VETERANS PALAU 6 – VETERANS BORGES 0

NOVA GOLEJADA DELS NOSTRES VETERANS, QUE PASSI EL SEGÜENT

Els nostres veterans tornen a golejar en un nou partit perfecte en totes les facetes i es col·loquen en posició d’ascens, imparables i intractables, jornada favorable en resultats i... on és el sostre?

El Palau es presenta amb la següent alineació: Caelles, Ramon Jové, Felip, Piqué, Jacint, Bertrán, Jordi Baró, Joan Serrano, Montserrat, Mayoral i Vera, quedant a la banqueta Miki, Lluís, Txus Palau, Joe i Ramon Jiménez.

Partit trampa el d'avui, davant un equip imprevisible, que venia de golejar al Balaguer, amb una mitjana d'edat molt baixa i sense que els nostres coneguin ni les seves virtuts ni els seus punts febles, la solució, aviar a la bèstia ben aviat i que aplani el terreny, i així ha estat, els nostres veterans que tenen lligat al vestidor a la bèstia, esperant que l'àrbitre xiuli el començament del matx, la bèstia lligada, xiulada inicial, pilota en banda esquerra, el Bertrán que supera a una defensa que encara tenia els llençols enganxats a la samarreta per l'arribada de la tardor lleidatana, pilota al centre, i la bèstia (que tot just l'havíem aviat uns segons abans) que arriba mitja hora abans que el primer defensa, i gol de “la bèstia” Xavier Montserrat, 1-0 al minut 1 del partit, i per què esperar, si pots arreglar el partit aviat, partit coll avall i ara sols cal gestionar-lo bé, i de gestió anem sobrats.

El rival entre sorprès i atònit, ja sols els hi queda pensar, a veure si passen aviat els minuts o això pot acabar com el rosari de l'aurora.

Els nostres veterans amb la feina avançada, es dediquen a controlar el partit i a tocar-la, ja que hi som, anem a jugar bé, a part, en el cos a cos per edat igual ens fan un ensurt, doncs ens ho juguem en qualitat, que anem sobrats.

El Borges que s'estira una miqueta buscant l'empat, però ja veuen que la defensa del Palau no està per romanços.

Amb la novetat del Felip suplint l'absència del seu cunyat Poli, tot queda en família, i el gran capità que té a un altre home de la seva confiança al seu costat,  per comandar la defensa del Palau, sense fissures, sense bromes i sense donar cap oportunitat, la davantera del Borges sol li queda patir l'ordre i la llei que marca “el Mariscal” Piqué, el Caelles un altre partit com a espectador de luxe, però aquest cop amb menys temperatura, potser un dia d'aquests se'ns constipa, sort que porta tèrmica de sèrie, porta a zero i donant seguretat total a l'equip.

Amb les bandes ben cobertes per un Ramon Jové excepcional i el presi Jacint practicant el futbol total, rigorós en defensa, projecció en atac i deixant les seves “gotetes” de qualitat per orgull de la seva afició, sent de nou un dels millors jugadors del partit, el presi va sobrat aquest any.

Partit perfectament controlat pels nostres, on el Joan i el Jordi marquen el temps del partit, fent córrer molt al rival i amb una possessió alta de la pilota, per la seva banda el Borges un rival molt digne, amb jugadors de qualitat al mig del camp i una referència de atac molt bona, però amb la porta tancada, ja que el Palau, és molt Palau, i en qualsevol moment pot arribar el segon.

Oportunitats del Palau constants, on el Vera i el Mayoral són un autèntic mal son per una defensa avançada del Borges, i on el Bertrán (jugador impagable per la seva feina i ofici) i “la bèstia” Montserrat esperant fent sang del rival en quant es despistin una miqueta.

La bona feina dona el seu fruit i en una bona jugada d'atac de “la bèstia” Montserrat que li dona la pilota en safata al depredador Antonio Vera perquè faci el segon al minut 36 i deixi el partit quasi vist per sentència, final de la primera part i amb una banqueta plena d'opcions per augmentar la renda i fer gaudir a la millor afició del món.

