EL CAMPIÓ ATLÈTIC SEGRE SURT
VIU DE MIRACLE DAVANT UN GRAN PALAU
Duel de campions en el partit
d’aquest matí de Lleida, d’una banda el campió de primera, campió de la
supercopa y sots campió de Catalunya, d’altra banda el campió de segona i sots
campió de copa, el primer no s’ho esperava, i els nostres nois avui s’han
deixat dos punts al camp del campió, empat que sap a poc en un partit que tenia
que haver guanyat un immens Veterans del Palau.
El Palau es presenta al Ramon
Farrús amb la següent alineació: Caelles, Poli, Piqué, Miquel Farnell, Felip, Carlos
Cortés, Jordi Baró, Joan Serrano, Lluís, Jordi Sarret i Yeste, quedant a la
banqueta Bertran, Albert Mayoral, Joe i Senent.
Amb aquest partit entràvem en
la part més complicada del campionat, on tenim que jugar amb els favorits, uns
rivals que son molt complicats, però que els nostres se li donen molt i molt
bé, el Lleida ja va caure, el Binèfar va demanar l’hora, el Tàrrega no sap ni
com ens va guanyar i avui l’Atlètic Segre ha empatat de miracle amb un Palau
superior, i que ha perdonat de nou el que no està escrit, amb una miqueta més
d’encert, demà som portada a tots el diaris.
El partit comença amb un
Atlètic Segre movent la pilota des de darrere, un Palau a veure com col·locar-se en un camp gran, i els locals
que és creuen superiors tocant des de darrere, un equipàs els del Atlètic
Segre, però avui s’han trobat amb un Palau que ha demostrat, que poc a poc va
agafant el pols a la categoria.
Els locals tocaven, però el
Palau anava a una pressió alta i robava la pilota ràpidament, amb tres tocs es
plantaven de cara a “barraca”, i el Jordi Yeste que perdona el un contra un als
minut 3, al minut 5, al minut 7 i al minut 12, amb falta de punteria i un gran
porter local, un tal Rafa Arumi, que ha jugat al Barça atlètic, Lleida o
Nàstic, a segona A i segona B, un porter gran, però contrastat, que ha salvat
al seu equip d’un 0-2 o 0-3 als primers minuts.
Però passa, el que passa, quan
perdones, ells no et perdonen, primer amb un penal innocent dels nostres ens
fan el 1-0 al minut 10, i el 2-0 en una pèrdua de pilota i una bona contra per
velocitat, on els nostres no han pogut parar al davanter local, 2-0, veure per
creure al minut 15, i els locals que amb 2 arribades, havien decidit el partit,
bé decidit si el rival fos un altre, però el Palau avui si, ha estat el Palau
de veritat, el del joc, al que li vull la sang blava per les venes, el que tots
lluiten fins a la extenuació, dit i fet, i resposta ràpida dels nostres.
Minut 18, el Yeste que fa
l’enèsima jugada d’atac, el porter que la treu de nou, però “el Bassa” Jordi
Sarret que no perdona, és comença a fer justícia.
Els locals veuen que el Palau
no va de “farol”, i li juga de tu a tu, amb una alta pressió al mig del camp,
recuperant ràpid i anant a buscar porta amb tres passades.
Amb una defensa sense fissures,
amb un Manel Piqué imperial, un Miquel Farnell sobrat de qualitat, i amb els
dos cunyats (Poli i Felip), tancant i “rascant” la banda, al gran Caelles, sols
li arriben pilotes amb xuts llunyans, ja que és impossible arribar en
superioritat en atac.
El “Kaiser” agafa el mig del
camp, donant una classe magistral del que és un mig centre, amb un Jordi Baró
que avui ha tornat a ser ell (partidàs del “pelat” de Seròs), un Lluis trencant
banda un i altre cop, un Carlos Cortès impagable en l’esforç, un “Bassa” Jordi
Sarret que avui somiaran amb ell, i un Yeste que ha errat més que una escopeta
de fira, però que ell sol s’ha menjat a tota la defensa local.
