diumenge, 31 de març del 2019

VETERANS PALAU 2 – VETERANOS MONZÓN 1


ELS VETERANS PER FI GUANYEN, I AGAFEN AIRE PER LES DECISIVES DARRERES JORNADES
El malalt estava a la UVI, amb respiració assistida, amb molta febre, però amb unes ganes de sobreviure immenses, un virus anomenat Veteranos de Monzón arribava per matar definitivament al malalt, i el metge havia dit que les ganes de viure del malalt eren la clau perquè aquest sobrevisqués una miqueta més, partit de caixa o faixa, i l'equip ha estat com sempre, impressionant a la primera part, i desconnectat a la segona, tot i això tres punts d'or que ens donen la vida i aire, i que deixen al rival amb una situació desesperada.

El Palau es presenta davant la seva afició amb la següent alineació: Caelles, Poli, Piqué, Miquel Farnell, Roger Peruchet, Carles Cortés, Jordi Baró, Joan Serrano, Lluis, Jordi Sarret i Gerard, quedant a la banqueta Jordi Huguet, Oscar, Bertran, Albert Mayoral i Ramon Jiménez.
Avui era guanyar o guanyar, i s'ha guanyat, com sempre patint, i amb dues parts completament diferents, però s'ha guanyat que era l'únic resultat que valia.

Comença el partit amb l'equip espanyol que surt molt endollat, sorprenent un Palau que no esperava l'empenta del rival d'avui, controlant la pilota i atacant, el Palau sense pilota era un Palau irreconeixible.

Poc ha durat el domini visitant, però en el primer atac quasi ens arriben a marcar, sort d'un gran Miquel Farnell, que molt ràpid li ha robat la cartera al davanter franquícia visitant.
Vist que això no seria fàcil, el Palau ha contat fins a tres i ha començat a tocar-la, ara si amb el "Kàiser" Joan Serrano movent la pilota, i el Jordi Baró dirigint l'atac local, el Palau començava a ser el Palau que volem.

I ben aviat han anat per feina, el Palau la tocava, pilota del Joan a banda dreta pel Poli, aquest que avança i fa una centrada mil·limètrica per davant de la defensa, perquè el Gerard de cap i avançant-se al seu marcador, faci un gol de traca i mocador al minut 8 del partit.
L'equip espanyol que veu com a la primera arriba li marquen i acusa i molt el cop.

El Palau  va pel partit i juga un gran joc d'equip, amb dos interiors que porten de cap al Monsó, on el Lluís i el Carlos Cortés fan un treball impressionant.
Gran jugada d'un altre protagonista del partit, "el bassa" Jordi Sarret ha fet un gran partit, i gran resposta del porter visitant, el millor del seu equip.
El Palau busca la porteria i el segon gol, amb una nova oportunitat del Carlos Cortés, i una nova mà del seu porter.

Els visitants estan desbordats i sense pilota, però busquen sempre la pilota llarga a l'esquena dels centrals, però el Palau està molt segur al darrere, amb un Miquel Farnell molt ràpid, i amb la col·locació i veterania del "Mariscal" Piqué.

Era qüestió de temps que arribés el segon, i aquest arriba al minut 21. Bona jugada d'atac del Palau ben conduïda per banda dreta del Carlos Cortès, que rep una bona patacada del seu lateral, pilota a l'àrea que de primeres i d'un gran xut el Gerard fa el segon.
Amb el 2-0 els visitants acusen encara més el cop i no saben com parar al Palau, que per banda dreta estan trinxant al Monsó.

El Palau té el 3-0 en una arrancada des de darrere del Miquel Farnell, que en dues parets es planta sol davant del seu porter i aquest que treu una gran mà evitant el tercer.
El Palau que no en té prou i fa molt de perill també a pilota aturada, un gran cop de cap del "Bassa" Jordi Sarret i una millor mà del seu porter que està salvant de la golejada al seu equip.

El Monsó per això té una bona oportunitat a les acaballes de la primera part, però de nou el Miquel Farnell molt ràpid li torna a robar la cartera al seu davanter franquícia, amb el 2-0 arribem a la mitja part.

Estem 2-0 com a Fraga i com contra el Golmés, on vam llençar a les escombraries la segona part i vam acabar patint dues doloroses derrotes, la lliçó la sabíem, però com sempre no ens recordem d'ella.

El Palau surt sense voler la pilota, amb un rival que amb aquest resultat està mort a la classificació, i que vol donar guerra fins al darrer minut.
El Palau perd el control del partit, de la pilota, i el Joan Serrano i el Jordi Baró, passen de ser el centre de la creació, al centre de la recuperació i els refusos.

Partit lleig, amb molta lluita, sense creació, sense dos tocs seguits, on tot era a veure qui era més fort en l'un contra un.
Al minut 56 arriba el gol visitant, en una contra, cop de cap impressionant a baix al segon pal, i el Caelles no pot evitar el gol espanyol.

Al Palau se li apareixen tots els fantasmes de nou, i perd el nord, el Monsó que s'ho creu i  va per l'empat.
Els nostres sense ordre, sense pilota, però lluitant cada pilota dividida, li donava consistència defensiva, però li feia perdre espurna en atac, on "La Roca" Mayoral s'havia de barallar fins i tot amb la seva ombra, perquè "el Bassa" Jordi Sarret, havia de baixar a defensar el resultat favorable.

En una jugada marca de la casa de "La Roca" Mayoral, pilota al segon pal i el Roger Peruchet, lliure de marca i de cap perdona el 3-1 al minut 81, en la jugada més clara dels nostres a la segona part.
Els visitants no es rendeixen, i tot seguit al 83 té la més clara amb una pilota a la fusta després d'una jugada de molts refusos defensius.

El Palau està demanant l'hora, perquè es veu incapaç de jugar a res, i la pressió, i els nervis els tenen completament atemorits.
Per sort arriba el minut 93 i final del partit, tres punts vitals que ens apropen a tres punts del Golmés. Fiquem terra pel mig al descens amb tres punts sobre el Torres de Segre i quatre sobre el Monsó, però tenim un partit més que aquests darrers i dos partits més que el Golmés, els números són els que són, i també s'ha de dir que no són reals, però portem tres partits sense perdre igualant la millor ratxa de la temporada.

La setmana vinent descansem, hi ha un important Monsó-Torres de Segre, on un empat seria ideal, qualsevol victòria ens aproparia de nou al descens, després ve la Setmana Santa i tornem a descansar, per tant no juguem fins d'aquí a un mes, concretament el pròxim 28 d'Abril a Torres de Segre, on una victòria quasi asseguraria almenys no baixar directament, i una derrota ens faria anar a l'infern de cap.

Aquest equip juga, i juga bé, però les segones parts se'ns fan llargues i ens fa entrar en angoixa, no sabem matar els partits, i queden 4 partits per acabar el campionat on les dues darreres jornades les jugarem amb equips que es jugaran el títol, per tant fàcil no serà, però impossible tampoc.

Diumenge 28 d'Abril la data, les 10.30 l'hora, el Municipal de Torres de Segre el lloc, i els Veterans del Torres de Segre el rival, hi ha una segona vida en joc, i els nostres Veterans aniran per ella!!! Que poc que s'ho esperen!!! !!! Visca els nostres Veterans i Visca el Palau!!!!