Si a tot el que tens al camp, li pots afegir al Lluís (qualitat i desmarcada), Miki (cor, lluita i classe), Txus Palau (futbol de cinc estrelles), Joe (ofici, control i passada) i Ramon Jiménez (feina ben feta i gol segur), si tu tens tot això, a més de tindre un equip compacte, afinat, que s’ho creu, que té confiança, que no es noten les absències (avui no hi eren ni el Pere, Poli, Miquel Farnell, Jhonny, Carles Cortés, Paco o Bibi), que juga de memòria, que físicament estan tots vivint una segona joventut, i que la gestió del vestidor és excel·lent, doncs passa el que passa.

Minut 52, arriba el tercer en una bona jugada en atac que el Ramon Jiménez fa arribar al fons de la xarxa, fent el seu quart gol en lliga.

Minut 63 arriba el 4-0 en un bon cop de cap de un gran Antonio Vera, que avui després de dues jornades ha fet un doblet, arribat als 7 gols i posicionar-se en el top-5 de golejadors de la categoria, gran partit del Vera, jugador impagable i que té el gol entre cella i cella, aquest any pot fer una burrada de gols i superar el seu record particular.

Minut 71, falta directa de “la bèstia” que el porter ha sentit passar però que no ha vist, déu n'hi do el xut del Montserrat que ha fet el seu onzè gol en set partits, i el col·loquen com a “pitxitxi” indiscutible i MVP del campionat i el definitiu 6-0 ha arribat al minut 78 amb un gol en pròpia porta després d'una bona contra local.

El Borges demanant l'hora, ja que tot i ser molt joves, han vingut avui amb pocs efectius, i per seguir el ritme dels nostres veterans o vens preparat o t'espera una setmana dura d'agulletes, final del partit i els nostres veterans que continuen intractables al municipal de Sant Roc.

Amb els empats del Artesa, Montsó, Linyola, la derrota del Rosselló, i que el Golmés ha descansat, ens posicionem segons amb 17 punts, a un punt del Golmés, però amb un partit més, que hem de descansar al proper mes, així doncs el “mini-derbi” d'aquí quinze dies al Municipal de Sant Roc es fa vital per la lluita pel campionat, una victòria ens posaria a dalt de tot i una derrota aplanaria el camí al Golmés que no afluixa, però això d'aquí quinze dies, ja ho parlarem.

Proper diumenge el partit veterà per excel·lència, visita a la partida de Llívia, al “Llívia arena”, un camp sol per homes, per botes de color negre, per jugadors mal pentinats i mal afaitats, per colònia Barón Dandy, i on de fons sona la música del Boney M, futbol vintage per excel·lència, la partida de Llívia el lloc, les 9 l'hora, el 12 de Novembre la data, el Llívia el rival, no ho busquis a la taquilla de Movistar aquest partit, o es veu en directe, o per la ona mitja de la radio, o la crònica a l'Avenç. 
Som-hi Veterans!!! !!!Que poc que s'ho esperen!!!! !!!El Palau, el millor club i poble del món!!!!!
 

Foto d'arxiu

EDITORIAL CONJUNT DE MITJANS DE COMUNICACIÓ CATALANS ENVERS L'EMPRESONAMENT DEL GOVERN DE CATALUNYA

Amb el Govern legítim de Catalunya

El Govern de Catalunya ingressa avui a la presó en compliment d’un procés judicial en què se l’acusa de rebel·lió arran de la proclamació de la República. Aquest és un fet demolidor que ens remet a d’altres moments dramàtics de la nostra història. A més d’aquest empresonament preventiu del vicepresident, set consellers i un exconseller, la resta del Govern i el president Carles Puigdemont són a Bèlgica, pendents d’una ordre de detenció internacional. Per completar aquest escenari, la setmana que ve hauran de prestar declaració la presidenta del Parlament i cinc membres de la mesa, afectats també per les mateixes acusacions. Les principals autoritats del país i els dirigents de dues grans organitzacions civils han estat objecte d’unes mesures repressives que obren un fosc panorama.

Pel bé de la democràcia i de la pau, cal que els membres del Govern legítim de Catalunya siguin alliberats i que, juntament amb els exiliats, puguin reprendre les seves funcions. Cal que es normalitzi el funcionament sobirà del Parlament de Catalunya. Cal que es tanquin els sumaris oberts contra centenars d’alcaldes, càrrecs públics i d’altres ciutadans. I que no es repeteixin episodis de violència contra la població civil com els del dia 1 d’octubre durant la celebració del referèndum.

