ELS VETERANS DIUEN ADÉU
A LA TEMPORADA AMB LA SENSACIÓ QUE HAN FET CURT. AQUEST EQUIP HAURIA D’HAVER
ANAT A LA COPA
Els nostres veterans
tanquen una temporada molt irregular i una molt bona segona volta amb un empat
a dos i jugant de tu a tu, amb un equip que jugarà la promoció d’ascens a
primera amb els nostres veïns de Mollerussa.
El Palau es presenta al
darrer partit amb la següent alineació: Ivan, Bertran, Pere, Poli, Oscar, Miki, Joan, Jordi, Paco, Cortes i Mayoral, quedant a la banqueta Txus,
Lluis, Vera i Francis.
Visita dels Veterans de
Montoliu, un gran equip dels que dona gust enfrontar-se, amb tot el peix venut,
ja que el Montoliu no pot pujar directament i els nostres veterans tan sols
poden arribar a la cinquena plaça en cas de victòria, però sense cap al·licient
al quedar-se a les portes de la copa.
Un Palau molt endollat i
un Montoliu que ha vingut a jugar de tu a tu, primers minuts d’intercanvi de
cops, i partit molt igualat.
El Palau que pren el domini
del partit i primeres arribades dels dos equips. El Palau té les primeres
opcions amb el Miki avui com a protagonista, ja que s’ha marcat un partit
perfecte en totes les facetes, sent el millor jugador del partit sens dubte,
però, sempre hi ha un però, sense fer un gol que ha merescut per les seves
primeres ocasions, sobre tot la primera que ha trencat la cintura als dos
centrals visitants i li ha faltat precisió en la rematada.
El primer gol ha arribat
al minut 19, amb una jugada per banda esquerra del Lluis, que el Mayoral ha
definit perfectament.
El Palau ha tingut el
segon en els peus del Miki, i també del Vera, un altre que ha estat un malson
per la defensa del Montoliu, però ha arribat la maleïda jugada que tenim cada
partit, falta a la frontal de l’àrea, la treu el davanter del Montoliu, toca la
barrera i despista completament a l’Ivan, empat al minut 29 i com sempre ens
fan el gol sense que hi puguem fer res, i van uns quants.
A partit d’aquí el Palau
fa una baixada en el joc, també s’ha de dir amb la sortida fora del camp del
Jordi Baró, que ha arribat molt tocat al final de temporada, el Montoliu domina
el joc, però el Palau molt ben posicionat en defensa, no dona cap opció amb un
Montoliu que juga molt i molt bé, amb les taules arribem a la mitja part.
La segona comença igual
que com hem acabat la primera, i el Palau no troba la manera de trencar el
domini del Montoliu, també s’ha de dir que el Montoliu estreny però no ofega,
ja que a falta d’idees d’atac, hem tingut un gran treball defensiu.
Per acabar-ho d’adobar
ens trobem amb un altre encert del Montoliu, una sacada del córner i gol
olímpic per tot l’escaire de l’Ivan, que té braços però no ales, i és que som
el Palau, ens fan gols que ni els jugadors internacionals fan, 1-2 al minut 68.
Amb l’orgull ferit, les
ganes de no acomiadar la temporada amb derrota, l’entrada de nou al camp del
Jordi Baró, i també s’ha de dir, la lliçó magistral que fa el Joan Serrano cada
cop que treu una falta lateral, han donat el seu fruit, i l’empat ha quedat curt.
Minut 72, falta lateral
treta magistralment pel Joan, pilota al punt de penal, i el Vera que remata per
tot l’escaire fent l’empat a dos.
A partir d’aquí el
partit ha tornat a ser del Palau, tret d’un ensurt al minut 80 amb una contra
que el Poli ha tret quan l’Ivan ja estava batut, el Palau ha tingut les seves
oportunitats, dues jugades a la contra del Vera que han sortit a mil·límetres
del pal i sobretot la jugada clau del partit, minut 88, falta lateral treta
novament magistralment pel Joan, pilota al segon pal on apareix el Poli
guanyant la partida a tota la defensa, cop de cap al pal canviat i el Cortes
que completament sol envia la pilota al pal, la pilota que li rebota al cos, i
surt a fora per incredulitat del pobre Cortes que mereixia el gol pel gran
treball de tot el partit.
Final del partit i la
mateixa història, el rival quan arriba marca, ja sigui amb la sort d’un rebot,
ja sigui amb gol de traca i mocador, els nostres veterans necessiten cinquanta
per fer una, i quan ens la juguem a cara i creu sempre surt creu, què hi farem,
bé podríem fer-li una ofrena a Sant Roc a principi de temporada, a veure si la
sort canvia d’una vegada, que ja tocaria.
Els nostres veterans han
quedat finalment en la sisena posició, però aquesta segona volta tan sols dels
de dalt el campió ens ha guanyat, ni el Torres de Segre amb victòria al seu
camp (segon classificat), ni el Montoliu i Artesa de Lleida amb empat (tercer i
quart classificat), ni el Bellpuig amb victòria a casa (cinquè classificat),
han pogut amb els nostres veterans, que han tancat una segona volta amb 2
derrotes, 4 empats i 8 victòries, 28 punts en total.
Desitjar sort als
Veterans de Montoliu amb la promoció d’ascens i esperant el resultat de
diumenge, ja que en cas de victòria, el proper any tindríem super-derbi
Palau-Mollerussa, el clàssic dels clàssics.
La propera temporada
més, l’equip està fet, novetats crec que hi hauran poques, i aquest equip
conjuntat, que poc que s’ho esperen........
Vull acomiadar-me amb
unes paraules al nostre etern president i fundador Manel Nabau:
“Presi, et devem encara
una alegria i aquesta està al caure. La propera temporada ha de ser la nostra,
aquesta era complicat amb mig equip nou, gràcies per donar-nos l’honor de
defendre els colors del nostre poble i de sentir-nos eternament joves, els anys
passen, però la il·lusió continua igual, encara que el DNI cada cop té una data
més.Gràcies Presi!!!! Força Veterans!!!!!! Força Palau!!!!!”.
Enllaç a l'àlbum Veterans Palau 2 - Veterans Montoliu 2
Enllaç a l'àlbum Veterans Palau 2 - Veterans Montoliu 2