VETERANS PALAU 9 – VETERANS BALAGUER 3

ELS NOSTRES VETERANS FAN POR, NOU GOLS AL BALAGUER, AQUEST EQUIP ES QUEDA SENSE QUALIFICATIUS...

Nova exhibició dels nostres veterans, en un partit molt efectiu, i on la nostra afició ha gaudit com mai d'un equip que cada setmana es supera, i on els rivals surten desesperats per la qualitat d'aquest equip en totes les facetes, aquest equip no té ni preu ni sostre.

Finalment el partit ha canviat d'escenari, i per problemes amb el camp del Balaguer, el partit d'aquesta jornada s'ha jugat al Municipal de Sant Roc, i jugar al Municipal és senyal de pluja de gols, i avui hi ha hagut tempesta amb cicló.

El Palau es presenta amb la següent alineació: Caelles, Ramon Jové, Pere, Piqué, Felip, Bertran, Jordi Baró, Joan Serrano, Montserrat, Joe i Vera, quedant a la banqueta Miki, Lluís, Francis, Miquel Farnell, Mayoral, Carles Cortes i Ramon Jiménez.

Avui teníem la visita de la nostra bèstia negra, els Veterans del Balaguer, equip al que no havíem guanyat mai a la nostra història, i la història aquest any està per canviar-la i per escriure noves dades, i els nostres veterans que no deixen de sorprendre jornada rere jornada, i avui no podia ser menys.

Amb un Balaguer molt irregular aquesta temporada, i amb la por i el pes que dona enfrontar-se a un club com el Balaguer (a vegades l'escut d'un equip pesa i molt), els nostres que surten al Municipal de Sant Roc a trencar-ho tot. Però, el Balaguer ens coneix, i el seu equip de scouting fa dies que ens tenen estudiats. Un Balaguer valent, que surt a pressionar a dalt, i no deixar jugar als que la toquen, intentant pressionar la sortida de pilota del Joan i el Jordi, i no deixant jugar des de darrere al Palau. Aquesta era la proposta del rival però, el nostre equip de scouting es diu Manel Piqué, i aquest arregla les coses a la seva manera, i la seva manera és qüestió de volum i de forma o millor dit, qüestió de “Piquenyols”. I així ha estat, minut 7, la bèstia Montserrat que treu un córner, centrada precisa a l'àrea i amb el volum i forma que li donen els atributs de capità. Déu i esperit sant, i la generosa genètica que té sota el melic en forma ovalada, entra amb tot a la rematada i el Piqué que fa el 1-0 al minut 7, i la llauna oberta.

Amb la llauna oberta, la bèstia Montserrat pel camp, el Vera aviat, el Joe de pesca per l'àrea, “la Roca” Mayoral escalfant a la banda i la defensa del Palau disposada a no donar ni mitja oportunitat, passa el que passa.

El Balaguer que amb el gol en contra s'estira encara més, ja que no és un equip que es deixi derrotar a la primera de canvi. Amb un bon mig del camp, i amb una bona proposta de futbol, cometen la greu errada de donar un espai als nostres veterans, i si hi ha espais, hi ha velocitat, i si hi ha velocitat, apareix “la bèstia” Montserrat i et clava el 2-0 al minut 16. 

Partit coll avall i a veure qui la fa a la propera contra. I el que la fa és el Vera, una molt bona contra marca de la casa, centrada perfecta, i el Joe que avui era titular, fa el 3-0 al minut 22, reivindicant un lloc a l'onze titular.

Amb el marcador a favor, un Balaguer pressionant i corrent molt, i un Ramon Jové que va sobrat de qualitat, força, classe i estil, bona centrada a “la Roca” Mayoral, que trenca la xarxa i fa el 4-0 al minut 37.

Canvis a l'equip i molt bona notícia, ja el Miquel Farnell torna al camp, i ja sols falta que torni el Jony Palazón. I, amb tota la plantilla a punt i endollada, que tremolin els ciments del campionat. Que poc que s'ho esperen, o potser ja s'ho esperen, no sé què dir.

A les acaballes de la primera part ens fan el 4-1 amb un gran xut de falta directa. Res a dir, o ens els fan així o no hi ha “Piquenyols” de fer-nos un gol. Una llàstima, ja que el Jové-Pere-Farnell-Felip estaven tocant l'excel·lència del control defensiu, amb el 4-1 arribem a la mitja part.  

