El diumenge, 9 de març, el pavelló tornà a omplir-se amb
l'aroma del plat estrella de les nostres contrades: la cassola de tros.
Envieu-nos les vostres fotos!
dijous, 13 de març del 2014
dimecres, 12 de març del 2014
UN PLE MUNICIPAL VALENT
El consistori del Palau d'Anglesola
ha aprovat, per majoria absoluta, la moció contra la LRSAL perquè
“suposa una retallada competencial sense precedents que suposarà un
important retrocés, ja que afectarà de ple als serveis que donen els
ajuntaments”.
Llegir la notícia a:
Llegir la notícia a:
dilluns, 10 de març del 2014
VETERANS PALAU 1 - VETERANS ALCOLETGE 1
Un punt inesperat, per dolent a
tres quarts de dotze, es transforma en un bon punt a quarts d'una.
Els veterans necessitaven sumar
de tres en tres, sí o sí, ja que s'apropen dos partits transcendentals, el gran
derbi el proper dia 23 a
casa amb el tercer classificat Mollerussa, i el partit del dia 30 al camp de
l'Almenar, segon classificat, i no es poden quedar punts pel camí, o les
posicions de copa perillen i molt, ja que els Veterans Perú Barbens els tenim a
un punt.
Curts d'efectius, baixes
importants en cada línea, però sobre tot l'absència del Carlos Pérez i
l'Antonio Pubill, l'equip ho ha acusat i molt, ja que ha faltat definició final
de les jugades d'atac.
El partit comença amb el Manel
Piqué jugant de porter i lesionat (el que dóna i ha donat aquest home al club, és
per escriure un llibre, i el consistori municipal hauria de començar a pensar a
posar un present seu a l'entrada del camp), el partit comença bé, i a la
primera jugada del partit, el Palau fa un pal, una falta lateral , treta
magistralment pel Jacint Alsina, refús dins de l'àrea, i pilota al pal del
Jordi Baró. Semblava que avui seria bufar i fer ampolles, però l'equip visitant
sap al que ve, tancar-se a darrera, buscar les contres, i a imposar un físic
molt fort, amb una defensa que eren autèntics armaris.
Amb un equip molt avançat, una
defensa en línea, per tal de recuperar aviat i tindre la possessió de la pilota
i una davantera massa estàtica, donat la falta d'espais en atac, era impossible
perforar la xarxa visitant, tot el perill era a les faltes laterals i corners,
però avui no era el dia del Palau.
El Gerard Nabau, que avui era
el referent en atac, rebia massa joc d'esquena a porteria, i quan intentava
anar-se sempre tenia dos jugadors a sobre, o rebia més pals que un català
demanant la consulta, i així era molt i molt difícil, i es veia que el destí
del partit era un 0-0 innegociable. Una única oportunitat visitant, als darrers
minuts, i gran aturada del Piqué, final de la primera part, d'un partit poc
vistós pel públic local.
La segona part comença bé, i de
nou amb una jugada d'estratègia, com sempre magistralment començada per un
Jacint Alsina, que és un luxe pel nostre equip, pilota al punt de penal, un
parell de refusos i pilota al fons de la xarxa, del nostre jugador franquícia i
a la vegada màxim golejador Jordi Baró, 1-0 minut 49 i tota la segona part pel
davant.
El Palau busca insistentment el
2-0 per tancar el partit, amb un Nico molt explosiu, però a la vegada massa
castigat per continues faltes, al igual que el Gerard, però aquestes
circumstàncies, també donaven a lloc a jugades a pilota aturada, que tant bon
rendiment hem tret en altres partits.
Tot el joc es fa a camp
visitant, però la defensa està massa avançada, i això és un risc, i més quan
l'àrbitre no està encertat, i en una contra, amb un fora de joc clar, ens fan
el 1-1 al minut 60.
A partir d'aquest moment, el
Palau ho intenta de totes les maneres possibles, però no hi ha espais, i el
Joan Serrano està sempre amb dos homes a sobre, i la construcció de joc ho nota
i molt. Molta precipitació en les jugades d'atac, i una defensa molt atenta a
possibles contres, fan córrer els minuts sense arribar el premi del gol.
