dimarts, 27 d’octubre de 2015

VETERANS MONTOLIU 2 - VETERANS PALAU 3

SANT CAELLES, "TESTICULINA PALAUENCA" I L'ÈPICA, DONEN LA PRIMERA VICTÒRIA ALS NOSTRES VETERANS.

Pas de gegant i injecció de moral per uns veterans que es mereixien una victòria així, contra el físic, contra els elements, contra l'àrbitre i contra un gran equip, victòria de les que fan "trempar" a l'equip.

Avui pintaven "bastos" a dos quarts d'onze, però els veterans avui han ressuscitat de les cendres i han donat la volta al marcador, un 2-0 al minut 30 de la primera part i amb l'equip en quadre per les baixes i sense canvis a la banqueta.

La convocatòria del partit ja feia preveure que avui tindríem dificultats, són baixa per diferents motius el Piqué, Felip, Paco, Albert, Miki, Edu Escolà, Txus i Brufau, quasi res, tan sol queden 12 jugadors disponibles i el Joan Serrano ha de marxar a la mitja part, per tant disposem de sol 11 jugadors per a la segona part.
Amb aquesta convocatòria surten de la partida Caelles, Ramon Jové, Poli, Pere, Santi, Nico, Joan, Jordi, Gerard, Pubill i Ramon Jimenez, quedant a la banqueta el Lluís.

El Montoliu, un equip veterà com el nostre, per tant els hi podem jugar amb les mateixes cartes, però no, aquest any el Montoliu ha renovat gran part del seu equip i disposa d'un mig del camp i una davantera de trenta i pocs, i amb jugadors de gran qualitat tècnica, per tant tocarà arremangar-se i de valent.

El partit comença amb igualtat entre els dos equips, les defenses s'imposen sobre les davanteres i els porters són uns espectadors més.
Molt mig del camp, i molta feina pel Gerard-Joan-Jordi-Nico, que intenten marcar el ritme del partit, i intentar que el partit no es torni d'anada i tornada, ja que anirem justos de forces al no disposar de canvis, i ells en canvi tenen 6 jugadors a la banqueta.

Al minut 20 arriba el primer gerro d'aigua freda, una falta a la frontal, els locals que la xuten directa, quan tots pensaven una centrada al segon pal, la barrera del Palau que s'obre i la pilota a prop del primer pal i 1-0, cop molt dur per un equip que quan encaixa un gol es desanima, i així ha estat, els nostres veterans entren en aquella fase de desconnexió psicològica i això comença a tindre mala pinta.
El Palau està perdut, no arriba amb perill a l'àrea local, i el Montoliu amb la primera arribada ens ha fet el primer, eficàcia cent per cent.

Al minut 31 arriba el segon, una bona jugada d'atac, i el seu davanter franquícia que fa el segon, i es comença a veure el drama de cada diumenge, ens faran el tercer i cap a casa amb el cap baix i la cua entre les cames.
Però cal fer alguna cosa, i si aquest equip té una cosa és que no baixa els braços, i que es pot tirar de veterania per revertir el resultat, cal un detall.

El Palau tira de manual, i dos dels jugadors més veterans fan la clàssica, magistral centrada lateral llunyana per falta lateral, del Joan Serrano pilota a darrere de la línea defensiva, el Poli que entra amb tot, cop de cap i pilota al fons de la xarxa al minut 37, 2-1 i primer gol a la primera arribada amb perill, per tant també cent per cent d'efectivitat, el Montoliu acusa el cop i final de la primera part.
El Joan que ha de marxar, i el Gerard que ocuparà el seu lloc, cal tindre el cap fred, i calcular bé les forces, el Montoliu surt millor que el Palau, però el treball defensiu del Palau és quasi perfecte.
Amb un Palau molt junt, un Montoliu molt obert, però també molt precipitat a l'hora de la definició, el Montoliu marca el ritme del partit.

Però el Palau sabrà aprofitar les seves oportunitats, i la primera arriba al minut 65, nova jugada a pilota aturada, falta que treu el Jordi, pilota dins de l'àrea, el Nico que és el més llest de la classe, s'anticipa al rival i pilota al fons de la xarxa, empat a 2 i 25 minuts per intentar l’èpica.
L'àrbitre es comença a equivocar amb criteris diferents, treient targes quan no són i no traient quan són, i sobre tot una errada com un campanar de gros.

Minut 76, falta a prop de l'àrea, el Jordi que la treu per sobre de la barrera, el central local que aixeca la mà per protegir-se, i pilota al colze del defensa local, i l'àrbitre que diu que no, un penal que ens hagués anat de meravella, però som de Palau, i hem vingut a patir a aquest món.

El Montoliu que va amb tot, impressionant treball de desgast defensiu de tot l'equip, i el Montoliu que té dues de molt clares, però apareix la figura de Sant Caelles, dos aturades a boca de gol, i dos aturades impressionants, i ja ho diuen, si perdones, perds, i així ha estat, al minut 89, una bona contra del Pubill, pilota al Lluís que afusella al porter local, 2-3 i aquest equip que ha fet l'impossible, remuntar un 2-0, sense canvis i en contra d'un gran equip, al que crec que pocs equips li trauran punts com a visitants.

El Montoliu es desmonta, l'àrbitre que dóna 6 minuts de temps extra, i el Palau que disposa de dos noves oportunitats per ampliar el marcador, però no, final del partit i explosió d'alegria d'un equip que necessitava una victòria així, després del desastrós començament de temporada.

Un 10 per a tot l'equip, un Caelles que s'ha doctorat, una defensa que ha anat amb el ganivet a la boca tot el partit, un mig del camp que ha corregut el que no està escrit, i uns davanters que s'han multiplicat tant en defensa com en atac, "testiculina palauenca" en tota la seva essència.

La propera jornada ens visiten els veterans de Miralcamp, que actualment són el cuer de la categoria, per tant no podem fallar i hem de continuar sumant sí o sí.
El partit encara no se sap quan es disputarà, perquè al haver castanyada el dissabte a la nit, el nostre rival ha demanat canviar l'hora del partit al divendres a la nit o dissabte a la tarda.
Ja tenim la primera victòria al "sarró", som-hi veterans, som del Palau, i Que poc que s'ho esperen!!!!!!!