NI CAIXA NI FAIXA, EMPAT
QUE TÉ GUST DE POC, PATIREM FINS AL FINAL
Un molt bon Palau no passa de l’empat amb un dels nostres rivals directes, en un partit decisiu per les aspiracions de copa, i que ens deixen igual on estàvem, però amb un partit menys i esperant les errades dels demés, no hi ha res impossible, però està difícil, no passa res, som del Palau i lluitarem fins al darrer minut.
Un molt bon Palau no passa de l’empat amb un dels nostres rivals directes, en un partit decisiu per les aspiracions de copa, i que ens deixen igual on estàvem, però amb un partit menys i esperant les errades dels demés, no hi ha res impossible, però està difícil, no passa res, som del Palau i lluitarem fins al darrer minut.
El Palau es presenta al
municipal de Sant Roc amb Ivan, Pere, Poli,
Miquel Farnell, Francis, Paco, Jordi, Joan Serrano Joe, Mayoral i Ramon Jiménez,
quedant a la banqueta Jacint, Bertran, Cortes, Gerard, Antonio Vera, Miki i
Ramon Jové.
Partit de primera a la
segona de telègrafs, un molt bon rival i un millor Palau, cara a cara, el partit
més important de la segona volta (fins ara), i que no va decebre a ningú.
El Palau que surt amb
una marxa més, millor posicionat, molt intens i marcant el ritme del partit,
l’Artesa desbordat pel joc local que fa una passa enrere, i es tanca perfectament
al seu camp, deixant la possessió i el joc al Palau, esperant la contra per fer
mal.
El Palau que va per
feina, però li costa molt trobar forats per on entrar a l’àrea visitant, i els
primers xuts són des de fora amb un Paco que és el primer que ho intenta, però
sense un perill clar.
L’Artesa que busca les
contres, però el mig del camp del Palau és una màquina de fer futbol, i com ens
tenen acostumats, el Joan i el Jordi, marquen el rumb de l’equip. Tot va segons
el previst fins al minut 18, on com sempre a la primera arribada ens fan un gol
de traca i mocador, un servei de banda, pilota que toca un jugador visitant a
l’esquena de la defensa, i un jugador de segona línia i sense que toqui la
pilota a terra, fa una perfecta paràbola per sobre de l’Ivan, amb una jugada
perfecta, cop molt dur pel Palau, un gol que li fa molt de mal.
Primers canvis per moure
la banqueta i donar un altre aire a l’equip, i el Palau que ha d’arriscar més
si vol capgirar el resultat, l’entrada d’homes com el Ramon Jové, que ha estat
espectacular en defensa, sent un autèntic mur i treien molta feina als dos
centrals, que avui han treballat i de valent, arribat a totes i no deixant cap
opció a la davantera visitant, molt bon partit en defensa del Palau en conjunt,
tot i el gol rebut.
L’entrada del Vera li
dona un altre aire a la davantera i l’entrada del Gerard i el Beltran, que fan
que l’Artesa, no tingui cap més opció que defensar el resultat i esperar que
passin els minuts.
Els visitants que no
tenen cap més arribada a la primera part, ja que tant el Miquel com el Poli,
arriben a totes les diagonals i cobertures, per la seva banda el Palau té dos
clares opcions de gol del Miki, que inexplicablement no acaben en gol.
La segona part comença
amb un Palau al 200 %, molt conscienciat que ha de marcar i ràpid, ha
d’arriscar i ha d’estar molt atent a qualsevol contra visitant, l’Artesa té
molt bon equip i si cau el segon, el partit queda tancat del tot.
El nostre “mister” que
treu els dos darrers “cartutxos” que queden a la banqueta, un Cortes amb ratxa,
però que malauradament ens dura pocs minuts per lesió, i el Jacint, que amb la
seva esquerra de seda, serà el qui decideixi el partit.
L’entrada del Jacint ens
dona més profunditat per la banda esquerra i també ens dona toc i centrades
mil·limètriques en faltes laterals i córners, i precisament en un córner arriba
el gol de l’empat, corner per la dreta, el Jacint que el treu magistralment i
ben tancadet, on fa mal de veritat i un Gerard, que sempre apareix als partits
decisius, fent l’empat al minut 52, cop de moral pel Palau i l’Artesa que queda
molt tocat.
Al Palau li resta 38
minuts, tot un món i la victòria la tenim a tocar, però l’Artesa no és un equip
qualsevol, i sap el que fa, cal tirar d’ofici i pot ser també de sentiment, el
nostre entrenador que potser li traeix el subconscient, i durant una bona
estona, treu tot l’ADN Palau al camp, a la defensa (Ramon
Jové-Poli-Miquel-Jacint) al mig del camp (Bertran-Joan-Jordi-Joe) i a la
davantera Gerard i l’únic foraster el Vera, que avui ha fet un partit de traca
i mocador, amb la defensa amb el ganivet a la boca, espectacular els quatre,
arribant a totes i deixant sense cap opció als visitants, el Joan ha de fer el
que fa sempre, és a dir fer-ho perfecte, i ha d’aparèixer el crack, aquest que
no s’amaga i sap que tots esperem que aparegui, i tant que apareix el Jordi
Baró, està en totes les jugades d’atac, s’ofereix quan se li demana, la demana,
és on el necessitem, però avui no tenim sort, un pal del Jordi al minut 80, ha
estat la clau, no sabem com, però la pilota que no entra, el Palau que en els
darrers minuts ha tingut fins a 8 córners i al minut 88 ha tingut la darrera
amb una jugada espectacular per banda dreta del Vera, centrada de la mort i el
Ramon Jiménez que li treuen amb la punta de l’ungla, final del partit
repartiment de punts, i el Palau que ha merescut la victòria.
Ara ja no hi ha marge, hem
de guanyar els darrers 6 partits i esperar que equips com el Golmés ens facin
la feina, a l’Artesa el continuem tenint a 6 punts, que serien 3 punts si ho
guanyem tot, ja que encara han de descansar, les dues properes jornades són
clau un Artesa-Almenar i un Bellpuig-Artesa seran claus, els darrers tres
partits ho tenen relativament fàcil, enfrontant-se als cuers.
Per la seva banda el
Palau ha d’anar diumenge a Balaguer, i on és guanyar o guanyar, camp i equip
difícil, però el Palau va amb una marxa més que els seus rivals, i diumenge ho
ha de deixar clar, si guanyem continuarem somiant amb la copa, si no “Colorín
Colorado, este cuento se ha acabado”, però mentrestant continuarem amb el
nostre particular !!!Que poc que s’ho esperen!!!!
Força Veterans!!!! Força
Palau!!!
