ELS NOSTRES VETERANS SÓN
HUMANS I L'ARTESA ELS TORNA A LA TERRA
Dolorosa derrota davant
un rival directe que ens ha trobat els punts febles, ens ha tret de polleguera
i ens ha tornat a la realitat, ha estat rival i ens ha guanyat en un partit per
oblidar, però també hem de prendre nota de les nostres errades.
El Palau es presenta amb la següent alineació: Caelles, Pere, Poli, Piqué, Felip, Paco, Jordi Baró, Joan Serrano, Montserrat, Ramon Jimenez i Vera, quedant a la banqueta Miki, Txus Palau, Miquel Farnell, Carles Cortes, Joe i Lluís.
Rival complicat, de fet es presentaven al municipal de Sant Roc amb els mateixos punts, però amb un partit més, que haurà de descansar la propera jornada, rival temible, però no ens esperàvem un partit així, i més quan havíem passat per sobre del líder Golmés, i amb el Monsó, el seu porter els hi va donar la vida, però avui no ha sortit res, tot i que els primers minuts no ho preveien.
El Palau surt molt endollat, amb un control total de la possessió, i amb un gran joc, els visitants ben posicionats i esperant sortint a la contra.
El Palau s'avança al marcador al minut 12, una molt bona jugada per banda esquerra del Xavier Montserrat, centrada dins de l'àrea, i el Joan que venia de darrere, que fa el 1-0.
El Palau va a buscar el
segon, i té alguna arribada del Vera, donant la sensació que l'Artesa no seria
tampoc rival, però hi ha una jugada clau que crec que ha marcat el partit, ja
que fins aquell moment el Palau estava molt ben posicionat, tant en defensa,
com al mig del camp.
Una enganxada entre el
nostre capità Piqué i el seu davanter centre, discussions, espentes i l'àrbitre
que decideix targeta verda pels dos i deu minuts fora del camp.
Hem de jugar deu contra
deu, i el Joan agafa la posició de central avançat, deixant un gran forat al
mig del camp que no hem sabut tancar, dues jugades calcades amb una pilota
entre línies, un jugador de darrere que arriba i ens fan l'empat al minut 27.
Poc després una jugada semblant, ens tornen a agafar entre línies, refús del Caelles i la pilota que cau als peus de un jugador de segona línia que sol, l'envia a la xarxa, minut 33 i el partit coll avall.
El Palau molt tocat,
perd el nord, la posició i acaba la primera part sense pena ni gloria.
La segona part comença molt malament, ja que ni amb els canvis, ni amb la mentalització de la xerrada de la mitja part, ni res, un equip sense posició, amb un mig del camp perdut, i una defensa que feia aigües, a sobre, l'àrbitre no ajuda gaire al no tallar les protestes i el joc dur, i a part ens tallen un i altre cop contres clares amb dos o tres fores de joc inexistents, que ens haguessin donat al menys alguna oportunitat.
Però l'Artesa ens veu
febles i desorientats, i en els pitjors 20 minuts de la historia dels veterans
ens fan 3 gols entre els minuts 50 i 70, amb jugades semblants, pèrdues de
pilotes al mig del camp, una defensa sense posicions agafades, i fent aigües un
i altre cop, pilotes a les esquenes, l'equip defensant horrorós i quant ens
donem compte estem 1-5 al minut 75.
És en aquest moment quan el Palau treu el seu orgull i ha intentat almenys caure amb dignitat.
Primer el Poli amb una
jugada d’una falta lateral, refús dins de l'àrea, i envia la pilota al fons de
la xarxa, 2-5 al minut 78.
En la següent jugada,
una gran contra del Palau de nou, i el Carlos Cortes que fa el 3-5 al minut 80,
el Palau entra al partit, però el cronòmetre ens va en contra.
Els nostres veterans que no es donen per vençuts, i el Ramon Jiménez que té el quart amb una pilota al travesser, els visitants molt nerviosos i els nostres també, disputes, discussions, i el Vera que torna a tindre el quart, però una pilota picada per sobre del porter surt fora per poc.
L'àrbitre que no està a l'alçada del partit, i el partit que s'embolica i embolica, fins que a la darrera jugada del partit, el nostre porter treu una pilota, el seu davanter simula un penal, hi ha discussions, espentes i un “sidral” terrible, la pilota que ningú sap on és i un jugador que la fa arribar al fons de la xarxa, l'àrbitre que pita el final per evitar mals majors, i ningú que contava que era gol aquesta estranya darrera jugada, que vista la web del lligues Lleida, sembla que ha estat gol, tot molt estrany i surrealista, final del partit, i el pitjor partit dels nostres veterans en anys, on jugadors fiables i segurs, avui han estat una caricatura d'ells mateixos, però no passa res, algú ens havia de tornar a la terra, hem caigut i ens aixecarem, segur.
El proper partit no el
tenim fins al 14 de Gener al camp del Linyola i les 11 del matí, on esperem
continuar amb el nostre nivell, i que la derrota d'avui, sigui una pedra al
camí.
Estem a la lluita de dalt, mai havíem fet una primera volta com la d'aquest any, tenim molts punts, i de fet és la primera derrota real d'aquest campionat, hi ha segona volta, ens hem de veure la cara amb tots, tenim la dificultat que hem de visitar els camps dels tres rivals directes, però i què, som el Palau, i les segones voltes són nostres.
Ara l'objectiu és tancar la primera volta amb 32 punts, ens en falten 9, els que hem de treure al camp del Linyola i a casa contra el Pardinyes, amb 32 punts a la primera volta, no sols podem somiar, si no que tenim molts números ja guardats per la rifa de la copa, el nostre objectiu a principi de temporada, però vist l'equip i el joc, no ens podem conformar sols amb ser quarts.
Ara vull donar una dada,
els Veterans del Palau són els únics que quan perden fan crònica, que si s'ha
jugat malament es diu, que si s'ha de reconèixer les errades es reconeixen, i
quan guanyem, guanyem tots, però quan perdem, també donem la cara, cosa que
altres departaments de comunicació dels nostres rivals, sols fan cròniques quan
guanyen.
A les verdes i a les madures, a la victòria i a la derrota, aquest equip és el millor del món, i si hem perdut, hem jugat amb el cul i el rival ha estat molt millor que nosaltres, guardeu la crònica si voleu, perquè serà la darrera derrota dels nostres veterans aquesta temporada, afició tranquil·la, això ha estat un accident i no tornarà a passar, paraula de veterà, Que poc que s'ho esperen!!! Veterans del Palau, el millor club, del millor poble del món!!!
Bon Nadal, bones festes i no perdeu la fe en els nostres veterans, perquè són els millors!!!!!
Enllaç a l'àlbum Veterans Palau 3 - Veterans Artesa Lleida 6
