dilluns, 13 de gener de 2020

VETERANS TORRES DE SEGRE 2 – VETERANS PALAU 3

COP SOBRE LA TAULA I PRIMERA VICTÒRIA A DOMICILI DAVANT UN RIVAL DIRECTE, EL 2.020 COMENÇA PERFECTE
Els nostres Veterans tenien una assignatura pendent, que era la victòria a domicili, avui en el desplaçament més complicat fins ara, ho han assolit, un rival directe que cau. Es trenca una ratxa que ja durava massa, som tercers i continuem aspirant a tot.

Els Veterans del Palau o el Palau Legends o l’Imserso Team es presenta a Torres de Segre amb la següent alineació: Piqué, Bertran, Peruchet, Joan Serrano, Jordi Huguet, Txus Palau, Jordi Baró, Oriol Camps, Lluís, Albert Mayoral i Carles Cortés, quedant a la banqueta Joe i Màxim.

Matí fred de nassos, terreny de joc tou, i més de tres punts en joc, el tercer contra el quart, i dos ex-primeres cara a cara, es podria dir que era el partit de la jornada.
L’equip en quadre en defensa, però amb tot al mig del camp i davantera, amb el Joan Serrano reciclat de central, “l’esmoladora” Bertran de lateral dret, i el Piqué de porter, ja que a l’Albert li falta un braç encara.

Màxim respecte, un Palau molt ordenat, i un Torres de Segre, ple de jugadors sud-americans, que tenen un joc que ni ens va, ni ens agrada. Sort que el camp estava tou i això beneficia una mica al nostre equip, més acostumats al fangar.
Però sempre estem igual i en el primer xut entre els tres pals ens la claven amb un gran xut des de la frontal, que el bo del Piqué no ha pogut fer res, 1-0 al minut 15.

Amb el resultat en contra el Palau es fica més en el partit i aviat arriba l’empat, minut 21, falta lateral al segon pal, refús defensiu, recuperació de pilota dels nostres, nova pilota al segon pal, el Txus que controla, li passa al Peruchet que venia de cara i aquest afusella al porter local.

Amb l’empat, el Palau domina el partit, amb molt bona feina d’un mig del camp amb una gran qualitat, comandat avui pel Jordi Baró, i ben recolzat per un omnipresent Txus Palau, i les bandes del Lluís i el Carlos Cortés, però cal molta lluita, el rival és molt pesat, juguen molt junts, deixen pocs espais, insisteixen molt en les ajudes, i tant l’Oriol com “la Roca” Mayoral, han de treballar i molt, perquè les bandes entrin i trenquen la teranyina que acostuma a fer la gent del Torres, màxima igualtat, molta lluita, però sense gaires oportunitats, arribem a la mitja part.

La segona part comença de manera immillorable, ja que al minut 48 ens avancem al marcador, un central local que fa un mal control, el Màxim que molt atent li roba la cartera, encara porta, xuta i el porter refusa, però amb la sort que la pilota cau de nou als peus del Màxim, que ara si no perdona i fa l’1-2.

Amb el partit de cara, i el rival nerviós, l’equip fa una passa enrere, i tanca files buscant les contres, els locals toquen, juguen molt en curt, però sense fer mal, el Palau està còmode i no pateix, tampoc pot desgastar-se, ni buscar un partit d’anada i tornada, perquè estem justos de jugadors, i el resultat és molt favorable, és qüestió de fer córrer els minuts, i ja la tindrem, ja que el Torres comença a deixar espais en defensa, i en un córner o falta lateral podem fer molt de mal, ja no és un rival que precisament defensi bé aquestes jugades.

Però som el Palau, i juguem per patir i fer patir a la nostra afició, minut 82, i empat del Torres després d’aprofitar una pilota morta dins de l’àrea, que els nostres no saben refusar a temps.

Empat a dos, i quasi tota la feina per terra, i de nou no sabem guanyar a domicili, però mirem al cel i el “presi” Manel Nabau ens diu: “nois que ja som al 2.020, i que la mala sort ha de canviar d’una punyetera vegada”. I sí, el “presi” tenia raó, minut 84 i penal a favor dels nostres com una casa de pagès que li fan al Lluís, com de costum el nostre “Kaiser” que agafa la responsabilitat, no li tremola ni el pols, ni el braçalet, ni tampoc la clenxa, i xut imparable al fons de la xarxa, 2-3, gol del Joan Serrano, i la primera victòria a domicili a tocar.

Darrers minuts del partit, el Palau que aguanta bé al rival, i el rival que perd una mica els nervis, i perd un jugador per expulsió al minut 90, final del partit, tres punts més al “sarró” i recuperem la tercera posició, i el millor és que tenim un coixí de 4 punts respecte al cinquè, consolidant les posicions de copa, que són el nostre objectiu aquesta temporada.

La setmana vinent rebrem al líder intractable de la categoria i pràcticament campió, ja que ha guanyat tots els seus partits, menys un empat, traient ja a aquestes altures deu punts al segon classificat, el sorprenent Pardinyes que s’ha colat entre els millors.

Dinou de gener la data, Municipal de Sant Roc el lloc, les deu l’hora, i el líder de la categoria, els Veterans d’Almenar el rival, darrer partit de la primera volta, i l’objectiu és  doblegar al líder i mantindre inexpugnable el Municipal de Sant Roc!!! Que poc que s’ho esperen!!! Viu les sensacions de l’Imserso Team en directe, Visca els nostres Veterans i visca el Palau!!!!. 
Imatge d'arxiu