Cal que les institucions internacionals es facin càrrec que Catalunya és una nació, que no és un invent i que les seves legítimes peticions de democràcia per resoldre el conflicte amb l’estat espanyol han de ser ateses. La nació catalana no serà silenciada amb mesures repressives. Cal que els drets democràtics i nacionals siguin respectats en un context de civisme i tolerància.

 Aquest és un article conjunt de mitjans de comunicació catalans:

El Punt Avui
Diari Ara
NacióDigital
Vilaweb
El Nacional
Directe
El Temps
Racó Català
L'Esportiu
El Vallenc
Nova Conca
Revista Esguard
L'Opció
Sàpiens
Descobrir
Enderrock
Bonart
El Món
Tot Sant Cugat
Tot Cerdanyola
Tot Rubí
El Món Terrassa
Revista Mirall
El Gerió
Ecodiari

LA LLAR DE JUBILATS CELEBRA LA CASTANYADA

Us compartim des de la Llar de Jubilats:

La Llar de Jubilats del Palau, el diumenge 29 d'octubre, va anar a celebrar la Castanyada amb una sortida a Sidamon.

Primer varen visitar les instal·lacions dels Tallers Linde A. Miquel, sent molt ben rebuts i obsequiats al final de la visita. 

Després, van realitzar un berenar-sopar de Castanyada al Restaurant Els 4 Llops on tothom s'hi va trobar molt a gust.

Molt bona Castanyada!

Enllaç a les fotografies:

https://photos.app.goo.gl/MYrZW1coevwWE9pJ2

HALLOWEEN AL PALAU

A la celebració de la festa de la Castanyada i de Tots Sants, hem anat acollint - a la nostra cultura - algunes de les tradicions de Halloween. 
En molts llocs, podem trobar veritables ambientacions que ens fan posar el pèls de punta o podem veure nens/nenes disfressats, anant per les cases i dient "truc o tracte"

Al Palau, situeu-vos al c/Doctor Fleming a Cals Adamuz. Aquests dies, casa seva s'ha transformat en una veritable casa encantada.

De dia ja impacta però, si sou atrevits, us recomanem que hi passeu de nit. En sereu capaços?

Enllaç a les imatges:
https://photos.app.goo.gl/mG3rsKSFqKRu104q1

VETERANS PALAU 1 – VETERANS MONTSÓ 1

EL PORTER DEL MONTSÓ EVITA UNA NOVA VICTÒRIA DELS NOSTRES VETERANS

Bona pel·lícula la que hem vist avui al Municipal de Sant Roc, amb canvis de guions, bona trama, a prop del drama i finalment final feliç, però no el que havien escrit els nostres veterans durant la setmana, no comptàvem amb un artista invitat, en Perals, porter del Montsó, porter no, grandíssim porter i avui somiarem amb ell, però el rival també juga, i el futbol és això, onze contra onze i guanya qui més gols fa. 

El Palau es presenta amb la següent alineació: Caelles, Ramon Jové, Poli, Piqué, Pere,  Jacint, Jordi Baró, Joan Serrano, Montserrat, Carles Cortés i Vera, quedant a la banqueta Miki, Paco, Albert Mayoral, Bertran, Joe i Ramon Jiménez.

Canvi de guió només començar, ja que el partit s'ha jugat a Catalunya i no a Espanya, ja que el rival no disposava de terreny de joc per avui, partit molt important i gran rival el que avui ha vingut a mesurar forces al Municipal de Sant Roc, però el Palau és un gran equip i avui ho ha demostrat, amb actors principals, actors secundaris, però sense cap figurant, bé, sí en teníem un a la banqueta, ja que avui hem rebut la visita d'un mite del futbol del Palau, com és el Gran Joan Ramon Farnell Farnell “Capó”, que ha volgut veure la pel·lícula a primera fila, i segur que no els ha defraudat els seus ex-companys, tot un plaer tindre al Capó a prop.

El partit comença amb una mesura de forces entre els  equips, però amb molt respecte per part dels dos, el Palau surt amb una marxa més, la que li donava el Joan i el Jordi, que han dominat el joc, el rival ben posicionat al camp, amb una defensa sense fissures, i buscant les contres, el Palau, buscant la possessió i la qualitat per bandes que dona el Jacint, i la velocitat que dona el Montserrat, primeres arribades del Palau, i primeres oportunitats.

