ELS NOSTRES VETERANS
REMUNTEN UN 2-0 EN CONTRA I SÓN SEGONS, ¿ON ÉS EL SOSTRE D’AQUEST EQUIP?
Tercer desplaçament
consecutiu i tercera victòria a domicili, els nostres Veterans remunten un 2-0
en contra, en un partit molt complicat, i amb un rival que ha lluitat amb dents
i ungles els 94 minuts del partit, recuperem el segon lloc, i aquest equip
sembla imparable.
Els Veterans del Palau o el Palau Legends o l’Imserso Team es presenta al Municipal d’Alcoletge amb la següent alineació: Albert Brufau, Poli, Peruchet, Pere, Felip, Txus Palau, Joan Serrano, Jordi Baró, Jacint, Gerard i Albert Mayoral, quedant a la banqueta Jordi Huguet, Piqué i Màxim.
Amb la novetat després d’una volta sencera de l’Albert Brufau, amb un Piqué amb un turmell que feia més pinta d’amputar que de ficar-se les mitxetes, i amb les baixes importants del Lluís Llobet, Oriol Camps o l’esmoladora Bertran, els nostres Veterans es presenten a Alcoletge buscant els tres punts que ens donarien una gran empenta cap amunt de la classificació.
Comença el partit i els nostres Veterans que no s’adapten a un terreny de joc irregular, on controlar una pilota era tota una aventura, el rival amb una pressió asfixiant i molt adaptat a les irregularitats del terreny, els primers minuts són pels locals, on vista l’alineació molts jugadors eren juvenils quan nosaltres ja jugàvem als Veterans.
Molta pressió, molta jugada buscant les errades nostres i primera gran aturada de l’Albert Brufau en un xut a boca de canó que el gran Albert atura.
A poc a poc el Palau es
comença a treure la pressió local, jugant a un futbol pedra, on tens poc temps
per pensar i molta carn d’olla que ficar, però el Palau intenta jugar al primer
toc (controlar la pilota i fer dues passades era impossible) i buscar els
espais, on els desplaçaments del Txus Palau i el Jacint per bandes, els espais
que obra el Gerard, els aprofita “la Roca” Mayoral per buscar la desmarcada i
la pilota a l’espai, dues ocasions del Mayoral, una que surt per poc fora, i una
altra que treuen de sota la porteria amb el porter ja batut, són les primeres
cartes de presentació dels nostres que van pel partit.
Però som el Palau i havíem de patir, i patirem de valent, ja que el rival, molt intens, amb moltes ganes, i molt millor adaptats a les característiques del camp, ens fan el primer al minut 20, en un malentès entre la nostra defensa i el nostre porter, i el davanter local que aprofita l’única errada que hem tingut en tot el partit, 1-0 i la cosa no comença bé.
El Palau continua sense adaptar-se al terreny, però arriba amb un molt incisiu “la Roca” Mayoral, que amb la pilota als peus i a prop de l’àrea, és imparable, nova oportunitat del Palau, i nova pilota que li treuen amb el porter batut.
El Palau s’ha d’oblidar en fer girar el joc amb el “Kàiser” Joan Serrano, i el Crack Jordi Baró, perquè és impossible parar, controlar, pensar i passar, perquè la pilota bota on vol i la intensitat del rival és molt gran.
El Palau comença a fer mal a la pilota aturada, i en una falta al segon pal, al Poli li cau una pilota morta dins de l’àrea que envia als Alamús.
Però el partit es complica
i de quina manera, ja que ens fan el 2-0 al minut 33, refús defensiu, la pilota
que li va al pit d’un davanter local, que des de fora de l’àrea i tal com li
cau fa un gol de traca i mocador, cop molt dur, que per sort els nostres
Veterans no tarden a arreglar.
Qualsevol equip hauria abaixat els braços, qualsevol equip ja haguera donat el partit per impossible, qualsevol equip, vista la joventut local i la intensitat del partit, hauria fet una passa enrere, i amb l’edat que tenim, per què complicar-nos la vida amb aquests cadells, però no, el nostre equip no és un equip qualsevol, és el Palau, i som del Palau, i toca prémer les dents, lluitar cada pilota com si fos la darrera, i tirar d’ofici, de molt ofici.
I ofici, veterania i futbol al Palau té un nom, és dir Joan Serrano, falta a la frontal, el “kàiser” que s’ho mira, i xuta per tot l’escaire 2-1 minut 35, i no estem morts, anem pel partit.
Els locals baixen el
nivell, i el Palau puja el seu, sobretot amb l’entrada del Màxim, que porta de
cap a tota la defensa de l’Alcoletge, amb el 2-1 arribem a la mitja part.
La segona part comença amb un Palau molt intens i endollat, i de nou a pilota aturada fa l’empat, corner a favor dels nostres que treu el Txus Palau, refusos defensius i el Roger Peruchet que aprofita un embolic dins de l’àrea, per fer l’empat a dos al minut 50.
Amb l’empat i la intensitat dels nostres, els locals baixen el rendiment, i el Palau agafa el control, amb una defensa ferma, els locals no arriben a la nostra àrea, però lluiten totes les pilotes com si li anés la vida.
El Palau sí que arriba, i
el Màxim, i de nou “la Roca” Mayoral tenen el tercer.
Però els minuts passen, els dos equips no donen ni un pam de terreny, ni una pilota per perduda, segones i terceres jugades, buscant el gol, i els nostres estan més a prop del tercer que els locals.
Els minuts volen, el partit és disputat i vistós, i també dur, però els nostres saben el que fan, i la tindran, i tant que la tindran.
Minut 84, falta lateral
treta magistralment pel Joan Serrano, i el Roger Peruchet de nou i de cap fa el
definitiu 2-3, remuntada, 3 gols de pilota aturada, i tot un màster de com
guanyar un partit de Veterans, quan tens moltes coses en contra, i has d’aprofitar
les teves virtuts i amagar les teves mancances, final del partit, 3 punts més i
ja en tenim 39.
Amb aquesta nova victòria recuperem el segon lloc, a set del líder, a un del tercer, un Pardinyes que ha empatat al difícil camp del Bellpuig, i el millor: ja tenim 8 punts de coixí per classificar-nos per la copa.
El diumenge vinent rebrem
a un Montsó en hores baixes, però un equip Eespanyol, que no és precisament un
rival molt còmode pels nostres.
Diumenge 15 de març la data, les 10 l’hora, el Municipal de Sant Roc el lloc i els Veterans de Montsó el rival. El fortí de Sant Roc ha de continuar inexpugnable!!! Que poc que s’ho esperen!!!!!! Força Veterans del Palau!!! Visca el Palau!!!
Enllaç a l'àlbum VETERANS ALCOLETGE 2 - VETERANS PALAU 3
