VETERANS PALAU 6 – VETERANS BORGES 0

NOVA GOLEJADA DELS NOSTRES VETERANS, QUE PASSI EL SEGÜENT

Els nostres veterans tornen a golejar en un nou partit perfecte en totes les facetes i es col·loquen en posició d’ascens, imparables i intractables, jornada favorable en resultats i... on és el sostre?

El Palau es presenta amb la següent alineació: Caelles, Ramon Jové, Felip, Piqué, Jacint, Bertrán, Jordi Baró, Joan Serrano, Montserrat, Mayoral i Vera, quedant a la banqueta Miki, Lluís, Txus Palau, Joe i Ramon Jiménez.

Partit trampa el d'avui, davant un equip imprevisible, que venia de golejar al Balaguer, amb una mitjana d'edat molt baixa i sense que els nostres coneguin ni les seves virtuts ni els seus punts febles, la solució, aviar a la bèstia ben aviat i que aplani el terreny, i així ha estat, els nostres veterans que tenen lligat al vestidor a la bèstia, esperant que l'àrbitre xiuli el començament del matx, la bèstia lligada, xiulada inicial, pilota en banda esquerra, el Bertrán que supera a una defensa que encara tenia els llençols enganxats a la samarreta per l'arribada de la tardor lleidatana, pilota al centre, i la bèstia (que tot just l'havíem aviat uns segons abans) que arriba mitja hora abans que el primer defensa, i gol de “la bèstia” Xavier Montserrat, 1-0 al minut 1 del partit, i per què esperar, si pots arreglar el partit aviat, partit coll avall i ara sols cal gestionar-lo bé, i de gestió anem sobrats.

El rival entre sorprès i atònit, ja sols els hi queda pensar, a veure si passen aviat els minuts o això pot acabar com el rosari de l'aurora.

Els nostres veterans amb la feina avançada, es dediquen a controlar el partit i a tocar-la, ja que hi som, anem a jugar bé, a part, en el cos a cos per edat igual ens fan un ensurt, doncs ens ho juguem en qualitat, que anem sobrats.

El Borges que s'estira una miqueta buscant l'empat, però ja veuen que la defensa del Palau no està per romanços.

Amb la novetat del Felip suplint l'absència del seu cunyat Poli, tot queda en família, i el gran capità que té a un altre home de la seva confiança al seu costat,  per comandar la defensa del Palau, sense fissures, sense bromes i sense donar cap oportunitat, la davantera del Borges sol li queda patir l'ordre i la llei que marca “el Mariscal” Piqué, el Caelles un altre partit com a espectador de luxe, però aquest cop amb menys temperatura, potser un dia d'aquests se'ns constipa, sort que porta tèrmica de sèrie, porta a zero i donant seguretat total a l'equip.

Amb les bandes ben cobertes per un Ramon Jové excepcional i el presi Jacint practicant el futbol total, rigorós en defensa, projecció en atac i deixant les seves “gotetes” de qualitat per orgull de la seva afició, sent de nou un dels millors jugadors del partit, el presi va sobrat aquest any.

Partit perfectament controlat pels nostres, on el Joan i el Jordi marquen el temps del partit, fent córrer molt al rival i amb una possessió alta de la pilota, per la seva banda el Borges un rival molt digne, amb jugadors de qualitat al mig del camp i una referència de atac molt bona, però amb la porta tancada, ja que el Palau, és molt Palau, i en qualsevol moment pot arribar el segon.

Oportunitats del Palau constants, on el Vera i el Mayoral són un autèntic mal son per una defensa avançada del Borges, i on el Bertrán (jugador impagable per la seva feina i ofici) i “la bèstia” Montserrat esperant fent sang del rival en quant es despistin una miqueta.

La bona feina dona el seu fruit i en una bona jugada d'atac de “la bèstia” Montserrat que li dona la pilota en safata al depredador Antonio Vera perquè faci el segon al minut 36 i deixi el partit quasi vist per sentència, final de la primera part i amb una banqueta plena d'opcions per augmentar la renda i fer gaudir a la millor afició del món.

Si a tot el que tens al camp, li pots afegir al Lluís (qualitat i desmarcada), Miki (cor, lluita i classe), Txus Palau (futbol de cinc estrelles), Joe (ofici, control i passada) i Ramon Jiménez (feina ben feta i gol segur), si tu tens tot això, a més de tindre un equip compacte, afinat, que s’ho creu, que té confiança, que no es noten les absències (avui no hi eren ni el Pere, Poli, Miquel Farnell, Jhonny, Carles Cortés, Paco o Bibi), que juga de memòria, que físicament estan tots vivint una segona joventut, i que la gestió del vestidor és excel·lent, doncs passa el que passa.

Minut 52, arriba el tercer en una bona jugada en atac que el Ramon Jiménez fa arribar al fons de la xarxa, fent el seu quart gol en lliga.

Minut 63 arriba el 4-0 en un bon cop de cap de un gran Antonio Vera, que avui després de dues jornades ha fet un doblet, arribat als 7 gols i posicionar-se en el top-5 de golejadors de la categoria, gran partit del Vera, jugador impagable i que té el gol entre cella i cella, aquest any pot fer una burrada de gols i superar el seu record particular.

Minut 71, falta directa de “la bèstia” que el porter ha sentit passar però que no ha vist, déu n'hi do el xut del Montserrat que ha fet el seu onzè gol en set partits, i el col·loquen com a “pitxitxi” indiscutible i MVP del campionat i el definitiu 6-0 ha arribat al minut 78 amb un gol en pròpia porta després d'una bona contra local.

El Borges demanant l'hora, ja que tot i ser molt joves, han vingut avui amb pocs efectius, i per seguir el ritme dels nostres veterans o vens preparat o t'espera una setmana dura d'agulletes, final del partit i els nostres veterans que continuen intractables al municipal de Sant Roc.

Amb els empats del Artesa, Montsó, Linyola, la derrota del Rosselló, i que el Golmés ha descansat, ens posicionem segons amb 17 punts, a un punt del Golmés, però amb un partit més, que hem de descansar al proper mes, així doncs el “mini-derbi” d'aquí quinze dies al Municipal de Sant Roc es fa vital per la lluita pel campionat, una victòria ens posaria a dalt de tot i una derrota aplanaria el camí al Golmés que no afluixa, però això d'aquí quinze dies, ja ho parlarem.

Proper diumenge el partit veterà per excel·lència, visita a la partida de Llívia, al “Llívia arena”, un camp sol per homes, per botes de color negre, per jugadors mal pentinats i mal afaitats, per colònia Barón Dandy, i on de fons sona la música del Boney M, futbol vintage per excel·lència, la partida de Llívia el lloc, les 9 l'hora, el 12 de Novembre la data, el Llívia el rival, no ho busquis a la taquilla de Movistar aquest partit, o es veu en directe, o per la ona mitja de la radio, o la crònica a l'Avenç. 
Som-hi Veterans!!! !!!Que poc que s'ho esperen!!!! !!!El Palau, el millor club i poble del món!!!!!
 

Foto d'arxiu