménez.
Avui era el darrer partit, jugàvem amb l’únic equip que ens ha passat per sobre aquesta temporada, i de nou ens han passat per sobre, tot i que a la mitja part no les tenien totes.
Primera part jugada de tu a tu, bon futbol en general, i on els porters han estat els grans protagonistes, el Palau molt ben posicionat, amb un mig de camp de toc, amb moltes baixes, igual que els nostres rivals, però els que han jugat ho han donat tot i més.
Partit jugat a un gran
ritme, on el Palau ha esperat al rival al seu camp, per sortir a les contres o
amb combinacions des del mig del camp, on el “bassa” Jordi Sarret era l’eix on
pivotava el joc del Palau.
Primeres arribades i el nostre president Jacint Alsina que ha estat el jugador més destacat de la primera part junt amb la novetat d’avui, un Albert Brufau que ha deixat el llistó de porter molt i molt alt, amb grans aturades, i on no ha pogut fer res de res en cap dels gols.
El Palau és el que arriba primer, i el Jacint, i també el Carlos Cortés fan lluir al seu porter.
El rival també fa lluir al
nostre porter, amb un parell d’aturades espectaculars.
Però al minut 32 penal del nostre porter en un desajust defensiu, però l’Albert atura el penal i les taules continuen al marcador.
El rival amb unes bandes
molt joves i ràpides, portaven de cap al Palau, però el Miquel Farnell molt ben
col·locat, era tot un malson pels locals.
El Palau continuava trepitjant l’àrea local, i de nou el Jacint, que era amo i senyor de la banda esquerra nostra, ho prova de lluny, amb una bona resposta de nou del seu porter, el partit arriba a la mitja part en taules, i amb la sensació que si podem fer llarg el 0-0, tindrem la nostra i podrem emportar-nos la victòria.
Però res més lluny de la realitat, el Palau rep dos cops consecutius als minuts 46 amb un control d’una qualitat excepcional d’un jugador local que ha estat professional a Bulgària, i al 47 amb un xut per tot l’escaire d’un davanter local, la qualitat tècnica ens passa per sobre, i els nostres que llencen la tovallola i ja estan pensant en la temporada vinent, després ens en fan tres més també per tot l’escaire, i ens fan una maneta, la qualitat individual passa per sobre nostre, i l’Albert que no es mereix aquest càstig tan gran, després del partidàs que ha fet.
Final del partit, el rival sots campió, jugarà la copa Catalunya, i els nostres que tornen a segona, quedant penúltims.
Marxem de primera amb la sensació que hem competit, però que ens ha faltat alguna cosa, que a hores d’ara encara no ho sabem que és, però amb el cap ben alt, amb un vestidor més unit que mai, i amb la responsabilitat que la temporada que ve serem els favorits al títol, i haurem d’aguantar tota la pressió.
Gràcies equip per marxar amb el cap ben alt, perquè hem lluitat fins al darrer minut, i perquè hem demostrat que som un equip i a diferència de molts dels nostres rivals, no hi ha cap jugador que es cregui superior als demés, som una pinya i el millor equip del món, tot i el descens de categoria.
L’any vinent més, ens veiem a la festa major d’estiu, i la temporada número 10, ha de ser la del doblet, el pròxim any, lliga i copa, entre cella i cella.
Visca els nostres Veterans
i Visca el Palau!!!!
Enllaç a l'àlbum VETERANS LA BORDETA 5 - VETERANS PALAU 0
Enllaç a l'àlbum VETERANS LA BORDETA 5 - VETERANS PALAU 0
