Una victòria d'ofici, i primers
tres punts de la temporada.
Els veterans del Palau tenien
aquest diumenge un partit complicat al camp de l’ Alcoletge, un rival que ens
complica molt la cosa, i que la passada temporada no vam ser capaços de guanyar
cap dels dos partits (2 empats), amb l'afegit que eren les festes locals, i
estaven recolzats per un bon grapat de seguidors locals.
Els nostres veterans es
presenten a Alcoletge amb la casella a zero, després de la inesperada derrota
del passat diumenge a casa contra un dels equips més difícils del campionat, el
Veterans de Perú, on van patir una dolorosa derrota per 2-4, i avui calia sumar
sí o sí, ja que molts equips podien marxar a 5 o 6 punts, massa avantatge per
un campionat que es preveu molt i molt igualat.
El partit comença amb domini
local, i els nostres jugadors sense acabar de trobar el ritme de joc al partit,
però ben aviat es comencen a posicionar, amb una defensa molt ben col·locada, i
sempre comandada pel capità Manel Piqué, donant una seguretat defensiva per
començar a construir els ciments des de darrera. L'equip local, és un equip que
treballa molt el sistema defensiu, amb unes línies molt juntetes, i un joc
entre agressiu i dur, però sempre dins de les regles del joc.
L'equip local ho intenta, però
el Palau és molt segur, tant al mig del camp, com en defensa, sent el nostre
porter Caelles un espectador més.
Les oportunitats cauen de banda
visitant, però sempre amb pilota aturada i cops de cap en jugades d'estratègia,
que tants punts ens van donar la passada temporada, sent les ocasions més
clares pel Jordi Baró i el Poli, però el 0-0 és inamovible, i amb aquest
resultat arribem a la mitja part.
La segona part es preveu d'un
gran desgast físic, i tan sols un detall pot decantar la balança, d'un costat,
com de l'altre, i cal estar molt atent. El partit continua amb la mateixa
dinàmica, i el mig del camp és clau per assolir un bon resultat, tant el Joan
Serrano com el Jordi Baró fan de sostenidor de l'equip, la defensa continua
sense fissures i les bandes es preveuen la clau del partit.
Partit de desgast i joc físic,
on cada jugada sembla la darrera, el Jesús Palau i el Gerard, són els jugadors
més incisius en atac, ja que els davanters tan sols poden rebre d'esquena i
donar, ja que la teranyina defensiva és quasi perfecta.
Els minuts corren i el gol no
arriba, pel que de nou les jugades d'estratègia es preveuen la clau del partit.
Primer una falta molt ben
picada pel Jordi Baró, i gran aturada del porter local i després una nova falta
que el Joan Serrano envia al pal. El gol és a prop, però l’ Alcoletge comença a
trobar forats a les contres i això és molt perillós.
Finalment la jugada clau del
partit, minut 85, nova falta lateral, el Joan Serrano especialista en penjar la
pilota allà on fa mal, fa una bona centrada, refús defensiu, i l'Edu Escolà molt atent i de primeres, fa
arribar la pilota al fons de la xarxa, 0-1 i per fi arriba el gol que dóna
justícia, encara que el 0-0 tampoc hagués estat un resultat injust.
Primera victòria visitant al
primer desplaçament, una dada que no s'havia donat mai en la història dels
nostres veterans, ja que sempre tardava i molt en arribar, una dada a tindre en
compte, ja que si ens fem forts al municipal de Sant Roc, estarem sempre a dalt
de la classificació.
Felicitar a l'equip per la seva
disposició tàctica, el seu fons físic i el desgast patit en un partit molt dur
en el sistema tàctic, i més tenint en compte la diferència d'edats entre els
dos equips, on la veterania aquesta temporada ha de ser un grau, ja que tots
els equips estan farcits de canalla, i els nostres ja no ho són tant.
Proper diumenge a les 10 del
matí ens visita els Veterans de Llívia, un equip al que l'any passat vam
golejar per 10-1, però del que no cal refiar-se, ja que segurament també
s'haurà reforçat amb jugadors joves.