Jugada per banda dreta del Montserrat, centrada de la mort i el Vera que no arriba per mil·límetres, primer avís i el Palau que està constantment al terreny visitant.

Si la passada jornada va ser el Joan Serrano el de la master class, aquesta ha estat la del Jordi Baró, mare meva com ha jugat el Jordi, ha estat a totes, ha donat joc, ha recuperat, ha assistit i ha llençat una falta magistral al escaire, que tan sols podia aturar aquest porter, impressionant aturada del Perals.

Aquí ha començat el malson dels nostres, superiors amb el joc, superiors en la arribada, però amb les forces molt igualades, ja que el rival és un molt bon rival, i el guió pot canviar d'un moment a l'altre.

El Palau en defensa sense fissures, amb el “sheriff” Piqué manant la defensa (partit per emmarcar el del capi avui), manant, tallant, ordenant, organitzant, tot per mantenir l'ordre i la llei defensiva, amb el Poli com a ajudant al centre, a veure qui passa, si aquests dos van pistola en mà i xapa en pit, i dos impressionants laterals que es multipliquen per cinc, el Pere tot pit i rauxa, i el Ramon Jové, pit, rauxa, classe i el que li demanis, això sí tots sense passar ni un mil·límetre de la llei que marca el Piqué, mentre tant el nostre porter Caelles menjant crispetes, ja que la seva feina ha estat sacar de porta i recollir pilotes llargues, tret d'un ensurt, que el Poli ha pogut resoldre amb velocitat.

Forces igualades, i ens hem de centrar en atac, però és que el porter visitant li ha tret mans al Vera, al Cortés, al Montserrat, un munt d'aturades que amb un altre equip estaríem escrivint les cròniques passades.

Hi ha canvis d'actors, ja que tenim molt bona banqueta i tots han de jugar, l'aparició del Jiménez, que no és en Curro, però és un bandoler que mata per qualsevol pilota, l'entrada del Bertran i el Miki, tot cor i sacrifici, que li dona equilibri al joc, i el mal de panxa que han tingut els nois de Montsó quan ha entrat en escena el Mayoral, ja que quan agafa la pilota, a veure qui li treu, i ha estat ell el darrer en fer lluir al porter visitant.

Però a prop de la mitja part ha començat a fer un gir inesperat el partit, ja que en una jugada fortuïta s'ha lesionat el que era el millor jugador del partit, en un salt de cap per una pilota dividida hem perdut al Jordi, que ens ha fet un ensurt de por, per sort tot ha quedat en un ensurt, ja que la passada jornada ja vam perdre al Miquel Farnell i al Jonny per uns quants partits, ànims als dos i segur que tornareu aviat, l'equip us necessita.

El Joe ha estat l'encarregat de suplir la marxa del Jordi, i no ens ha defraudat, hem vist la millor versió del Joe, i ha donat molt d'equilibri al mig del camp, ajudant en totes les jugades d'atac del nostres.

El guió començava a agafar forma, primer un contra un del Mayoral que incomprensiblement ha sortit fora, una nova mà del porter visitant a xut del Ramon Jiménez, una altra mà a xut del Cortès, i mentrestant els visitants buscant l'esquena dels nostres centrals amb passades llargues i el Caelles continuant menjant crispetes, ja que clares no han tingut cap ni una.

Al minut 71 arriba una de les jugades claus del partit, falta lateral del Pere, cop de cap net i clar del Joe i pilota a la xarxa, incomprensiblement l'àrbitre l'ha anul·lat per fora de joc, però al no disposar de moviola, mai sabrem si l'únic pèl que li queda al cap al Joe estava més avançat que el darrer defensa del Montsó, una llàstima ja que era impossible superar aquella bèstia de porter que té el Montsó.

El Palau ja s'ha anat amb tot a dalt i no volia l'empat, el Montsó potser ja li anava bé defensar-se i buscar la contra, i l'empat era un gran resultat, vistes les aturades del seu porter, però segur que no és conformarien, i primer gran ensurt amb una pilota que ha tocat lleugerament el pal dret del Caelles en una bona jugada d'atac visitant, per tant s'ha d'estar atent, que estem jugant amb equips de dalt, i tenen molt i molt perill.

