dilluns, 16 d’abril de 2018

VETERANS GOLMÉS 0 – VETERANS PALAU 0

EL PARTIT DE L’ANY ACABA EN TAULES. L’ESTAT DEL CAMP, EL CULPABLE

Tota l'expectació mediàtica del partit del segle acaba en un trist empat a zero, un partit disputat en un camp de patates i on el Palau ha estat l'únic que ha tingut opcions de victòria, molta igualtat i el Golmés que fa un pas de gegant cap al títol.

El Palau es presenta al Municipal de Golmés amb la següent alineació: Caelles, Poli, Piqué, Miquel Farnell, Jacint, Gerard, Carles Cortés, Joan Serrano, Montserrat, Mayoral i Vera, quedant a la banqueta Bertrán, Paco, Lluís i Jonny.

Mala pinta ja tenia el partit durant la setmana, no pels equips, sinó pel mal estat del terreny de joc, que arrossega durant tota la temporada, que combinat amb l'aigua caiguda, i que la gent de Golmés ja té al cap el nou camp de gespa artificial i poc o gens cuida el que és l'actual camp, camp irregular i amb molta aigua, amb dos equips que aniran al cent per cent durant els noranta minuts, i en comptes d'un partit de la màxima, semblava un camp de mines de Vietnam, on cada control, cada passada i cada jugada era una lluita titànica per controlar una cosa rodona anomenada pilota.

El Palau surt pel partit, amb moltes precaucions defensives, però anant pel partit, el Golmés ha volgut especular amb el resultat, i juga amb avantatge, ja que l'empat li valia, i no podia assumir riscos, un bon Golmés, ha demostrat que és el líder, però avui ha estat inferior de nou als nostres veterans, que han estat els únics a proposar alguna cosa en un camp de patates o cols, on estar en posició vertical, ja era tot un premi.

Amb un àrbitre poc tolerant, poc dialogant, amb estones inclús amb una prepotència impròpia de la categoria, un partit on es decidia el títol, un derbi i un partit de la màxima, sort que encara s'han comportat tots dos equips, amb uns altres actors al camp, això podia acabar com el rosari de l'aurora, l'àrbitre ha volgut ser protagonista i ha tret targetes a  dojo (moltes evitables), amb comentaris fora de to, tot i que s'ha de dir que no ha comés cap errada i ha fet un bon arbitratge (però no calia les formes amb les que ha actuat).

El Palau és el que primer ha provat sort, el Xavi Montserrat ha fet el primer xut entre els tres pals i el porter ha fet una bona aturada al minut 10.

El Palau ha estat en tot moment al camp del Golmés i el Golmés ha buscat les contres amb la velocitat dels seus punters, però el Palau tenia l'àrea completament tancada, amb un Piqué imperial i un Miquel Farnell sobrat de tot, ben assistit a les bandes pel Poli i el Jacint, que no han pogut pujar massa, però que han donat seguretat i cobertures necessàries en tot moment.

El Palau n'ha tingut una de molt clara al minut 21, falta lateral del Xavi Montserrat, el Poli que rep la pilota al segon pal, cop de cap al primer pal, on el Vera sol no ha pogut controlar la pilota que feia estranys cada cop que topava terra.

Qui millor s'ha adaptat a les circumstàncies del partit ha estat “la Roca” Mayoral, era l'únic capaç de controlar la pilota, ja no sé si és un malabarista o és simplement Rambo, però el bo de l'Albert ha fet un partit excel·lent i ha portat de corcoll a tot el Golmés, l'equip ha confiat i molt en els seus controls i mirades a barraca, però arribar en condicions verticals després de tres controls, ja era més un acte de malabarisme, que no pas de tècnica futbolística.

Al minut 33 ha arribat la jugada clau del partit, en una pressió als centrals locals, el Lluís li ha pres la cartera al central, ha fet una passada a l'espai a “la bèstia” Montserrat que ha encarat porta i ha estat derivat tot just abans d'entrar a l'àrea, quan estava sol davant del porter, falta a la frontal i targeta groga al defensor del Golmés, que no sé jo si no era vermella, però “el senyor col·legiat” ha decidit que groga.

