VETERANS PALAU 2 – VETERANS GOLMÉS 3

LA CARA B DELS NOSTRES VETERANS: PERD EL DERBI DE PRIMERA AL DARRER SUSPIR

Avui era el partit més important de la temporada, el derbi, el partit dels partits, una victòria ens apropava al nostre etern rival, ens donava aire, i apropava al fang de la part baixa als nostres veïns, el Palau ha estat com un “single” una primera part amb el hit que ho peta a totes les discos de la comarca, i una cara b a la segona, amb una cançó avorrida, que mai la sentirà ningú.

El Palau es presenta davant la seva afició amb la següent alineació: Caelles, Poli, Peruchet, Miquel Farnell, Felip,  Carles Cortés, Jordi Baró, Joan Serrano, Lluís, Jordi Sarret i Albert Mayoral, quedant a la banqueta  Piqué, Oscar, Joe,  Jordi Huguet, Txus Palau, Senent i Gerard.

Amb molts jugadors disponibles, ningú ha volgut veure el derbi per Being-veterans, amb el Piqué que ha fet “figa” a l’escalfament, i que ha estat substituït per un Roger Peruchet que tornava després de la seva llarga sanció, comença “el clàssic” del Pla d’Urgell.

Un Palau molt ordenant, tocant i ficant contra les cordes a un Golmés que no s’ho esperava, i primeres arribades locals, un bon xut del Carlos Cortés ha estat el primer xut entre els tres pals.

Amb un “kàiser” Joan Serrano immens, un Jordi Baró recuperat per la causa, el Palau tenia molt bona pinta, i recuperava la seva millor versió.

El Palau s’avança al marcador al minut 17 amb una contra de llibre, amb tot el Golmés a camp del Palau per una jugada d’atac, el Miquel Farnell recupera la pilota, la treu cap a “la Roca” Mayoral, aquest que de cara li deixa al Carlos Cortés, que veu un F-7 que surt volant des de darrere, no és un avió, és el Miquel Farnell, que agafa a la defensa del Golmés amb els pixats al ventre, se’n va per velocitat, es planta davant del porter i l’afusella fent el 1-0, el derbi comença molt bé.

El Palau fa un gran joc, amb una defensa molt ferma, sobre tot amb un Felip colossal que ha fet avorrir a l’home franquícia dels visitants, i el Golmés que sols arriba a l’àrea del Palau amb alguna errada per controls de la nostra defensa, però errant en la definició al més pur estil del Palau de primera.

El “single” de la cara A del partit continuava tocant i tocant, l’equip s’agradava, tenia bon ritme, bona col·locació, i el domini era total, amb un Golmés molt tocat incapaç de fer tres passades bones.

Amb el Palau fent els millors minuts del campionat, arriba el segon, jugada de llibre, falta lateral del Joan Serrano al segon pal, i el Jordi Baró d’un gran cop de cap que fa el 2-0 al minut 25, veure per creure, el Palau ha fet un 2-0, però queda molt i molt partit.

Sense noticies del Golmés, el Palau continua jugant un gran futbol, i entren nous actors al camp, entra el Gerard, que amb el seu joc de saló li fa més d’un vestit a mida a la defensa visitant, entra el Txus que al minut 38 rep una entrada sanguinària del central visitant, sort que no l’ha caçat amb la cama recolzada, ja que si no li fa molt i molt mal, l’àrbitre considera sols la targeta groga, que era almenys taronja.

El Palau va amb tot a dalt, i el Senent té el tercer, però aquest noi falla més que una escopeta de fira, i llença al nino, esperem que amb la fira de Sant Josep afini l’escopeta a la fira, i veiem el verdader potencial del benjamí de la plantilla.

Darrers atacs del Palau, i final de la primera part amb un molt bon 2-0, que podia haver estat més ampli.

Tan sols havíem tingut una renda així un cop, a Fraga, i en 10 minuts ens la van fulminar, avui no podíem caure en aquesta errada, però sí aquest equip deixa la cara A, i surt amb la cara B a la segona part.

El Golmés sap que en el cos a cos no té res a fer, que si el Palau té la pilota està mort, i sap llegir el partit millor que els nostres jugadors, cal que el “kàiser” Joan Serrano no tingui protagonisme, i que el Jordi Baró, així com el Lluís i el “Bassa” desapareguin del partit.

