diumenge, 24 de febrer de 2019

VETERANS CASTELLSERÀ 3 – VETERANS PALAU 1

EL PALAU LLENÇA A LES ESCOMBRARIES UN BON PARTIT EN DEU MINUTS FATÍDICS
Els nostres Veterans no arranquen, i més del mateix, en un bon partit en línies generals, davant un molt bon rival, deu minuts de desconnexió, tornen a condemnar als nostres Veterans.
El Palau es presenta a Castellserà amb la següent alineació: Caelles, Poli, Pere, Piqué, Oscar, Carlos Cortés, Gerard, Joan Serrano, Lluís, Jordi Sarret i Albert Mayoral, quedant a la banqueta Jordi Huguet  i Joe.

Un Palau que no ha puntuat encara a la segona volta, i que té el descens de categoria a tocar, un Castellserà molt seriós i que sap a què juga,  que mira la classificació per la copa de reüll, tots dos amb moltes baixes, un camp molt complicat, i un partit per agafar una miqueta de aire, però no, el Palau ha lluitat, ha jugat, però el de sempre, el rival no ens ha perdonat, nosaltres hem perdonat el que no està escrit, el Castellserà s’ha emportat els tres punts i els nostres la cua entre les cames.

El Castellserà ha començat més fort, i els nostres amb moltes precaucions, el Castellserà és un equip molt compacte i treballat, i no ens deixarà ni un pam de avantatge, els locals que van per feina, i ens fan molt de mal amb les arribades de segona línia, primera oportunitat dels locals en un contra un, i gran aturada del Caelles, estem avisats, un pam que els hi deixem, i ens faran un vestit a mida.

Poc a poc el Palau va agafant el to al partit, i les forces que comencen a igualar-se, el Carles Cortés que posa a prova al seu porter i gran aturada.
Però el Palau s’avança al marcador, corner tret pel Carlos Cortés, refús defensiu, pilota al Jordi Sarret, que li deixa al Poli, que defineix amb gran sang freda avançant als nostres, 0-1 al minut 16, i el partit el tenim on volíem.

Els locals que veuen les orelles al llop, i el Palau que fa una passa enrere, tot i mirar les contres per fer mal, però el Castellserà comença a jugar i molt.
Els atacs locals buscant l’empat són constants, i el Palau que perd l’ordre que havia tingut fins aleshores.

Arriben els minuts fatídics pels nostres, una fase molt semblant al que ens va passar fa dos diumenges a Almacelles i diumenge passat davant el Tàrrega.

Minut 28, bona jugada d’atac local, pilota a un segona línia local que d’un gran xut des de la frontal fa l’empat a un.
Al Palau li cau un gerro d’aigua freda a sobre i comencen els temors i a tremolar les cames, el Castellserà que ho veu i vol fer sang d’un Palau que es desconnecta del partit, amb imprecisions constants i pèrdues de pilotes, el Castellserà que ho veu clar i de nou arribant de segona línia i amb dos xuts també des de la frontal ens fan el 2-1 al minut 38, i tot seguit el 3-1 al minut 39, el Palau ja ha llençat el partit a les escombraries, perquè marcar dos o tres gols més, és més difícil que trobar un votant de Vox a la vila de Castellserà.

Tot i això el Palau té el 3-2 en una bona jugada per banda dreta del Carlos Cortès, amb centrada al segon pal, on el Poli tot sol i incomprensiblement fa el cop de cap fora, una molt i molt bona oportunitat, arribant a la mitja part.

La segona comença amb un Castellserà que té la feina feta, i no li cal complicar-se gaire la vida, fa una passa enrere, i ja la tindrem, és el Palau que agafa les regnes del partit, i comença a buscar descaradament la porta local.

El Palau viu els seus millors minuts, però com sempre amb el punt de mira molt desviat, o amb un porter local molt encertat, claríssimes oportunitats visitants, primer un gran xut del Carlos Cortès que refusa el porter, després una boníssima oportunitat de “la Roca” Mayoral que ha volgut xutar des de la frontal en comptes d’intentar entrar a l’àrea i jugar-se l’un contra un davant del porter, un altre del “bassa” Jordi Sarret, i el Castellserà comença a tindre clar que si els hi marquem, se li complica i molt el partit.

El Palau fa un gran desplegament físic, on el Lluís, el Carlos Cortes, “el Bassa” i el Mayoral ho donen tot i més, tot i això el Caelles ens treu una mà al minut 74, que podia ser la sentència.
El Palau ho intenta, però el cronòmetre corre en contra, els locals baixen molt físicament, però estan molt ordenats i tenint molt d’ofici, controlen el partit.

El Palau s’ho juga tot a la pilota aturada i als corners, on fa molt de mal, però tots els rebots, rebotets i refusos, sempre afavoreixen als locals, no se si és per la situació de l’equip, o perquè estem fatalment col·locats, però tenim fins a quatre jugades dins de l’àrea amb els seus corresponents rebots i refusos, que l’any passat segur que fem xarxa en més d’una ocasió.

Final del partit i més del mateix, el rival ens ha ensenyat que cal estar connectats els 90 minuts, i que si la tens no perdonis, espero que la classe magistral que ens han fet els companys de Castellserà, algú de l’equip prengui nota i no tornem a caure per enèsim cop en els mateixos errors.

Proper diumenge partit complicat no, el següent, venen els Veterans de Lleida, el millor equip que hem vist fins ara, però curiosament els vam guanyar a la primera volta, suposo que vindran amb ganes de revenja, però si vam poder a Lleida, per què no ho podem tornar a fer?

Diumenge 3 de Març la data, les 10 del matí l’hora, el Municipal de Sant Roc el lloc, i els Veterans del Lleida el rival.
Som-hi Veterans, ho podem tornar a fer, i ho necessitem tornar a fer !!!Que poc que s’ho esperen!!!! Força Veterans i Força Palau!!!!!  

Enllaç a l'àlbum VETERANS CASTELLSERÀ 3 - VETERANS PALAU 1