El Xavi Montserrat ha fet un xut dur i sec, que la barrera ha refusat.
Al minut 39 ha arribat l'única oportunitat del Golmés, en un corner, bona rematada de cap i millor mà del Caelles que ha refusat la pilota fora, sent aquesta l'única acció que s'ha empleat a fons el nostre porter, a la segona part, el bo de Caelles ha estat un espectador de luxe.
La darrera ocasió l'ha tingut el Carles Cortés amb un bon xut lateral que ha sortit fora per poc, amb taules arribem a la mitja part.

La segona part comença igual que la primera, el Palau proposant i el Golmés refusant, el Joan i sobre tot el Gerard han estat els dos únic jugadors que baixaven la pilota, gran partit dels dos, però en especial del Gerard, on un camp així no lliga amb un jugador de la seva classe, i sempre ha buscat al company i els controls de pilota, el mig del camp i la creació ha estat del Palau, el Golmés ha lluitat totes les pilotes, però sense fer tres passades seguides.

El Palau ha estat jugant tota la segona part al camp del Golmés, i tenia molts espais a l'esquena, però la bona col·locació del Piqué i l'impressionant partit del Miquel Farnell, que ha estat a totes, han avortat qualsevol intent d'atac del Golmés.

Però si ha hagut un jugador que ha llegit el partit des del primer minut ha estat el Bertran, impressionant en el tall, en les cobertures, en les associacions, el “Bertri” és com una targeta Visa, no té preu.
El Palau li ha costat trepitjar àrea a la segona part, i el Jonny ha estat l'home més incisiu, i amb dos bon xuts i dos bones respostes de nou del porter local.

Els minuts anaven passant, molt ràpids pels nostres i molt lent pels locals, que poc a poc s'anaven posant nerviosos ja que qui marcaria primer, s'emportaria el partit, i les sensacions eren que el Palau marcaria.

Poc a poc el Palau ha anat tancant al rival a la seva àrea, i els corners o les faltes laterals eren ocasions clares de perill.
El Lluís ha tingut dues jugades individuals que a un altre camp eren jugades clares de gol, ja que encarava rivals, però havia de resoldre també les patates, cols i calçots que es podia trobar durant el camí.
Als darrers minuts han tornat al camp el Vera, el Mayoral i el Montserrat, i amb tota la carn a la graella, el Palau ha anat a buscar la victòria final arriscant fins i tot l'empat.

El Poli amb un xut ajustat a prop del pal que ha tret el porter, el Lluís amb una rematada dins l'àrea i una darrera del Joan Serrano que ha refusat un defensa en darrera instància, han estat les darreres oportunitats del partit, l'àrbitre ha descomptat sols dos minuts, quan hauria d'haver deixat almenys cinc minuts per les interrupcions del partit, al darrer minut ha expulsat un davanter local per doble groga, i ha condicionat al Palau amb grogues a tota la defensa, que donat l'estat del camp han estat al fil de la navalla tota la segona part.

Final del partit, repartiment de punts, felicitar als nostre veterans que ha fet un partit titànic de lluita i futbol, i felicitar als nois del Golmés, que han fet un pas de gegant per ser campions, tot i que al Palau no han guanyat cap dels dos partits....

Ara queden cinc partits, líder el Golmés amb 54 punts, segon el Palau amb 51 i tercer el Monsó amb 51 també, el quart és l'Artesa amb 48 punts i un partit més, i tot i que opcions al títol en té poques, recupera opcions a l'ascens a part de decidir la sort dels favorits amb els propers partits contra el Golmés i el Palau.

La propera jornada serà clau, Palau i Golmés juguen fora, difícil partit del Golmés a Artesa de Lleida, i partit clau del Palau a Balaguer, per la seva banda el Monsó rep al Rosselló, un equip que si té poques absències, pot guanyar a qualsevol.

La propera setmana pot decidir moltes coses, i els nostres veterans visiten el camp del Balaguer, un camp de mals records i on mai hem tret ni un trist empat.
Afició, 22 d'abril la data, les nou del matí, l'hora i el Municipal de Balaguer el lloc, després de tres empats consecutius hem de tornar sumar de tres en tres, !!!Que poc que s'ho esperen!!! !!!Força Veterans i Força Palau!!! !!!Som-hi nois, encara falten 15 punts i tot és possible!!!