Final del partit, decepció
local i gran alegria visitant, que celebra el punt com si d'una victòria es
tractés.
Un punt molt dolent, ja que
segons els resultats, ens allunyen de les posicions de privilegi, i fins i tot
ens podrien treure la quarta plaça que dóna dret a disputar la copa. Però
salten les sorpreses, derrotes de l'Almenar, Mollerussa i Perú, que ens apropen
un puntet a posicions d'ascens i promoció, i ens donen un punt més de marge amb
el cinquè classificat, els veterans Perú Barbens.
Propera setmana desplaçament a
Bellvís, per jugar contra els veterans de Lleida, un equip que ens va pintar la
cara en la seva visita al municipal de Sant Roc.
dissabte, 8 de març del 2014
dimarts, 4 de març del 2014
NOU PALETA AL PALAU: EL RAMON PIERA
Tenim un nou paleta al Palau
d'Anglesola. El Ramon Piera, de Cal Ripoll, amb experiència amb altres
empreses, ha decidit emprendre el seu camí professional com a autònom.
Està especialitzat en obra nova, reformes, piscines i tot tipus de
paleteria. Enmig del panorama econòmic del nostre país i tal com pinta
el sector de la construcció, la proesa d'aquest jove palauanglesolí és
tot un repte. Sort en l'aventura!
:-)
Etiquetes de comentaris:
Empreses
VETERANS MIRALCAMP 1 - VETERANS PALAU 3
Futbol, esport i fair play, és
tot el que es va poder veure divendres a la nit al municipal de Miralcamp, en
el partit ajornat per la pluja, i que es va jugar aquest divendres, jornada de
descans al torneig de veterans.
Els nostres recuperaven fins a
tres jugadors en defensa, i davant l'absència del nostre porter Albert Brufau,
va ser cridat a files, també després de molts partits, el nostre jugador més
carismàtic, i tota una institució al futbol local com és en Joan Ramon Farnell
(Capó), la seva presència ja li dóna un plus de respecte tant pels seus
companys, com pel rival, que sol veure sota pals, ja saben que poca cosa tenen
a fer a aquell partit, i així va ser, un monòleg dels nostres veterans.
Amb un equip de moltes
garanties, el retorn de 3 defenses nats, el retorn del Joan Serrano al mig del
camp, i una davantera titular Antonio Pubill-Carlos Perez, que feia tremolar
els ciments de l'estadi de Miralcamp, van ser suficients ingredients per
guanyar un partit molt dur, tant per l'estat del terreny de joc, les
adversitats climatològiques (amb un fred de justícia i un fort vent),la
joventut i força física local, i la poca visibilitat que donava la lluminària
del camp local.
Partit dominat pels nostres des
del minut 1 al 90, on un Miralcamp molt voluntariós, molt fort físicament i
molt jove en comparació amb la mitjana d'edat dels nostres jugadors, no van
tenir cap opció davant l'allau de joc visitant, i es que un mig del camp Xavi
Miquel-Joan Serrano-Jordi Baró- Nico, és massa qualitat per un equip de segona,
i ells quatre van fer el que van voler durant la primera part, on el partit va
quedar dat i beneït per la via ràpida.
El primer gol arriba amb una
contra de manual, recuperació de pilota al mig del camp, obertura a les dues
bandes, Pubill-Carlos, i definició d'alta qualitat tècnica del Carlos al minut
23.
El 0-2 també jugada de
laboratori al minut 33, falta lateral espectacularment llençada pel Xavi Miquel
(que té un guant al peu), pilota al punt de penal, i el Poli de cap i
avançant-se a tota la defensa local feia el segon visitant.
El 0-3 arriba tot seguit al
minut 39, una nova jugada de laboratori entre el Joan i Carlos, falta a prop de
l'àrea, refús del porter, i en Miki, molt atent a la segona jugada, i amb un toc
subtil, més propi d'un jugador de Champions League que del torneig de veterans,
fa el tercer visitant.
Poc abans de la mitja part, i
amb un penal clar per mans, ens fan el 1-3 definitiu.
