El futbol és injust i avui és
un exemple, ja que el resultat no té res a veure amb el que s'ha vist aquest
matí al municipal de Sant Roc.
Avui ens visitava els veterans
de l'escola futbol de l'Urgell, un gran equip, i que si no passa res estrany, és
un ferm candidat al títol de Telègrafs, tot i que avui ha patit i de valent
davant dels nostres veterans.
Un dels millors partits que es
poden veure a la segona divisió de Telègrafs és un Palau-Efu, i el partit no ha
defraudat a ningú, tant sols cal dir un però, i aquest ha estat l'estat del
terreny del joc i un àrbitre, que no té nivell per un partit de la màxima, ja
que tot i que no ha tingut errades que han condicionat el resultat, s'ha
equivocat un cop i un altre amb decisions tècniques molt greus.
La primera part ha estat
dominada des del principi per l'equip local, amb una defensa molt avançada,
liderada de nou pel "capi" Manel Piqué, una forta pressió al mig del
camp, per evitar un partit d'anada i tornada, que no ens convenia gens, donada
la diferència d'edat entre els dos equips, ja que l'Efu disposava fins a sis
jugadors menors de 34 anys, feia que el joc estigués sempre a camp rival, això
sí, cada contra que ens feien calia estar molt atent, i l'equip ho ha estat.
La superioritat de la primera
part ha estat clara, ja que les ocasions locals han estat moltes i clares, en
Ramon Jiménez, Antonio Pubill, Poli o Jordi Baró les han tingut i molt clares,
i totes portaven el mateix segell, centrades laterals o pilota aturada, sempre
aprofitant la qualitat tècnica del Txus Palau i el Jacint Alsina, però en una
contra ben executada ens fan el 0-1 al minut 42, resultat amb el que finalitza
la primera part.
La segona comença amb els
nostres veterans molt freds, però sense patir gaire, ja que disposant d'un gran
porter com és en Albert Brufau, els possibles un contra un, sempre queien de
part nostra. Calia estar atent i començar arriscar per buscar l'empat, primer
en Miki, amb una centrada xut que ha anat al pal, una rematada de corner del
Poli, que el porter ha tret amb una gran aturada i una falta molt perillosa
executada pel Joan Serrano, no feia variar el marcador.
El partit era una moneda a
l'aire, i podia sortir cara o creu, i el futbol té aquestes coses, hi ha
vegades que entra tot i hi ha dies que no entra res, i de nou amb una contra al
minut 80 ens fan el definitiu 0-2, deixant el partit amb creu.
Res que objectar a l'equip, que
ha lluitat fins la final, ha jugat a un gran nivell, i ha tingut contra les
cordes durant tot el partit, al millor equip de la categoria.
Felicitar al rival, que ha
vingut a jugar i a disputar el partit de tu a tu, i a pensar en el proper
rival, el Montoliu, un bon equip situat a la zona mitjana de la taula, i que es
caracteritza també per voler jugar un bon futbol.
El futbol és així, i qui fa el
que pot, no se li pot demanar més.....