Noves mans espectaculars del porter espanyol, li ha tret un xut al Poli amb una falta lateral i un cop de cap del Piqué a la sortida d'un corner, però no hi havia res a fer, el protagonista és el porter del Montsó.

Falten 10 minuts i gir dramàtic del guió, minut 79, xut des de la frontal d'un davanter visitant, la pilota que li toca a la part baixa de l'esquena del Piqué, pilota mossegada, i pilota a un mil·límetre del pal, que el bo del Caelles ha tocat, però no ha aturat, galleda d'aigua freda, i tant sols 10 minuts perquè el partit no acabi en drama i puguem treure almenys un punt.

Quan la victòria està en perill, i cal revertir la situació, sempre cal que aparegui el súper heroi i salvi a la princesa, aquest súper heroi és el Xavier Montserrat i ha aparegut quan més el necessitàvem.
Jugada de força, pit, collons i el que li vulgueu afegir, disputa per una pilota a l'àrea, lluita de titans amb un defensa visitant, i a aquest que se li va l'olla i agredeix al nostre súper heroi, penal i expulsió.

Minut 89, pilota al punt de penal, el nostre súper heroi que mira al protagonista de la pel·lícula, la pilota entre mig, el nostre súper heroi que li fot una “gardela” que segurament haurem de comprar un altra pilota i empat a un, dos minutets de descompte, i final o The end, el Palau ha estat millor, però el Montsó té un grandíssim porter, tot suma i futbol és futbol, orgullós de tots els nostres jugadors, i segur que estarem a dalt, encara que ens trobem porters com els de avui.

Continuem a la tercera posició, avui també han empatat el Rosselló i l’Artesa, el Golmés no afluixa i continua líder, però el Linyola també vol pujar a tren de la lliga, màxima igualtat, però cap és millor que els nostres veterans, tret que demostrin el contrari, i fins al dia d'avui, cap equip ens ho ha demostrat.

Propera setmana visita dels Veterans de Borges, equip desconcertant, que va de menys a més, no tenim referències ja que és un equip nou, però avui ha fet un 6-4 al Balaguer, per tant ull i a per totes. 
5 de Novembre la data, les 10 del matí l'hora, el Municipal de Sant Roc el lloc i el Borges el rival, no t'abonis al Movistar lliga, abona't als nostres veterans, vells de carn i ossos que suen fins la darrera gota la samarreta i l'escut del nostre poble, que no t'ho expliquin, vine a veure el partit en directe.
Força Veterans!!! Força Palau!!!! Que poc que s'ho esperen!!!!

Enllaç a l'àlbum Veterans Palau 1 - Veterans Montsó 1

 

CASTANYES AMB L'AEiG LO MERLET

FESTA MEDI AMBIENT PALAU D'ANGLESOLA

Diumenge, 29 d'octubre: FESTA DEL MEDI AMBIENT 

La festa ha començat amb una xocolatada popular. I, tot seguit, hi ha hagut una plantada d'arbres a l’Avinguda Monsenyor Pont i Gol acompanyat de jocs de Festa i Fusta durant tot el matí.

Un dia amb molt bon ambient!

Us adjuntem l'enllaç per a veure més fotos:

https://photos.app.goo.gl/L0lLOjEBfcicv46D3

CELEBRACIÓ DE LA REPÚBLICA AL PALAU D'ANGLESOLA

Al Palau d'Anglesola, ho vam celebrar així!!

Moments emocionats compartits pels palauanglesolins/ines!
Si voleu enviar-nos les vostres fotografies a: avensdelpalau@gmail.com

DIA DE LES BANQUETES AL SALT DEL DURAN

Dissabte, 21 d'octubre, des de la Plataforma Canal Viu es va organitzar el Dia de les Banquetes per tal de conscienciar a les generacions futures de defensar el patrimoni forestal i actuar de manera que es pugui recuperar tota la vegetació que, anys enrere, hi havia a l’entorn del canal.

Es va plantar 18 arbres de diferents espècies: freixes, lledoners, moreres i saücs

La jornada va acollir diferents activitats durant el matí: 

- A primera hora, els més de  60 assistents van poder fer una caminada fins al Salt del Duran, on després va tenir lloc la plantada.

- Un esmorzar popular.

