L'Avenç s'ha posat en contacte amb la Gemma Garralón i Lorite, que està estudiant a Itàlia, per conèixer de primera mà com està ella i com es viu la pandèmia.
Moltes gràcies, Gemma!
- Què t’ha portat a
Itàlia?
Fa més d’un any em
vaig presentar a la beca Erasmus+ de la Unió Europea per estudiar un semestre a
un altre país. Em vaig presentar per anar a Itàlia, un país que sempre m’havia
agradat i a la vegada, m’havia cridat l’atenció tant per la seva cultura com per
la seva gastronomia.
A dia d’avui em
trobo a Teramo, una ciutat de muntanya de la regió d’Abruzzo. Estaré aquí fins
al juny, quan s’acabi el semestre.
- Quan fa que estàs
confinada?
Oficialment fa 7
dies que estic confinada, encara que 5 dies abans que el govern italià proclamés
l’estat d’alarma, la universitat ja havia anunciat que tancava les portes
durant 10 dies.
La gent ja va començar a prendre precaució i 3 dies abans d’estar oficialment confinada, jo ja no vaig sortir de casa. Així que es podria dir que fa una setmana i mitja que estic tancada a casa.
La gent ja va començar a prendre precaució i 3 dies abans d’estar oficialment confinada, jo ja no vaig sortir de casa. Així que es podria dir que fa una setmana i mitja que estic tancada a casa.
- Quines mesures es
van prendre?
Al principi van
començar confinant les regions més infectades (que són al nord del país) i la
resta del país funcionava amb bastant normalitat amb l’excepció que el transport,
direcció al nord, estava suspès.
Després, ens van
anunciar que tancaven els centres escolars i universitats de tot el país durant
deu dies. Un dia més tard, tots els llocs on s’aglomera gent també es tancaven,
així com cinemes, estadis de futbol, discoteques, etc…
El dilluns dia 11
de març, al voltant de les 22 h van anunciar que tancaven fronteres i que
començaria el confinament a tot el país, que no hi hauria regions vermelles,
que tot el país es tancaria a casa. No obstant això, els dos primers dies estaven
oberts els bars I les cafeteries amb la norma que només podien estar dues
persones per taula, a més d’altres comerços, encara que no tots.
Finalment van
anunciar les normes que hi ha ara, que no es podria sortir de casa a no ser que
sigui per anar a comprar al supermercat o a la farmàcia o una emergència. A més
a més, s’ha de sortir amb una autorització, en cas que la policia t’ho demani
(van patrullant per assegurar-se de què tothom està al seu lloc). L’oficina
postal, algun banc i asseguradora també estan oberts, per si de cas.
Les
aglomeracions estan totalment prohibides o et pot caure una multa de 200€.
Sortir de la ciutat és impossible, està prohibit desplaçar-se del lloc on vius
i anar a altres regions o pots anar 3 mesos a la presó.
- Com és el dia a
dia? Què fas...
Intento seguir una
rutina. Acostumo a despertar-me a la mateixa hora. Tot depèn del meu horari de
classes. Fa una setmana vaig començar les classes online i encara que sigui una
mica estrany (sempre he fet classe presencial), fa que estiguis ocupada entre 2
i 4 hores al dia. Passo bastant estona trucant als amics i a casa. La resta del
temps estic amb la meva companya de pis, bé parlant, cuinant o mirant series i
pel·lícules a Netflix.
- I l’estat d'ànim
de la població?
Noto la població
bastant involucrada, més que els primers dies. Al principi la gent no acabava d’acceptar
això de quedar-se a casa, però una setmana després sento que tothom està més
conscienciat. Suposo que són les ganes de tornar a la normalitat que ha fet que
la gent s’ho prengui més seriosament.
- Com creus que s’hagués
pogut evitar tants morts?
Tot podria haver
anat millor si haguéssim pres mesures mentre veiem tot el que estava passant a
la Xina. No vam fer res i ara estem pagant les conseqüències. Espero que cap pandèmia
com la que estem vivint ara torni a passar, però que en cas que passés, el món
no s’ho prengués de broma i actués abans.
- Com es veu des d’Itàlia
les mesures preses a l'estat espanyol?
Molt
suaus. Catalunya és l’única comunitat autònoma del país en la que necessites
una certificació per sortir al carrer, mentre que la resta de comunitats no en
tenen encara.
Els comerços a Espanya encara no estan del tot tancats com estan a Itàlia. Com més tard actuïn, més tard acabaran. La quarantena acaba de començar i si no posem el nostre gra de sorra per solucionar el problema, encara estarem molts més dies confinats a casa.
Gemma, molts ànims!
Esperem veure'ns ben aviat aquí al Palau.
Gaudeix molt d'aquest Erasmus+, malgrat la situació actual que estem vivint. Cuida't!
Els comerços a Espanya encara no estan del tot tancats com estan a Itàlia. Com més tard actuïn, més tard acabaran. La quarantena acaba de començar i si no posem el nostre gra de sorra per solucionar el problema, encara estarem molts més dies confinats a casa.
Gemma, molts ànims!
Esperem veure'ns ben aviat aquí al Palau.
Gaudeix molt d'aquest Erasmus+, malgrat la situació actual que estem vivint. Cuida't!
