dilluns, 14 de desembre de 2015

VETERANS LLEIDA 1 - VETERANS PALAU 0

ELS NOSTRES VETERANS NO ES MEREIXEN LA DERROTA EN UN MOLT BON PARTIT DE FUTBOL

Desplaçament a Alcarràs per disputar el partit corresponent a l’onzena jornada, davant un gran equip que amb la victòria d'avui s'ha posat líder, i on el nostres veterans els hi ha disputat un partit de tu a tu, i que s'ha resolt amb un penal a les acaballes  del partit.

El Palau es torna a presentar amb pocs efectius, com de costum, en un camp de gespa artificial en molt males condicions i que demà segur que passen factura a les velles cames dels nostres cracs veterans.

El Palau surt de la partida amb Caelles, Ramon Jové, Poli, Piqué, Paco, Lluís, Joan, Jordi, Txus, Gerard i Ramon Jimenez, quedant a la banqueta el Miki, molta gent si tenim en compte que diumenge passat érem deu, però pocs, vist el potencial del rival.

El Lleida, un gran equip, i si les coses no canvien gaire, més que previsibles campions, amb un equip molt jove, que la toquen i molt bé, i que també s'ha de dir deixen jugar, cosa que s'agraeix en partits de veterans.

El Palau surt molt endollat, molt segur en defensa, un mig del camp molt treballador, i amb un Ramon Jimenez fent el desgast en atac.
La pilota és propietat dels locals, encara que el Palau quan la té, surt ràpid buscant l'àrea visitant, amb primeres ocasions pel Jordi i pel Txus, però sense un perill molt clar.

El Lleida, un equip molt ben armat, amb una davantera que el més gran té 32 anys, i el Palau amb una defensa molt i molt veterana, ja que el Piqué i el Paco podrien ser els pares de les criatures que tenen davant, però ja ho diuen, la experiència és un grau, i el gran Piqué fa un recital en la anticipació i el tall, igual que els seus companys de defensa.

Els locals no disposen d'ocasions clares, tret una pilota que treu el Poli sota la línea de gol al minut 37, i el Palau clares no tenen cap més, però és un partit molt disputat, on no hi ha concessions per cap dels dos equips, i on les defenses són clarament superiors als davanters, i amb el zero a zero inicial s'arriba a la mitja part.
La segona és exactament igual, igualtat total, el Lleida domina però no arriba, i el Palau quan té la pilota busca les contres amb molt de perill, però totes les arribades són amb xuts llunyans que no tenen suficient perill com per fer gol.

Quan el resultat més just era el 0-0, arriba la jugada clau del partit, minut 81, una contra ben trenada pels locals i penal del Poli al davanter local, el Lleida que no perdona i fa el 1-0.
Amb aquest resultat era ja molt complicat arribar a la remuntada, primer pel poc temps disponible i segon perquè el Palau ja va just de forces, després del gran desplegament físic d'avui. Però encara tenim una gran oportunitat per empatar, una nova falta lateral treta com sempre pel Joan, rematada de cap del Poli i el porter que la treu quan ja cantaven el gol els nostres veterans.

La resta de minuts res destacable, tret de la lesió al turmell del Ramon Jimenez, que té mala pinta, i ja és mala sort, perquè pocs que som i a sobre ens lesionem, esperem que no sigui res greu i que el gran Ramon Jimenez torni aviat, però un esquinç no li treu ningú.
Dos punts perduts davant el previsible campió, i els mateixos jugadors del Lleida que han reconegut que el Palau és l'equip que més cara ha venut la pell davant els nois del Lleida, però ja no podem fer res més tret d'esperar el proper partit, que serà contra el segon classificat, els veterans Perú, el proper 17 gener a les 10 del matí al municipal de Sant Roc.

Durant aquest temps els nostres veterans aprofitaran per estar amb la família, agafar forces, recuperar lesionats i també preparar-se per un 2.016 on els seus rival poc s'ho esperen, perquè tornarem més forts i vells que mai.

Aprofitem des de l'equip de veterans per felicitar les festes i l'any nou a tot el poble, i d'aquí un mes a tornar a la feina.
FORÇA VETERANS I FORÇA PALAU!!! QUE POC QUE S'HO ESPEREN!!!!