- L’estrena del Himne del Dia de les Banquetes a càrrec de Músics de Ponent (autor Josep Francesc Torné).

- L’alliberament d’aus protegides (Bubulcus ibis).

- L’actuació de Magí, pallassos i globoflèxia, per als més petits.

- Una ballada de bastoners a càrrec del Casal Popular L'Arreu de Mollerussa.

Podeu veure més imatges a: 

https://drive.google.com/drive/folders/0B8fRXxAz8r-GUjJ3ZUtEYklmNEk

VETERANS PALAU 5 – VETERANS BELLPUIG 0

UNS VETERANS SENSE SOSTRE, LI FAN UNA MANETA AL BELLPUIG

Hi havia una vegada un petit poble del Pla, amb una gran tradició futbolística i on durant molts i molts anys, s’ha vist futbol diumenge darrera diumenge, un equip amateur va fer  història i va jugar a segona catalana i tot el poble va estar orgullós d’aquells nois tant eixerits, però ves per on un any els seus pares futbolístics van decidir agafar el repte de igualar la fita, i una temporada van decidir practicar l’excel·lència del futbol veterà, i ho estan intentant aconseguir aquesta temporada, sent una orquestra filharmònica, on cada jugador sap tocar el seu instrument i fer una música futbolística ratllant la perfecció, que és la partitura que han tocat avui les llegendes del Palau, un equip no, un equipàs!!!!

El Palau es presenta amb la següent alineació: Caelles, Ramon Jové, Poli, Piqué, Jacint, Bertrán, Miquel Farnell, Joan Serrano, Montserrat, Carles Cortes i Vera, quedant a la banqueta Miki, Txus Palau, Jordi Baró, Johny, Lluís i Ramon Jiménez.

Rival complicat i llistó molt alt, per tant, toca treballar i continuar amb els darrers resultats, però ja se sap abans de començar que era impossible fer un altre set, donat el nivell del rival, però aquest Palau és un altre, i des del primer minut es veu que no hi haurà concessions, i que l’orquestra comença a tocar ben aviat.

Control de la pilota total dels locals, on avui s’ha tret de la cova al Miquel Farnell i s’ha adjuntat al mig del camp amb el director d’orquestra Joan Serrano (mare de Déu el partit del Kaiser avui), un Miquel desbocat i amb una gran presència física, i un Joan que, si algun jugador l’ha vist avui, li ha donat una master class de com s’ha de fer rutllar un equip.

El Palau juga els primers 20 minuts al terreny visitant, amb tota la defensa defensant al mig del camp, tenint molts metres a l’esquena i pocs espais en atac, primeres aproximacions i on avui el “Bertri” era l’home que ha buscat el gol els primers minuts amb 2 grans xuts que el porter visitant ha hagut d’intervenir a dues bones aturades.

El Palau ho intentava, però el Bellpuig és un equip molt compensat, amb molt ofici i sap com es juga en aquesta categoria.

Primera ocasió claríssima amb una bona jugada per banda del Montserrat que es planta sol davant del porter i rebenta la pilota literalment, però al cos d’un porter del Bellpuig que fa una aturada espectacular.

La defensa del Palau ha d’estar atenta, ja que té molts espais a l’esquena, i  el millor jugador visitant és precisament la seva referència en punta, i és aquest jugador al minut 22 quan té la millor ocasió amb un xut al pal, després d’una bona jugada personal, un bon ensurt, i ja es veu que els visitants saben al que venen.

El Mariscal Piqué, i el tinent coronel Poli que tanquen la defensa, definitivament, deixant al bo del Caelles inèdit des d’aquesta jugada, i on es demostra que tot i que entre els dos sumen 101 anys, la veterania, el compromís, l’amor a uns colors i l’afició no té edat, 101 anys de futbol de veritat.

És en aquest moment quan entra en joc el nostre president Jacint Alsina, i ja se sap que si l’esquerra d’or de l’equip entra en joc, la música sona a cants celestials, jugada per banda esquerra del president, pilota al Lluís, espectacular passada de taló, a darrere, i el Miquel Farnell que ve com un F-10 en vol de rasant i fa el 1-0 al minut 31, ja tenim oberta la llauna i cal fer el segon per no tindre ensurts.