Nous canvis en l'equip i noves peces, variants de noms i moltes formes de poder atacar i defendre amb solvència. Amb el Piqué a la banda donant ordres, descansant de les seves molèsties musculars, i el Joan també descansant pel mateix motiu, l'equip que juga sense les “vaques sagrades” i el Jordi que ha d'agafar la responsabilitat de representar el carisma i el saber estar que donen els jugadors més veterans. El Jordi llegeix ràpid el partit, i sap ordenar a l'equip i deixar el protagonisme als altres, que avui està de color de rosa, i ell sols marca quan el color és negre o gris.

Minut 52: falta lateral del Pere, que avui ha agafat la responsabilitat de portar el braçalet de capità a la segona part, ja que cap de les tres “vaques sagrades” i capitans eren al camp, pilota al Miki que veu a “la Roca” Mayoral disposada a no perdonar i fa el 5-1.

Amb l'equip desbocat, el Balaguer amb la moral pel terra i els espais apareixent, passa el que passa, i és que tenim a “la bèstia” Montserrat amb ganes de carn fresca o xarxa, que ve a ser el mateix, i fa el 6-1 al minut 58, i el 7-1 al minut 63, fent el seu setzè gol en deu partits. Em fa l'efecte que aquest any el Messi i “la Cristina” Ronaldo ja es poden acomiadar de la bota d'or, la bota d'or té un nom Xavier i un cognom Montserrat, i juga al millor equip del món, els Veterans del Palau. Ho sento algú ho havia de dir....

Però encara tenim la vella costum de donar facilitats al rival, i on anys anteriors era un drama, aquest any és una simple anècdota. E el Balaguer que ens fa el 7-2 en un autogol al minut 74. No passa res, més que res és perquè la premsa tingui més feina.

Encara queden minuts, i molt bones notícies per l'equip, ja que a part dels habituals golejadors, ha arribat un altre al que estàvem esperant fa dies, i és que no ha jugat gaire, i ha d'agafar la forma, i entra en escena l'efectivitat en persona, que no és un altre que el Carles Cortés, que ens fa el 8-2 al minut 79 amb una jugada de traca i mocador amb “canyo” inclòs. Mare meva, el Montserrat pilota d'or, el Jordi marcant diferències, el Vera i el Jiménez que quan marca un l'altre també ho fa, el Mayoral amb ratxa, el Joe vivint una segona joventut i el Cortés que diu que “ja sóc aquí”. No sé on arribarem, però ja portem 51 gols a favor en 11 jornades i l'any passat vam fer 75, amb aquesta línia arribarem al centenar segur, i això serà una barbaritat...

Però falta un darrer homenatge, i és que el Farnell ha tornat per quedar-se, pilota que agafa des de darrere, se'n va de tots i pilota a la xarxa al minut 84, 9-2 i tot el municipal de Sant Roc rendit als peus del Miquel. L'àrbitre demanant un altre full, ja que no li caben més dades a l'agenda de notes.

Al minut 88, ens fan el definitiu 9-3 en un rebot, i aquest equip que no és que sigui molt bo, és que són els millors, i ho són perquè en un equip com aquest sol tenen cabuda molt bona gent!!!!

La propera setmana descansem: aprofitarem per descansar i estar en família. També estarem atents a un altre derbi, hi ha un Linyola-Golmés. Si el Golmés guanya perdrem el liderat, ja que la victòria d'avui d'aquests davant un rival directe com l'Artesa, ens deixarien segons a un punt del Golmés, però depenen de nosaltres i els enfrontaments directes. El Golmés haurà de suar de valent, ja que el Linyola és l'equip revelació del campionat, i està a tan sols 3 punts reals nostres. El Linyola és un equip a tindre molt en compte. Victòria del Monsó davant el Rosselló i estarà igual que nosaltres si guanyen el proper diumenge.

Però, aficionats preneu bona nota del següent: data 17 de desembre, hora a les 10 del matí, lloc al Municipal de Sant Roc, rival l'Artesa de Lleida. Partit d'alta volada, partit importantíssim davant un rival directe. Una nova victòria ens donaria una volada impressionant i suposo que no t'ho vols perdre i vols dir “Jo he vist jugar als veterans del Palau”.

Som-hi Palauencs, la màquina veterana està disposada a donar una nova alegria a la seva afició i seguint fent història: el dia 17 de desembre tots al camp, amb una bona manta i ben abrigadets, però cridant: Jo sóc del Palau, del Palau!!! El millor club i poble del món!!! Que poc que s'ho esperen!!!!!!

Foto d'arxiu