La segona part no va tenir
gaire història, ja que el vent i el fred, cada cop dificultava més el joc, el
Palau, va fer el seu joc de control i buscar la porteria contrària amb
continues combinacions, i l'equip local va abusar de la pilota llarga, però la
defensa local no va donar cap concessió, amb un Xavi Brufau espectacular, i el
Capó com a un espectador més.
El partit es feia llarg, i el
vent cada cop era més fort, la pilota havia de sortir controlada des de la
defensa, i el Jacint Alsina era l'encarregat de començar tot el joc visitant
des de la zona defensiva, aprofitant la seva depurada tècnica i el dolç estat
de forma en el que es troba el nostre lateral esquerre, titular indiscutible en
aquests moments. Oportunitats pel Julio i el Joan, i final del partit, 3 punts
més, que consoliden el quart lloc, que dóna plaça pel torneig de copa.
Un cop finalitzat el partit,
sopar de germanor entre els dos equips, una bona cassola de tros a la llar del
jubilats de Miralcamp (no és broma, i sembla que és el destí dels nostres
veterans d'aquí molts anys). Com a anècdota cal dir que en la tertúlia entre
components dels dos equips, els elogis van ser constants en vers de la figura
del nostre capità Joan Serrano, on va haver un moment, que vaig pensar que
acabaria signant autògrafs.
Proper diumenge visita dels
Veterans Alcoletge a les 10 del matí al Municipal de Sant Roc, un rival propici
per continuar sumant de tres en tres, i on esperem el recolzament de la nostra
afició.
diumenge, 2 de març del 2014
dissabte, 1 de març del 2014
UN LLIBRE QUE ES POT TACAR
La Dolors
Mateu, de Balaguer, ha tornat al Palau mig any després del Vermut
Literari, per parlar de la seva passió, la cuina, i presentar el seu
recent llibre "La cocina de Dolorss Mateu". L'obra recull 334 receptes,
totes amb un format amè, amb trucs i consells per dignificar i valorar
la quotidianitat dels fogons. Per això la Dolors l'ha escrit
planerament, pensant amb el qui cuinen cada dia per tal que puguin
variar una mica i també amb els qui no saben cuinar massa, per tal de
facilitar-los l'accés a l'art culinari. De fet la cuinera de la Noguera
va començar a posar per escrit les receptes per ensenyar als seus fills
com anava això de la cuina, perquè no en tenien pas massa nocions i
encara menys, cap pràctica.
En arribar a la cinquantena la família li va regalar http://blogdecuina.blogspot. com
un domini que ha esdevingut un referent del seu àmbit, fins i tot més
enllà de la Península. Gràcies a la riquesa d'entrades i a la qualitat i
creativitat dels continguts, l'editorial Planeta li va encomanar el
llibre que avui ha presentat al Palau d'Anglesola i que, de moment,
segueix l'èxit d'acollida del blog, doncs amb només dos mesos ha
exhaurit la primera edició. La Dolors no els veu pas en competència
aquests formats. Recomana tenir el llibre a la cuina, ben a mà, que es
taqui si convé, però que no s'arxivi a la biblioteca de casa.
La Dolors, que podria estar hores i hores parlant de
cuina, té el do de fer ensalivar el públic amb les seves receptes i fa
venir ganes d'aventurar-se a provar-les. El receptari inclou des dels
plats de la gastronomia catalana de tota la vida, fins a combinacions de
l'autora. La gràcia és que totes són receptes possibles, realitzables,
amb productes propers i d'un preu raonable. Això sí, totes tenen un punt
ben atractiu, el plat entra amb la mirada. L'artista balaguerina és
creativa des de la combinació d'ingredients fins a la presentació a
taula.
Pensant en la practicitat el llibre recull, per
exemple, si el plat es pot congelar, si es pot cuinar la vigília, com es
pot abaratir canviant algun ingredient... Hi ha receptes per fer des de
gener a desembre, amb temps d'elaboració diversos, algunes pensades per
vegetarians, d'altres per celíacs... Vaja, tot un reguitzell de bons
consells per enjogassar-se a la cuina, gaudir elaborant els plats i fer
gaudir els comensals.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)