El Joan Serrano, sap que és el director d’orquestra, i l’orquestra toca i toca, passant tot el joc pel Joan, però el Joan vol més, i a part de donar joc, vol deixar la seva classe en forma de gol, un primer intent de gol amb un gran xut fora de l’àrea és el seu primer avís, però al minut 39 arriba un gol, que sols pot fer el Joan, nova jugada per banda esquerra del Jacint (espectacular el president avui), assistència al Joan, el Joan que mira porta, apunta i dispara la pilota, amb un toc subtil, espectacular i col·locat a la part baixa del pal, on el porter tan sols li queda l’opció de mirar-s’ho i pensar, jo he vist marcar a un dels millors jugadors de la historia del CF Palau, gran gol del Kaiser, amb 2-0 arribem a la mitja part i dos jugadors que han de marxar, el Bertan que és pur ofici, i el Jacint que és pur art, per tant ara calen nous músics, i el llistó difícil de superar.

La segona part comença igual que la primera, tan sols hi ha un equip al camp, i la música és la mateixa, la música que sona dels peus dels nostres veterans. Amb canvis de músics, de posicions, on avui tots han jugat de tot, i el “motor dièsel” Ramon Jové que fa oblidar a la absència del president al lateral esquerre, quin partit s’ha marcat el Ramon, si els iaios han tancat la porta de la defensa, en part ha estat perquè el Ramon està que surt, i no dona opcions de risc en defensa.

Minut 64, el Montserrat que avui no ha lluït en atac, ja que se li ha demanat una altra tasca, que era reforçar la defensa per falta d’efectius, envia un míssil terra aire, el Johny que en velocitat es planta sol davant del porter i penal clar, el Joan que avui fa concessions i li dona l’opció al Montserrat de provar si sap xutar penals, i aquest que no perdona fent el 3-0.

El Palau vol més, i l’equip és una piconadora, el Carlos Cortés trencant banda dreta, el Lluís trencant banda esquerra, el Miki que avui fa de transformer, tan aviat porta el casc de feina per recuperar pilotes, com el frac de gala per fer passades espectaculars de taló, que molt pocs jugadors són capaços de fer, i el Txus Palau que avui debutava i déu ni do el partit del de “cal Trobo”, com la toca i quant futbol tenen aquelles cames.

Però falten tres homes en entrar en escena, el Vera, el Ramon Jiménez i el Jordi Baró, que avui ha arribat a la segona part per temes de logístiques familiars, i tindre al jugador franquícia fora, i que l’equip rutlli igual, dona fe que aquest equip, és una màquina quasi perfecta, amb el Jordi al camp, el so de la música encara sona millor.

Però s’ha de reconèixer la feina de dos jugadors, que qualsevol equip mataria per tindre, un Vera que avui ha vist que li tocava tocar una altra música, i un Jiménez que ha entrat al camp vestit de torero, el Vera que avui ja sap que no marcarà, però que ha de sortir a la crònica sí o sí, i al darrer quart d’hora ha estat el millor jugador del Palau, amb dues jugades personals, dues assistències espectaculars al Ramon Jiménez, i aquest que vestit de torero ha d’entrar de matar al brau, pilota picada per sobre del porter al minut 83 fent el 4-0 i xut ajustat al minut 90 fent el 5-0, dues orelles, la cua i sortida a espatlles del Municipal de Sant Roc, espectacular el “Ramonet”, final del partit i una maneta a un gran equip com és el Bellpuig.

Amb aquest resultat els nostres veterans es col·loquen en tercera posició, ja som al tren de la lliga, i on el Golmés, l’Artesa i el Rosselló, també toquen molt bona música, destacar la estranya derrota del Monsó, el nostre proper rival al camp del Balaguer.

Proper diumenge, passaport en mà i a les 9.30h ens esperen a les Espanyes, concretament a Monsó, segurament el primer partit de la república catalana (capritxos del calendari), i on els nostres veterans van a fer un cop d’estat i emportar-se els tres punts tocant bona música i cantant 155 cops!!!! Jo sóc del Palau, del Palau!!!!, orgullós dels nostres veterans, sou els millors nois, orgullós del meu equip i un plaer tocar el violí en aquesta orquestra, Força Veterans!!!! Força Palau!!!! Que poc que s’ho esperen!!!!!

Enllaç a l'àlbum Veterans Palau 5 - Veterans Bellpuig 0