diumenge, 4 d’octubre de 2015

VETERANS LLÍVIA 3 – VETERANS PALAU 3

ELS VETERANS DEL PALAU SÓN EL MÉS SEMBLANT AL DOCTOR JEKYLL Y MISTER HYDE

Els nostres veterans han de demanar hora urgent al psicoanalista, ja que el viscut avui és per fer-s'ho mirar, doble personalitat, capaç de ser el pitjor equip i el millor equip, em sembla que aquesta temporada serà dura, molt dura.

El Palau arriba a Llívia amb l'equip quasi al complert, però al bo del Caelles se li han enganxat els llençols, i hem començat el partit amb el gran capità de porter, amb uns guants d'anar a treballar, un xandall de fa vint anys, i un peto de color prestat pels locals, amb aquesta pinta, es normal que els rivals s'ho prenguessin molt seriosament els primers minuts.

El Palau ja sap que a Llívia s'ha de jugar futbol pedra, que l'any passat ens van ficar 2 gols en 10 minuts, i que després a córrer i empat, doncs no vols caldo, doncs tres tasses. 
El Palau surt de la partida amb Piqué, Ramon Jové, Pere, Poli, Felip, Jordi, Joan, Txus, Edu Escolà, Gerard i Miki, quedant a la banqueta Caelles, Ramon Jimenez, Paco, Pubill i Nico.

Comença el partit, minut 1, xut des de fora de l'àrea i neteja de teranyines de la creueta, minut 6 contra dels locals i el segon, minut 9 xut fora de l'àrea i nova neteja de teranyines a la mateixa creueta, 3 xuts, 3 gols i el Palau a punt de plegar, ja que la empanada defensiva era monumental i 80 minuts pel davant.

El Palau s'equivoca totalment en la manera de jugar, vol jugar al toc, i amb un camp de terra, o ets molt intens i directe o no et menges una rosca. Si això li sumen un àrbitre molt justet a l'hora d'interpretar el reglament, que es menja unes mans com un campanar a l'àrea local al minut 8, que el Jordi ha de plegar ben aviat per problemes físics, que al Joan li fiquen dos guarda esquenes, el Palau o inventa alguna cosa o avui no tornem al poble, perquè no mereixem portar aquesta samarreta.

Però el Palau fica almenys la mateixa intensitat que els locals, es fa un pas endavant, i pit i collons, que som el Palau.
Amb el Jordi fora, amb el Joan completament anul·lat, la sala de màquines està anul·lada, cal fer alguna cosa, i surt la figura del Txus Palau, i quan es diu figura, és amb totes les paraules, ja que ell solet ha portat a l'equip a l'empat, el Palau es comença a adonar que cal ser directe, la defensa es posa les piles, i el Pere-Poli-Piqué-Felip no deixen passar ni l'aire, amb la solidesa defensiva guanyada, cal fer un pas endavant, però queden 10 minuts pel descans i cal fer alguna cosa, i surt la figura del Pere Corral, amb un gol des de 30 metres al veure al porter avançat al minut 41, i el segon del Antonio Pubill aprofitant una passada entre línees del Txus i gran definició davant el porter fent el 3-2 al minut 45 i mitja part.

La segona és un monòleg del Palau, que tanca al Llívia al seu camp, i busca la porteria constantment, primer el porter i després errades en la definició fan que el Palau no trobi el forat per fer l'empat, grans ocasions del Gerard, Pubill, Nico i Ramon Jimenez, però l'empat no arriba, i els minuts corren.
El Palau ja descuida totalment la defensa, i el Poli es comença a incorporar a l'atac, i és al minut 81, amb una incorporació a l'atac, i després d'una bona centrada del Nico, cop de cap i al fons de la xarxa, fent el 3-3 i 10 minuts pel miracle.
10 minuts molts intensos, grans ocasions del Gerard i sobre tot 2 del Ramon Jimenez i final del partit amb l'empat a tres definitiu.

Primer punt d'una temporada que ha començat molt malament, i que necessitem guanyar sí o sí, o no aspirarem a res en 2 mesos.
Proper cap de setmana descansem per celebrar el pont de la “hispanitat” (sense comentaris al respecte), i el proper 18 d'octubre tenim partit contra els Veterans d'Almenar, un os dels grossos. Afició, us esperem el proper dia 18 al municipal del Palau, on esperem trobar la versió bona dels nostres veterans i no la dolenta que fins ara hem tingut.
Som el Palau, capaç del millor i del pitjor, som diferents, som vells, i som del Palau!!!!!!