Els veterans no tenen compassió
del cuer i els hi fan una maneta tot i les baixes en totes les línies.
La festa Revival de la nit va
passar factura i molts es van quedar a la pista de ball i pocs es van atrevir a
fer un doblet que valia la pena.
Sense porters, curts de
defenses però amb banqueta suficient per fer un equip de garanties, es
presenten els veterans a la partida de Llívia.
Un camp difícil per l'estat,
per les dimensions, i per la forma de jugar del rival, més semblant a l'edat de
pedra que l'actual, el repte era decidir el partit aviat i jugar com l'equip
sap i no caure en el parany del rival, un futbol directe i sense combinació.
Amb el Manel Piqué de porter,
davant les baixes de l'Albert i el Capó, (aquest home juga a on calgui i a
sobre ho fa tot bé, un luxe per a qualsevol equip), amb el Joan Serrano més
endarrerit, i amb un mig del camp de toc, els nostres es fan amos i senyors del
partit des del minut 1. Tot el joc es fa al camp local, i els nostres surten
amb la pilota jugada des de darrere, aprofitant la nova posició i la classe del
Joan Serrano. Ben aviat al minut 23 i a la sortida d'un corner l'Antonio Pubill
fa el 0-1. Al minut 26 i amb una contra i una jugada de veterania pura, el Poli
agafa a tot el Llívia despistat i fa el 0-2. Les arribades eren contínues i al
minut 38 el Nico fa el 0-3 deixant el partit llest per sentència, ja que el Llívia
no podia amb les combinacions i el bon joc visitant, arribant a la mitja part
amb aquest resultat.
La segona comença amb diferents
canvis, i buscant una mica les bandes, l'entrada del Jacint Alsina, dóna a
l'equip un plus més de profunditat i joc a pilota aturada, el domini era total
i l'equip no va patir gens, ja que la diferència en classificació dels dos equips
queda patent al camp. Els nostres veterans pequen de voler entrar amb la pilota
fins a la porteria, però els locals es defensen amb ungles i dents, entrant
inclús amb aquell joc subterrani que treu de polleguera a qualsevol. Per evitar
complicacions, un cop més el nostre jugador franquícia aquesta temporada, en
Jordi Baró, fa dos gols de traca i mocador, el 0-4 al minut 56 per tot
l'escaire des de fora l'àrea, i el 0-5 al 63 i des de quasi el mig del camp.
Un cop tot decidit el resultat i
amb el Jordi i el Xavi Miquel (el motor de l'equip aquest matí) fora del camp,
l'equip perd el mig del camp i ens fan dos gols al 85 de falta directa i al 87,
deixant el marcador amb el 2-5 definitiu.
Proper diumenge importantíssim
partit contra el veterans de L'EFU, fins aquesta jornada líders. Una victòria
diumenge dels nostres, deixarien als nostres veterans depenent de ells
mateixos, fins i tot per aconseguir el títol de campió.
Demanem a la nostra afició el
recolzament als nostres veterans el proper diumenge a les 10 del matí, davant
aquest transcendental partit.
Una dada més, segons la història
del torneig de telègrafs diuen, que si vols ser campió de segona, has de saber
guanyar a camp del Llívia......