dilluns, 29 d’abril de 2019

VETERANS TORRES DE SEGRE 3 – VETERANS PALAU 2

ELS VETERANS ENTREN EN DESCENS I ES COMPLIQUEN LA SALVACIÓ EN UNA DOLENTA SEGONA PART AMB UN RIVAL DIRECTE
Els nostres Veterans fallen en un partit decisiu, es compliquen i molt la permanència, i es jugaran el diumenge vinent davant els Veteranos de Tamarite el ser o no ser de la permanència a primera, queda poc i pinta malament, però mai doneu a un equip de Palau per mort i menys als nostres veterans, que ho tenen molt i molt difícil, però jo crec en els miracles.

El Palau es presenta a Torres de Segre amb la següent alineació: Caelles, Poli, Pere, Piqué, Jordi Huguet, Gerard, Jordi Baró, Joan Serrano, Lluís, Jordi Sarret i Carles Cortés, quedant a la banqueta Oscar, Ramon Jiménez, Txus i Senent.

El Palau jugava el partit més important de la temporada, davant un rival directe, que darrerament ha ressuscitat, en poder recuperar molts jugadors dels quals no s'han pogut disposar durant la temporada, equip molt irregular, molt tècnic, amb la major part de jugadors sud-americans, que per norma se'ns dona fatal, i tot i saber tots aquests condicionants, els nostres han caigut com sempre, en una horrorosa segona part, i on també s'ha de dir el poc encert de l'àrbitre en els gols locals que ens han perjudicat i molt, però el no tindre liniers, jugar amb la defensa avançada i un jove davanter local que corria que se les pelava, ens han portat al fracàs d'avui.

Tot i això com sempre el Palau ha fet una gran primera part i s'ha enfonsat a la segona, falta d'idees, potser falta de físic, i també s'ha de dir un rival que ha estat molt i molt bé a la segona, i nova derrota.

El Palau comença molt bé, amb el control del partit, un partit molt travat, on el rival aplica una gran pressió al mig del camp i on cada pilota és una lluita de titans.

Primera arribada dels nostres i gran intervenció del seu porter en una bona rematada del Gerard al minut 8.
Els locals busquen porteria, però el Palau està molt ordenat, amb molta feina en defensa, perquè tant el Pere com el Piqué estan molt atents i ben col·locats en l'anticipació.

Els locals busquen les passades verticals a l'esquena dels centrals, i el Palau avança una miqueta línies, perquè caiguin en el fora de joc, això és un risc, perquè en un desajust defensiu, es cola un davanter que sol davant el Caelles, la tira fora al minut 17.

Amb la por al cos, i veient que no podem cometre ni mitja errada, el Palau vol avançar-se al marcador, per tal que el rival entre en nervis.
Segona pilota clara pel Palau, on el Jordi Baró en té una de molt clara, però la pilota surt per dalt per poc.

El Palau està molt seriós, i quan al mig del camp del Palau té la pilota passen coses, amb el Lluís i el Carlos Cortés molt actius, el primer està més a prop nostre que d'ells.

I així ha estat, minut 28, pilota recuperada pel Poli en defensa, desplaçament llarg a banda canviada, el Gerard que la controla, se'n va del seu marcador, fa un dos contra un amb el central, pilota al "Bassa" Jordi Sarret, que amb gran sang freda fa el 0-1.

Ja tenim el partit on volem, i cal cap fred i buscar el segon, el rival entra en imprecisions i els nostres que busquen la contra descaradament, fent una passa enrere en defensa, i és en una contra perfecta on el Senent es planta sol davant el porter local, i aquest que amb una bona intervenció li treu el 0-2.

Però ja se sap que qui perdona ho paga i en la següent jugada pilota en profunditat al seu davanter referència, que es troba en clar fora de joc, el Palau que reclama, però no segueix la jugada, l'àrbitre que no està ben col·locat i no veu el fora de joc clar i ens fan l'empat a un al minut 37, amb liniers tot seria més fàcil, però som on són, sols esperem que algun dia s'equivoquin a favor nostre.

Cop molt dur per l'equip que ho pot pagar molt car, però per sort amb dos minuts li dona de nou la volta al marcador.
Minut 39, sacada de córner del Carlos Cortés, pilota al primer pal pel Joan Serrano, cop de cap a dins de l'àrea, el Poli que la caça i pilota al fons de la xarxa, fent l'1-2, resultat amb el qual arribem a la mitja part.

Amb el marcador a favor, i 45 minuts pel davant, ja sabem que tal com van les segones parts, patirem i molt, sabem el que hem de fer, i el que no podem fer, però el rival surt a morir, ja que amb aquest resultat està quasi matemàticament a segona, i vol morir, però amb les botes posades.

Alta pressió, pilotes llargues, corrent el que no està escrit, fent faltes quan la pilota era nostra, i els nostres, sense idees, molt cansats, sense espais, sense idees i sense saber com contrarestar el joc local.

I al minut 60 arriba l'empat, en una nova pilota llarga a l'esquena dels centrals, el mateix protagonista de la primera part en posició més que dubtosa, i pilota a la xarxa.

Ara sí, el Palau s'enfonsa completament i els locals creixen i molt, i de nou amb una nova jugada clamorosa de fora de joc, on l'àrbitre, mal col·locat i amb la difícil feina de prendre decisions sense ajuda de liniers, que ens torna a perjudicar i ens fan el 3-2 al minut 75.

15 minuts per almenys empatar, però el Palau està enfonsat, tan físicament com mentalment, i sols hi ha un equip al camp, un Torres de Segre que ha lluitat tot, ha corregut més i que inclús hagués pogut ampliar el marcador amb una aturada espectacular del Caelles y un pal, final del partit, i els nostres que es compliquen i molt la vida, i més amb la victòria dels Veterans de Monsó el camp del nostre proper rival, els Veterans de Tamarite de Litera.

La setmana vinent és decisiva, Monsó-Torres de Segre i Palau-Tamarite de Litera, pot decidir qui se'n va a segona i qui pot jugar la promoció, tot i que una victòria dels Torres de Segre, ficaria també al fangar als nostres veïns de Golmés, que fins ara no veien el perill de prop.

Setmana vinent, partit a vida o mort, les 10 del matí l'hora, 5 de Maig la data, Municipal de Sant Roc el lloc i els Veterans de Tamarite de Litera el rival. Aficionat, ho necessitem tot i més, alguns ja ens donen per morts, però aquest equip sempre estarà viu fins al darrer segon, no et refiïs mai d'un Veterà del Palau, sempre poden ressuscitar i obrar el miracle, jo aviso i aquí ho deixo, !!! Que poc que s'ho esperen, Visca els nostres Veterans i visca el Palau!!!!