Adéu, senyoreta Hermi, i moltes gràcies
Ens ha deixat l'Hermínia Defior Citoler, la nostra senyoreta Hermi. Filla de Binaced (Osca), vas arribar al Palau d'Anglesola el 1973, vivint en aquells emblemàtics pisos dels mestres que teníem aleshores per acollir els docents. Exerceixes de mestra a la nostra vila (i teva) fins a la jubilació, l'any 2005. Quin bon grapat de generacions de palauanglesolins t'enyorem avui, Hermi!
Mestra amb entrega, amb sensibilitat, paciència, i amb molta empenta i tossuderia, uns dons que també van enriquir la comunitat educativa sencera durant els anys de directora de l'escola Arnau Berenguer. Per això no és estrany que els temps de jubilació, amb els de casa, amb l'orfeó Renaixença de Mollerussa, amb els teus, hagin estat també ben actius i servicials.
Hem coincidit en aplecs i hem cantat plegats, amb l'afegitó que ens agradava posar-hi de cantar i estimar, tot tan essencial! La teva trajectòria vital coincideix amb la lliçó que m'apuntaves a l'entrevista compartida el 2017 a la revista que t'agradava rebre puntualment i llegies entranyablement, l'Avenç: "viure amb passió els moments bons que ens ofereix la vida i intentar oblidar els patiments". Ens ho intentarem fer nostre avui més que mai, que ens acomiadem de tu enmig de temps complexos.
En la mateixa conversa recordaves que la millor assignatura del món és la que "ens ensenya a tirar endavant a la vida". Que el teu entusiasme a l'aula, al pati, a les excursions... la teva mirada atenta i el cop de mà que ha creat tants i tants lligams, ens ajudin a tirar endavant als amics, al nombrós alumnat, i al bé de Déu d'estol de família que deixes i que t'estima.
Gràcies per l'exemple, senyoreta Hermi. Gràcies per estimar tant, per ajudar-nos a créixer feliços i per facilitar des de la pedagogia de la vida la millora del Palau d'Anglesola.
Francesc Balcells i Teixidó, alumne de l'Hermi i batlle del Palau d'Anglesola