Difícil desplaçament a
Menàrguens, en un matí amb fort vent lateral, i un camp que semblava tret dels
anys setanta, amb unes instal·lacions ruïnoses i un terreny de joc més idoni
per plantar patates, que per la pràctica del futbol.
El Palau es presenta a
Menàrguens amb un equip de garanties, amb la baixa destacada del jugador
estrella de l'equip, en Jordi Baró, amb un Piqué que tornava a l’eix de la
defensa, encara que ha durat solament deu minuts, i per fi amb els dos
fitxatges estrella d'aquesta temporada, en Albert Brufau a la porteria i en
Carlos Pérez com a referent d'atac.
El partit començà i era un
despropòsit continu, joc zero, cap dels dos equips era capaç de fer dues
passades seguides, entre l'estat del terreny de joc, el fort vent lateral, les
reduïdes mides del camp, la forta pressió local, el poc encert visitant en el
control i la passada, unes pilotes més pròpies per anar a jugar amb els fills a
la platja i un àrbitre fora de pes i tocant el xiulet al "trote
coxinero", o ens inventem alguna cosa o aquest partit es pot complicar i
molt.
Anul·lat completament la nostra
referència al mig del camp, com és en Joan Serrano, el Palau no veu la llum en
cap moment, i era qüestió de buscar bandes amb un Paco i Nico demanant pilotes,
el Carlos movent-se per tota la zona d'atac i un Gerard que cada cop que reveia
una pilota, automàticament reveia una falta, calia tirar d'ofici i veterania, i
d'això sí que anem sobrats, perquè gats vells tenim i molts, una sèrie de
decisions internes i la pilota aturada que agafa protagonisme.
El primer gol arriba al minut
23, una sacada de banda lateral, aprofitant el vent, la potencia del Poli
sacant lateralment, l'altura del Gerard, la mala col·locació d'una defensa molt
tendra i un porter que cada sacada lateral de banda anava a caçar papallones,
pilota al primer pal, el Gerard pentina en darrera i en Xavi Miquel molt atent
que fa el primer del matí, 0-1 i el partit al terreny visitant.
El Palau que pren una mica el
control del partit, però es continua jugant a res, encara que s'intenta de
totes les maneres possibles, i en Carlos Pérez que ho intenta un i altre cop,
però sense sort, i arriba la jugada polèmica del partit, una contra del Palau,
es tallada per l'equip local, que ens fa la contra a nosaltres, pilota lateral,
l'extrem que rep la pilota un metre fora del camp, però continua, centrada a
l'àrea, un davanter que es carrega literalment al nostre central Josep Felip,
deixant-lo estabornit a terra, i un davanter visitant que no perdona davant
l'Albert, 1-1 al minut 42, i amb aquest resultat s'arriba a la mitja part.
A la segona part les
instruccions són clares, marcar i no complicar-se la vida, però clar, marcar en
combinacions era impossible i calia de nou aprofitar les jugades a pilota
aturada, i són entre els minuts 65 i 70 quan el Palau sentencia el partit,
primer al minut 65, falta llunyana magistralment treta pel Joan Serrano,
control del Carlos, passada a l’Edu Molins, i aquest amb una sang freda pròpia
d'un assassí de l'àrea fa el 1-2.
Al minut 70 arribarà la sentència,
corner tret pel nostre crack argentí Silvio Roberto "Willy" pilota al
punt de penal i de cap el Gerard que fa el definitiu 1-3.
A partir d'aquest moment el
Palau no es complica la vida, pilota llarga, refús fora i no complicar-se la
vida, ja que qualsevol control de pilota era un cop al turmell o a les
costelles, i calia evitar el joc subterrani, per estalviar-nos un final de
partit brut i amb polèmica.
El Palau encara té una més, amb
una nova falta llarga, pilota al Carlos, control i gol, que l'àrbitre anul·la
incomprensiblement, interpretant unes mans que sols va veure ell.
Final del partit, tres punts
més que certifiquen la quarta plaça que dóna dret a jugar la copa, ja que els
nostres perseguidors, Perú Barbens i Montoliu han perdut els seus respectius
partits.
Destacar també que ja tenim
campió de grup, que són els Veterans de l'EFU, sens dubte el millor i el més
regular de tots els equips, des dels veterans del Palau, volem felicitar al
campió que s'ho han merescut des del primer partit.
L'altra plaça d'ascens i
promoció se la jugaran entre l'Almenar i els nostres veïns del Mollerussa, amb avantatge
d'un punt pels primers.
Proper diumenge un altre partit
amb molta rivalitat, amb la visita dels veterans de Linyola en el darrer partit
de la lliga regular, que no de la temporada, ja que almenys jugarem un partit
més de copa i qui sap, si Sant Roc ens fa un cop de mà igual ens presentem a
semifinals, encara que el nostre rival serà el campió de primera, els Veterans
de la Bordeta, o si salta la sorpresa a la darrera jornada els Veterans de
Tàrrega, un equip on quatre dels nostres jugadors van jugar força temporades.
Afició, us esperem el proper
diumenge, a les 10 del matí, al Municipal de Sant Roc!