diumenge, 9 de febrer de 2014

VETERANS LLÍVIA 2 – VETERANS PALAU 5

Els veterans no tenen compassió del cuer i els hi fan una maneta tot i les baixes en totes les línies.
La festa Revival de la nit va passar factura i molts es van quedar a la pista de ball i pocs es van atrevir a fer un doblet que valia la pena.
Sense porters, curts de defenses però amb banqueta suficient per fer un equip de garanties, es presenten els veterans a la partida de Llívia.
Un camp difícil per l'estat, per les dimensions, i per la forma de jugar del rival, més semblant a l'edat de pedra que l'actual, el repte era decidir el partit aviat i jugar com l'equip sap i no caure en el parany del rival, un futbol directe i sense combinació.
Amb el Manel Piqué de porter, davant les baixes de l'Albert i el Capó, (aquest home juga a on calgui i a sobre ho fa tot bé, un luxe per a qualsevol equip), amb el Joan Serrano més endarrerit, i amb un mig del camp de toc, els nostres es fan amos i senyors del partit des del minut 1. Tot el joc es fa al camp local, i els nostres surten amb la pilota jugada des de darrere, aprofitant la nova posició i la classe del Joan Serrano. Ben aviat al minut 23 i a la sortida d'un corner l'Antonio Pubill fa el 0-1. Al minut 26 i amb una contra i una jugada de veterania pura, el Poli agafa a tot el Llívia despistat i fa el 0-2. Les arribades eren contínues i al minut 38 el Nico fa el 0-3 deixant el partit llest per sentència, ja que el Llívia no podia amb les combinacions i el bon joc visitant, arribant a la mitja part amb aquest resultat.
La segona comença amb diferents canvis, i buscant una mica les bandes, l'entrada del Jacint Alsina, dóna a l'equip un plus més de profunditat i joc a pilota aturada, el domini era total i l'equip no va patir gens, ja que la diferència en classificació dels dos equips queda patent al camp. Els nostres veterans pequen de voler entrar amb la pilota fins a la porteria, però els locals es defensen amb ungles i dents, entrant inclús amb aquell joc subterrani que treu de polleguera a qualsevol. Per evitar complicacions, un cop més el nostre jugador franquícia aquesta temporada, en Jordi Baró, fa dos gols de traca i mocador, el 0-4 al minut 56 per tot l'escaire des de fora l'àrea, i el 0-5 al 63 i des de quasi el mig del camp.
Un cop tot decidit el resultat i amb el Jordi i el Xavi Miquel (el motor de l'equip aquest matí) fora del camp, l'equip perd el mig del camp i ens fan dos gols al 85 de falta directa i al 87, deixant el marcador amb el 2-5 definitiu.
Proper diumenge importantíssim partit contra el veterans de L'EFU, fins aquesta jornada líders. Una victòria diumenge dels nostres, deixarien als nostres veterans depenent de ells mateixos, fins i tot per aconseguir el títol de campió.
Demanem a la nostra afició el recolzament als nostres veterans el proper diumenge a les 10 del matí, davant aquest transcendental partit.
Una dada més, segons la història del torneig de telègrafs diuen, que si vols ser campió de segona, has de saber guanyar a camp del Llívia......