EL PALAU LLENÇA A LES
ESCOMBRARIES UN BON PARTIT EN DEU MINUTS FATÍDICS
Els nostres Veterans no
arranquen, i més del mateix, en un bon partit en línies generals, davant un
molt bon rival, deu minuts de desconnexió, tornen a condemnar als nostres
Veterans.
El Palau es presenta a
Castellserà amb la següent alineació: Caelles, Poli, Pere, Piqué, Oscar, Carlos
Cortés, Gerard, Joan Serrano, Lluís, Jordi Sarret i Albert Mayoral, quedant a
la banqueta Jordi Huguet i Joe.
Un Palau que no ha puntuat
encara a la segona volta, i que té el descens de categoria a tocar, un Castellserà
molt seriós i que sap a què juga, que
mira la classificació per la copa de reüll, tots dos amb moltes baixes, un camp
molt complicat, i un partit per agafar una miqueta de aire, però no, el Palau
ha lluitat, ha jugat, però el de sempre, el rival no ens ha perdonat, nosaltres
hem perdonat el que no està escrit, el Castellserà s’ha emportat els tres punts
i els nostres la cua entre les cames.
El Castellserà ha començat
més fort, i els nostres amb moltes precaucions, el Castellserà és un equip molt
compacte i treballat, i no ens deixarà ni un pam de avantatge, els locals que van
per feina, i ens fan molt de mal amb les arribades de segona línia, primera
oportunitat dels locals en un contra un, i gran aturada del Caelles, estem
avisats, un pam que els hi deixem, i ens faran un vestit a mida.
Poc a poc el Palau va
agafant el to al partit, i les forces que comencen a igualar-se, el Carles
Cortés que posa a prova al seu porter i gran aturada.
Però el Palau s’avança al
marcador, corner tret pel Carlos Cortés, refús defensiu, pilota al Jordi
Sarret, que li deixa al Poli, que defineix amb gran sang freda avançant als
nostres, 0-1 al minut 16, i el partit el tenim on volíem.
Els locals que veuen les
orelles al llop, i el Palau que fa una passa enrere, tot i mirar les contres
per fer mal, però el Castellserà comença a jugar i molt.
Els atacs locals buscant
l’empat són constants, i el Palau que perd l’ordre que havia tingut fins
aleshores.
Arriben els minuts
fatídics pels nostres, una fase molt semblant al que ens va passar fa dos
diumenges a Almacelles i diumenge passat davant el Tàrrega.
Minut 28, bona jugada
d’atac local, pilota a un segona línia local que d’un gran xut des de la
frontal fa l’empat a un.
Al Palau li cau un gerro
d’aigua freda a sobre i comencen els temors i a tremolar les cames, el
Castellserà que ho veu i vol fer sang d’un Palau que es desconnecta del partit,
amb imprecisions constants i pèrdues de pilotes, el Castellserà que ho veu clar
i de nou arribant de segona línia i amb dos xuts també des de la frontal ens
fan el 2-1 al minut 38, i tot seguit el 3-1 al minut 39, el Palau ja ha llençat
el partit a les escombraries, perquè marcar dos o tres gols més, és més difícil
que trobar un votant de Vox a la vila de Castellserà.
Tot i això el Palau té el
3-2 en una bona jugada per banda dreta del Carlos Cortès, amb centrada al segon
pal, on el Poli tot sol i incomprensiblement fa el cop de cap fora, una molt i
molt bona oportunitat, arribant a la mitja part.
La segona comença amb un
Castellserà que té la feina feta, i no li cal complicar-se gaire la vida, fa
una passa enrere, i ja la tindrem, és el Palau que agafa les regnes del partit,
i comença a buscar descaradament la porta local.
El Palau viu els seus
millors minuts, però com sempre amb el punt de mira molt desviat, o amb un
porter local molt encertat, claríssimes oportunitats visitants, primer un gran
xut del Carlos Cortès que refusa el porter, després una boníssima oportunitat
de “la Roca” Mayoral que ha volgut xutar des de la frontal en comptes d’intentar
entrar a l’àrea i jugar-se l’un contra un davant del porter, un altre del
“bassa” Jordi Sarret, i el Castellserà comença a tindre clar que si els hi
marquem, se li complica i molt el partit.
El Palau fa un gran
desplegament físic, on el Lluís, el Carlos Cortes, “el Bassa” i el Mayoral ho
donen tot i més, tot i això el Caelles ens treu una mà al minut 74, que podia
ser la sentència.
El Palau ho intenta, però
el cronòmetre corre en contra, els locals baixen molt físicament, però estan
molt ordenats i tenint molt d’ofici, controlen el partit.
El Palau s’ho juga tot a
la pilota aturada i als corners, on fa molt de mal, però tots els rebots,
rebotets i refusos, sempre afavoreixen als locals, no se si és per la situació
de l’equip, o perquè estem fatalment col·locats, però tenim fins a quatre
jugades dins de l’àrea amb els seus corresponents rebots i refusos, que l’any
passat segur que fem xarxa en més d’una ocasió.
Final del partit i més del
mateix, el rival ens ha ensenyat que cal estar connectats els 90 minuts, i que
si la tens no perdonis, espero que la classe magistral que ens han fet els
companys de Castellserà, algú de l’equip prengui nota i no tornem a caure per enèsim
cop en els mateixos errors.
Proper diumenge partit
complicat no, el següent, venen els Veterans de Lleida, el millor equip que hem
vist fins ara, però curiosament els vam guanyar a la primera volta, suposo que
vindran amb ganes de revenja, però si vam poder a Lleida, per què no ho podem
tornar a fer?
Diumenge 3 de Març la
data, les 10 del matí l’hora, el Municipal de Sant Roc el lloc, i els Veterans
del Lleida el rival.
