UNA MANETA I DE CAP A
SEGONA, MASSA CÀSTIG PELS NOSTRES
Els nostres Veterans s’acomiaden
de primera amb un resultat massa ampli pel qui no hagi vist el partit, en una
primera part molt bona i ben jugada, i una segona que amb dos minuts ens han
liquidat per la via ràpida.
El Palau es presenta al
darrer partit de la temporada amb la següent alineació: Albert, Poli, Miquel
Farnell, Piqué, Jacint, Carlos Cortés, Gerard, Joan Serrano, Lluís, Jordi
Sarret i Txus Palau, quedant a la banqueta Jordi Huguet, Bertran, Albert
Mayoral i Ramon Jiménez.
Avui era el darrer partit,
jugàvem amb l’únic equip que ens ha passat per sobre aquesta temporada, i de
nou ens han passat per sobre, tot i que a la mitja part no les tenien totes.
Primera part jugada de tu
a tu, bon futbol en general, i on els porters han estat els grans
protagonistes, el Palau molt ben posicionat, amb un mig de camp de toc, amb
moltes baixes, igual que els nostres rivals, però els que han jugat ho han
donat tot i més.
Partit jugat a un gran
ritme, on el Palau ha esperat al rival al seu camp, per sortir a les contres o
amb combinacions des del mig del camp, on el “bassa” Jordi Sarret era l’eix on
pivotava el joc del Palau.
Primeres arribades i el
nostre president Jacint Alsina que ha estat el jugador més destacat de la
primera part junt amb la novetat d’avui, un Albert Brufau que ha deixat el
llistó de porter molt i molt alt, amb grans aturades, i on no ha pogut fer res
de res en cap dels gols.
El Palau és el que arriba
primer, i el Jacint, i també el Carlos Cortés fan lluir al seu porter.
El rival també fa lluir al
nostre porter, amb un parell d’aturades espectaculars.
Però al minut 32 penal del
nostre porter en un desajust defensiu, però l’Albert atura el penal i les
taules continuen al marcador.
El rival amb unes bandes
molt joves i ràpides, portaven de cap al Palau, però el Miquel Farnell molt ben
col·locat, era tot un malson pels locals.
El Palau continuava
trepitjant l’àrea local, i de nou el Jacint, que era amo i senyor de la banda
esquerra nostra, ho prova de lluny, amb una bona resposta de nou del seu
porter, el partit arriba a la mitja part en taules, i amb la sensació que si
podem fer llarg el 0-0, tindrem la nostra i podrem emportar-nos la victòria.
Però res més lluny de la
realitat, el Palau rep dos cops consecutius als minuts 46 amb un control d’una
qualitat excepcional d’un jugador local que ha estat professional a Bulgària, i
al 47 amb un xut per tot l’escaire d’un davanter local, la qualitat tècnica ens
passa per sobre, i els nostres que llencen la tovallola i ja estan pensant en
la temporada vinent, després ens en fan tres més també per tot l’escaire, i ens
fan una maneta, la qualitat individual passa per sobre nostre, i l’Albert que
no es mereix aquest càstig tan gran, després del partidàs que ha fet.
Final del partit, el rival
sots campió, jugarà la copa Catalunya, i els nostres que tornen a segona,
quedant penúltims.
Marxem de
primera amb la sensació que hem competit, però que ens ha faltat alguna cosa, que
a hores d’ara encara no ho sabem que és, però amb el cap ben alt, amb un
vestidor més unit que mai, i amb la responsabilitat que la temporada que ve
serem els favorits al títol, i haurem d’aguantar tota la pressió.
Gràcies equip per marxar
amb el cap ben alt, perquè hem lluitat fins al darrer minut, i perquè hem
demostrat que som un equip i a diferència de molts dels nostres rivals, no hi
ha cap jugador que es cregui superior als demés, som una pinya i el millor
equip del món, tot i el descens de categoria.
L’any vinent més, ens
veiem a la festa major d’estiu, i la temporada número 10, ha de ser la del
doblet, el pròxim any, lliga i copa, entre cella i cella.