Amb uns locals descol·locats,
sense idees, nerviosos, però amb el resultat a favor, arribem a la mitja part.
La segona part comença amb un
Palau que surt endollat des del minut 46, al minut 48 una doble oportunitat
clara, sacada de banda el Poli, pilota a “la Roca” Mayoral, que fica el cul,
pilota a terra, se’n va d’un, de dos, encara banda, retalla i penalti com una
casa de pagès.
El “Kaiser” que agafa la
responsabilitat, mira, dispara, enganya al porter i pilota al pal, la pilota
cau als peus del Lluís, que xuta, el porter refusa, pilota al Jordi Baró, que
xuta i nou refús, veure per creure, fins i tot el Joan que és infal·lible, avui
ha errat, no és el dia del Palau, però queden molts minuts pel davant.
El Atlètic Segre que veu les
orelles al llop, i sap que si no fa el tercer, se li pot complicar la cosa, vol
jugar, però no pot, el Palau sembla que jugui amb 16, la pressió és altíssima,
i entren en escena un Senent que és com la formiga atòmica, és a tot arreu
emprenyant, recuperant i volant, i també entra “l’esmoladora” Bertran, ja que
també cal esmolar per mantindré l’equip amb opcions.
El Palau que no li cau el
físic, i els locals que ja no saben que fer-li al Palau, arribades poques, per
part dels locals, però quan arriben porten molt de perill, una aturada bestial
del Caelles al minut 57, desviant la pilota al pal, és l’única clara dels
locals.
El Piqué marca la defensa, i el
Miquel Farnell, que te super poders, que no, que el Miquel és superior a tot, i
a tots, i està a tot arreu, nosaltres tenim al Miquel i ells no, per això avui
hem fet el que hem fet.
Al darrer quart entre el Joe
per fixar als seus centrals, i “el Bassa” que comença a fer de les seves,
portant de corcoll als locals, alguns dels quals comencen a perdre els papers
amb intervencions fora del que és el futbol.
El Palau torna a atacar i
atacar, però la resposta sempre és un porter local molt segur.
Al minut 81 el Senent que
intenta un gol olímpic, desprès d’una sacada de corner, i pilota al pal, segon
pal del partit pels nostres, i els locals que estan massa nerviosos.
Minut 87, nova sacada de corner
del Senent, dos jugadors que agafen al “Bassa” Jordi Sarret, i un àrbitre molt
valen que pita el segon penalti a favor dels nostres, el “Kaiser” Joan Serrano
que no ho veu clar, i el Miquel Farnell que diu doneu-me la pilota, que això ho
faig jo sense despentinar-me, dit i fet, el Miquel que no perdona i empat a dos
a falta de 3 minuts.
Els locals que entren en pànic,
i els nostres que volen el tercer.
Al minut 90 una clara contra
dels nostres, centrada de la mort del Senent, el central que desvia la pilota,
el porter venut, la pilota que surt fora a dos dits del pal, això en contra
segur que ens va dins, però a favor va fora, coses d’estar a la part baixa de
la taula.
Final del partit, bon punt en
un camp on fins avui sols un altre favorit com és La Bordeta havia rascat un
empat, i els nostres que s’han deixat dos punts avui a Lleida.
Proper diumenge visita dels
Veterans de la Bordeta, rival a la darrera final de copa, un altre gran equip,
però que haurà de patir un Palau que s’ha conjurat per no perdre mai més i
visitar l’infern del Municipal de Sant Roc.
Diumenge 27 de Gener la data,
les 10 l’hora, el Municipal de Sant Roc el lloc i els Veterans de la Bordeta el
rival, ja sabem que hi tenim la cursa da Sant Blai, però necessitem gent a
l’infern de Sant Roc.
El 2019 promet gran
sensacions, no us la voldreu perdre, doncs a veure als nostres grans, Què poc que s’ho esperen!!! Visca el Palau i Visca els nostres Veterans!!!!!
P.D: Equip “mamons” el que fa
la crònica sóc jo, i amb partits com els d’avui és fa més divertit fer les
cròniques, tot i que m’agrada més fer-les amb victòries......
En podeu veure les imatges a:
