EMPAT A RES EN UN PARTIT
DE TENIS TAULA
Els nostres Veterans sumen
un punt en el seu desplaçament a Montoliu, en un partit molt treballat, molt
travat, però sense gaire futbol, on cap dels dos equips van voler perdre i cap
dels dos va saber guanyar.
El Palau es presenta davant
la seva afició amb la següent alineació: Caelles, Poli, Piqué, Roger Peruchet,
Felip, Carles Cortés, Senent, Joan
Serrano, Lluís, Jordi Sarret i Albert Mayoral, quedant a la banqueta Oscar i Joe.
Amb pocs efectius, moltes
baixes, però amb ganes de sumar els nostres veterans es desplacen a la Vila de
Montoliu, on sumar era vital, ja que la setmana passada vam sumar un punt que
sabia a poc davant els Veterans de Fraga.
Camp petit i estret, dos equips
que es coneixen a la perfecció, terreny de joc de gespa natural i en prou bones
condicions, preveien un bon partit de futbol.
El partit comença amb uns
locals buscant la porteria dels nostres, i un Palau amb moltes precaucions
defensives, i un mig del camp molt poblat, per tant de deixar en res la creació
del Montoliu, que és el seu punt fort.
Els locals arriben primer,
però sense gaire perill, i el Caelles no ha d’intervenir en cap moment.
El Palau poc a poc es va
treien el domini local, però és molt complicat fer tres passades seguides,
anul·lada la creació local, també té el seus danys col·laterals, un “Kàiser”
sense espais, sense pilota al peu, i sols lluitant en el tall i la recuperació,
és un Palau sense idees i sense futbol.
Vista la situació, el
millor era buscar la pilota llarga, o la jugada a pilota aturada, però el
Montoliu pensa el mateix, i la pilota va i ve com un partit de tenis taula.
Al minut 27, bona contra
del Palau amb una passada en profunditat del Senent pel Lluís, aquest que guanya
l’espai i es planta sol davant del porter, que encerta les intencions del
nostre i evita el 0-1.
El Senent es converteix en
el jugador del partit, ja que la seva velocitat i la seva empenta, porta al
Palau a avançar línees.
La lluita és total i dues
bones oportunitats dels nostres, en un cop de cap del Peruchet que treu un
defensa quan la pilota anava a dins, i un xut des de la frontal del Joan
Serrano que surt fora per poc.
La segona part més del
mateix, respecte total, lluita total i les defenses imposant-se sobre els
davanters, els locals fan canvis en atac, però els nostres molts ordenats i amb
un Piqué omnipresent en el tall i el joc aeri, fan un treball perfecte.
La millor ocasió però la
tenen els locals, amb un xut des de fora de l’àrea, i gran aturada dels nostre
porter Caelles, al minut 72.
Les forces són tan
igualades, i la lluita és tal, que la pilota va i ve, però sempre sense tres
passades bones de cap dels dos equips, els dos equips fiquen tota la carn a la
graella en els darrers 10 minuts buscat el gol, però les defenses sempre estan
per sobre dels davanters, darrers minuts de tensió per alguna entrada dura,
però sense que la sang arribi al riu, minut noranta empat a zero, els nostres
sumen un nou punt i la porteria a zero, en un camp difícil, però sumant d’un en
un no s’avança gaire, tot i que benvingut sigui aquest punt en un camp molt
complicat.
El got està mig ple, hem
sumat dues jornades sense perdre, hem
mantingut la porta a zero, i continuem competint a primera sense que el rival
sigui millor que nosaltres, però també està mig buit, no sortim de baix, som
candidats al descens, i el joc de l’equip no es correspon a la classificació,
per la falta de gol que té aquest equip.
Proper diumenge partit de
caixa o faixa, ens visita el cuer, si guanyem agafem molt d’aire i condemnem al
rival a la segona divisió, si perdem els condemnats serem nosaltres i si
empatem seguirem vius, però mig morts.
Diumenge 31 de Març la
data, les 10 l’hora, el Municipal de Sant Roc el lloc i els Veterans de Monsó el
rival. Afició, recordeu canviar l’hora, ja fa bo per anar als matins al futbol
i els nostres Veterans els hi fa falta tot i més, afició us esperem diumenge 31
al partit de la jornada.
