EL PARDINYES ENS FA
BAIXAR DEL NÚVOL, EL SOMNI S'HA ACABAT
Amb l'empat de diumenge
i la derrota de la passada jornada a Balaguer, els nostres veterans deixen el
tren de la copa i es tornen a quedar a l’andana de l'estació, el somni s'ha
acabat, però ho hem intentat.
El Palau es presenta a
un municipal de Sant Roc amb aquests veterans : Ivan, Pere Corral, Piqué, Poli,
Oscar, Miquel Farnell, Joan Serrano, Bertran, Vera, Cortes i Mayoral, quedant a la banqueta Paco, Francis,
Ramon Jové, Miki.
El que semblava un
partit on els locals eren els grans favorits, es va tornar en un malson, ja que
el Palau no va poder en cap moment amb l’encert d’un gran porter, una defensa
de ferro, i un equip molt i molt ordenat, que semblava que ens coneixien a la
perfecció, ja que ens van anular els nostres punts forts, tot i això per oportunitats,
el Palau hauria d'haver sumat els tres punts, però una errada en defensa i la
falta d'encert en atac ens condemnen a quedar-nos a l'andana veien passar el
tren de la copa, un tren que d'haver sumat 9 de 9 i no 2 de 9, érem i amb classe preferent, ja
que l'Artesa ha sumat 1 de 9, però el Bellpuig ha sumat 7 de 9, la copa queda a 4 punts amb 4 jornades
per davant, necessitem una carambola i un miracle, i els miracles a Lourdes,
per l’avinguda de Sant Roc es veuen ben pocs darrerament....
Amb un Pardinyes molt
renovat, molt fort físicament i molt compacte, no ens deixen tocar al mig del
camp, i ens ofeguen a la nostra brúixola, el Joan Serrano, molt ben marcat, i
que no ha tingut oportunitat de donar-nos joc, i sort del Miquel Farnell, que
ha fet un gran partit i ha acabat literalment rebentat, però avui tampoc era el
nostre dia.
El Pardinyes no ha tingut pràcticament oportunitats, perquè el Palau també ha fet un partit impecable defensivament, però en l’única errada defensiva de tot el partit, hem comés un penal del tot evitable al minut 32, com de costum, el rival ha aprofitat la seva oportunitat, i no ha perdonat, 0-1 i el partit coll amunt.
El Palau ho ha intentat, però entre el porter, i que avui no era el dia del Carlos Cortes, que ha tingut dos de molt clares en un contra un amb el porter, no hi havia manera de foradar la xarxa visitant, un cop de cap del Bertran tot sol davant del porter, i una sacada de banda llarga que ha pentinat el Vera, i que s’ha passejat per tota de línia de gol, sense que cap veterà fiqués l’ungla per espènyer la pilota, no hi havia manera d’empatar per desesperació del nostre entrenador, final de la primera part i al racó de pensar, ja que no sabem com caram trencar la defensa de ferro dels nois de Pardinyes.
La segona part igual que la primera, partit molt lluitat, on hem vist un bon Pardinyes, i un Palau molt lluitador, però sense aquella frescor que et fa tindre el cap fred quan tens les teves oportunitats, i no hi havia manera de foradar la xarxa, el Carlos Cortes ha tingut dos de molt clares, i res, una el porter i l’altra un pam, no hi havia manera de què arribés la igualada.
Ja que hi som és el mateix perdre d’un que de de dos, els nostres veterans que es juguen el tot pel tot i passen amb defensa de tres, arriscant molt en defensa, però sense que l’Ivan tingui massa feina.
L’empat arriba per fi al minut 72, amb una jugada de “murri” del Mayoral, amb prop de 20 minuts pel davant tot és possible, però el Pardinyes ha defensat amb ungles i dents aquest resultat, i el Palau ha tingut en vàries ocasions el gol, però un gran porter ens ho ha aturat tot, i futbol és futbol, i guanya qui fa un gol més, el gol no ha arribat i el tren ha marxat, així és el futbol, no podem fer més, tot i que aquest equip ho ha donat tot i ha lluitat fins al darrer minut, i qui fa el que pot, no se li pot demanar més, la propera temporada ho tornarem a intentar.....
La propera setmana visitem el camp del Roselló, un camp gran i de gespa artificial, un camp que es pot jugar molt i molt bé al futbol, un camp que no se’ns dona ni bé ni malament, ja que hem tret molts bons resultats, però l’any passat vàrem perdre 4-3 en un partit molt estrany, em d’anar a sumar, no sigui que a Sant Roc, li doni per fer un miracle a darrera hora............
Aquest equip es mereixia l’èpica, i per això estic com els de Sau “ és molt dur haver de marxar d’una festa quan tot s’ha acabat, quan la clau no et vol obrir i l’alcohol et fa sentir deprimit.......” doncs sí, estic deprimit “és molt dur haver de marxar de la copa quan tot s’ha acabat, quan la pilota no et vol entrar, i l’empat et fa sentir deprimit....”
La veritat això no m’ho esperava!!!! Orgullós de ser Veterà del Palau i del Palau!!!! No baixarem el braços mai!!! Força Veterans!!!! Força Palau!!!!!!
