diumenge, 22 de març de 2020

LA GEMMA GARRALÓN LORITE ENS EXPLICA LA PANDÈMIA DES D'ITÀLIA


L'Avenç s'ha posat en contacte amb la Gemma Garralón i Lorite, que està estudiant a Itàlia, per conèixer de primera mà com està ella i com es viu la pandèmia. 
Moltes gràcies, Gemma!

- Què t’ha portat a Itàlia?
Fa més d’un any em vaig presentar a la beca Erasmus+ de la Unió Europea per estudiar un semestre a un altre país. Em vaig presentar per anar a Itàlia, un país que sempre m’havia agradat i a la vegada, m’havia cridat l’atenció tant per la seva cultura com per la seva gastronomia.
A dia d’avui em trobo a Teramo, una ciutat de muntanya de la regió d’Abruzzo. Estaré aquí fins al juny, quan s’acabi el semestre.

- Quan fa que estàs confinada?
Oficialment fa 7 dies que estic confinada, encara que 5 dies abans que el govern italià proclamés l’estat d’alarma, la universitat ja havia anunciat que tancava les portes durant 10 dies. 
La gent ja va començar a prendre precaució i 3 dies abans d’estar oficialment confinada, jo ja no vaig sortir de casa. Així que es podria dir que fa una setmana i mitja que estic tancada a casa.

- Quines mesures es van prendre?
Al principi van començar confinant les regions més infectades (que són al nord del país) i la resta del país funcionava amb bastant normalitat amb l’excepció que el transport, direcció al nord, estava suspès.
Després, ens van anunciar que tancaven els centres escolars i universitats de tot el país durant deu dies. Un dia més tard, tots els llocs on s’aglomera gent també es tancaven, així com cinemes, estadis de futbol, discoteques, etc…

El dilluns dia 11 de març, al voltant de les 22 h van anunciar que tancaven fronteres i que començaria el confinament a tot el país, que no hi hauria regions vermelles, que tot el país es tancaria a casa. No obstant això, els dos primers dies estaven oberts els bars I les cafeteries amb la norma que només podien estar dues persones per taula, a més d’altres comerços, encara que no tots. 

Finalment van anunciar les normes que hi ha ara, que no es podria sortir de casa a no ser que sigui per anar a comprar al supermercat o a la farmàcia o una emergència. A més a més, s’ha de sortir amb una autorització, en cas que la policia t’ho demani (van patrullant per assegurar-se de què tothom està al seu lloc). L’oficina postal, algun banc i asseguradora també estan oberts, per si de cas. 

Les aglomeracions estan totalment prohibides o et pot caure una multa de 200€. Sortir de la ciutat és impossible, està prohibit desplaçar-se del lloc on vius i anar a altres regions o pots anar 3 mesos a la presó.

- Com és el dia a dia? Què fas...
Intento seguir una rutina. Acostumo a despertar-me a la mateixa hora. Tot depèn del meu horari de classes. Fa una setmana vaig començar les classes online i encara que sigui una mica estrany (sempre he fet classe presencial), fa que estiguis ocupada entre 2 i 4 hores al dia. Passo bastant estona trucant als amics i a casa. La resta del temps estic amb la meva companya de pis, bé parlant, cuinant o mirant series i pel·lícules a Netflix.

- I l’estat d'ànim de la població?
Noto la població bastant involucrada, més que els primers dies. Al principi la gent no acabava d’acceptar això de quedar-se a casa, però una setmana després sento que tothom està més conscienciat. Suposo que són les ganes de tornar a la normalitat que ha fet que la gent s’ho prengui més seriosament.

- Com creus que s’hagués pogut evitar tants morts?
Tot podria haver anat millor si haguéssim pres mesures mentre veiem tot el que estava passant a la Xina. No vam fer res i ara estem pagant les conseqüències. Espero que cap pandèmia com la que estem vivint ara torni a passar, però que en cas que passés, el món no s’ho prengués de broma i actués abans.

- Com es veu des d’Itàlia les mesures preses a l'estat espanyol?
Molt suaus. Catalunya és l’única comunitat autònoma del país en la que necessites una certificació per sortir al carrer, mentre que la resta de comunitats no en tenen encara. 
Els comerços a Espanya encara no estan del tot tancats com estan a Itàlia. Com més tard actuïn, més tard acabaran. La quarantena acaba de començar i si no posem el nostre gra de sorra per solucionar el problema, encara estarem molts més dies confinats a casa.

Gemma, molts ànims! 
Esperem veure'ns ben aviat aquí al Palau.
Gaudeix molt d'aquest Erasmus+, malgrat la situació actual que estem vivint. Cuida't!