ELS NOSTRES VETERANS NO ES MEREIXEN LA DERROTA EN UN MOLT BON PARTIT
DE FUTBOL
Desplaçament a Alcarràs per
disputar el partit corresponent a l’onzena jornada, davant un gran equip que
amb la victòria d'avui s'ha posat líder, i on el nostres veterans els hi ha
disputat un partit de tu a tu, i que s'ha resolt amb un penal a les
acaballes del partit.
El Palau es torna a presentar
amb pocs efectius, com de costum, en un camp de gespa artificial en molt males
condicions i que demà segur que passen factura a les velles cames dels nostres cracs veterans.
El Palau surt de la partida amb
Caelles, Ramon Jové, Poli, Piqué, Paco, Lluís, Joan, Jordi, Txus, Gerard i
Ramon Jimenez, quedant a la banqueta el Miki, molta gent si tenim en compte que
diumenge passat érem deu, però pocs, vist el potencial del rival.
El Lleida, un gran equip, i si
les coses no canvien gaire, més que previsibles campions, amb un equip molt
jove, que la toquen i molt bé, i que també s'ha de dir deixen jugar, cosa que
s'agraeix en partits de veterans.
El Palau surt molt endollat,
molt segur en defensa, un mig del camp molt treballador, i amb un Ramon Jimenez
fent el desgast en atac.
La pilota és propietat dels
locals, encara que el Palau quan la té, surt ràpid buscant l'àrea visitant, amb
primeres ocasions pel Jordi i pel Txus, però sense un perill molt clar.
El Lleida, un equip molt ben armat,
amb una davantera que el més gran té 32 anys, i el Palau amb una defensa molt i
molt veterana, ja que el Piqué i el Paco podrien ser els pares de les criatures
que tenen davant, però ja ho diuen, la experiència és un grau, i el gran Piqué
fa un recital en la anticipació i el tall, igual que els seus companys de
defensa.
Els locals no disposen
d'ocasions clares, tret una pilota que treu el Poli sota la línea de gol al
minut 37, i el Palau clares no tenen cap més, però és un partit molt disputat,
on no hi ha concessions per cap dels dos equips, i on les defenses són
clarament superiors als davanters, i amb el zero a zero inicial s'arriba a la
mitja part.
La segona és exactament igual,
igualtat total, el Lleida domina però no arriba, i el Palau quan té la pilota
busca les contres amb molt de perill, però totes les arribades són amb xuts
llunyans que no tenen suficient perill com per fer gol.
Quan el resultat més just era
el 0-0, arriba la jugada clau del partit, minut 81, una contra ben trenada pels
locals i penal del Poli al davanter local, el Lleida que no perdona i fa el
1-0.
Amb aquest resultat era ja molt
complicat arribar a la remuntada, primer pel poc temps disponible i segon
perquè el Palau ja va just de forces, després del gran desplegament físic
d'avui. Però encara tenim una gran oportunitat per empatar, una nova falta
lateral treta com sempre pel Joan, rematada de cap del Poli i el porter que la
treu quan ja cantaven el gol els nostres veterans.
La resta de minuts res
destacable, tret de la lesió al turmell del Ramon Jimenez, que té mala pinta, i
ja és mala sort, perquè pocs que som i a sobre ens lesionem, esperem que no
sigui res greu i que el gran Ramon Jimenez torni aviat, però un esquinç no li
treu ningú.
Dos punts perduts davant el
previsible campió, i els mateixos jugadors del Lleida que han reconegut que el
Palau és l'equip que més cara ha venut la pell davant els nois del Lleida, però
ja no podem fer res més tret d'esperar el proper partit, que serà contra el
segon classificat, els veterans Perú, el proper 17 gener a les 10 del matí al
municipal de Sant Roc.
Durant aquest temps els nostres
veterans aprofitaran per estar amb la família, agafar forces, recuperar
lesionats i també preparar-se per un 2.016 on els seus rival poc s'ho esperen,
perquè tornarem més forts i vells que mai.
Aprofitem des de l'equip de
veterans per felicitar les festes i l'any nou a tot el poble, i d'aquí un mes a
tornar a la feina.
FORÇA VETERANS I FORÇA PALAU!!! QUE POC QUE S'HO ESPEREN!!!!