Amb un futbol pedra, però molt pràctic, es dediquen a llençar pilotes llargues des de la seva línia del darrere, buscant la velocitat dels seus puntes, amb una pilota llarga, els nostres que fan una falta a la frontal, per evitar que el davanter pugui encarar porta, falta molt perillosa i el capità del Golmés que ens la clava per l’escaire amb un gol de traca i mocador al minut 53, fent el 2-1.

Al Palau se li apareixen tots els fantasmes de tots els partits, els fantasmes de Fraga, els de Castellserà, els de Almacelles, però tots junts, el Palau li tremolen les cames, i el Golmés creix, però sense jugar a res, pilotes llargues, refusos, i que el mig del camp del Palau que ni la olori.

I al minut 64 penal tant prescindible com absurd, ens fan l’empat a dos, ja hem fet la feina, amb deu minuts hem llençat a les escombraries tota la feina de la primera part com de costum.

Amb 26 minuts per davant, la moneda era a l’aire, estava clar que cauria cara o creu, que  això no acabaria en empat.

El Palau ha intentat tocar una miqueta, un cop els visitants s’han replegat al darrere, donant per bo l’empat, quan el Joan Serrano comença a tocar pilota, els nostres ho agraeixen, i en el minut 74 el Joe té una gran oportunitat amb una pilota al pal, després d’un refús defensiu.

El Golmés no es complica gaire la vida, i pilota que arriba, pilota que surt amunt buscant alguna errada local, però el Roger Peruchet, i el Miquel Farnell guanyen sempre la partida.

Al minut 82 en un corner tret pel Gerard, gran cop de cap del Poli al fons de la xarxa, però l’àrbitre l’anul·la perquè estava anotant una targeta groga i no havia donat permís per treure el corner, una llàstima perquè era el moment de marcar.

El Palau no baixa els braços en cap moment, i el Golmés busca la seva oportunitat.

Al minut 85, en un corner i uns refusos defensius, pilota al Jordi Baró, que xuta i un defensa que treu la pilota de dins i amb els mans, l’àrbitre que no ho veu, i ni dona gol, ni dona penal, una llàstima, ja que ni amb això tenim sort, també s’ha de dir que un cop ha finalitzat el partit els visitants han reconegut que era gol, i l’àrbitre s’ha disculpat per la seva errada, no passa res, això és un joc, i són coses que passen, però ens ha fet molta i molta ràbia.

I com que estem com estem, al minut 87 ens han fet el 2-3, amb un gol també de traca i mocador per tot l’escaire, amb una contra, on un jugador de segona línia ens l’ha clavat per tot l’escaire des de fora de l’àrea.

El Palau intenta l’empat en els darrers minuts, però els visitants amb molt ofici han perdut tot el temps que han pogut i més, coses del futbol, res a dir, tots els equips juguen les seves cartes, menys els nostres que estan de psicoanalista, perquè amb la insultant superioritat de la primera part, i amb el 2-0 era impossible perdre el partit, i sí companys del Golmés, que poc que ens ho esperàvem que remuntéssiu el partit, que hi farem, uns dies es perd i altres es guanya, normalment sempre guanyàvem nosaltres, però avui heu canviat la història, ens veiem en el proper derbi, ja sigui a primera, a segona o a la copa, un Palau-Golmés sempre serà un partit especial per tots dos equips, i esperem que n’hi hagi molts més i aviat.

Amb la victòria del Golmés, crec que als nostres només els hi queda lluitar per no baixar directament i jugar la promoció, queden 7 partits, si aquest equip vol i sap tancar els partits crec que podem perdre pocs punts, però tal i com està el pati, o tenim un resultat favorable aviat, o la moral continuarà per terra.

El proper diumenge ens visita el Fraga, 17 de Març la data, veterans del Fraga el rival, el Municipal de Sant Roc el lloc i les 10 l’hora.

Jo sí que crec en aquest equip, jo sí crec en la resurrecció dels nostres, amb la setmana Santa a prop, qui no es creu allò que, els nostres veterans són en Llàtzer, actualment estan morts, i que  aparegui el messies i li digui, aixeca’t i camina, però JA!!! D’una punyetera vegada!!!! A veure si el proper diumenge és el punt d’inflexió, !!!Que poc que s’ho esperen!!! Visca els nostres Veterans encara que perdin cada diumenge!!!!!  

Enllaç a l'àlbum VETERANS PALAU 2 - VETERANS GOLMÉS 3