UN CICLÓ BLAU PASSA PEL
LLÍVIA ARENA
En el capítol anterior,
no escrit, la setmana passada, el Palau va aconseguir una important victòria
per 3-0 davant els veterans d’Alcoletge, retallant tres punts al Bellpuig i
assolint la cinquena plaça i retallant dos punts al Torres de Segre i a l’Artesa
de Lleida, per tant la visita al camp del Llívia era victòria sí o sí, per
escriure un nou capítol de la novel·la “objectiu la copa, una realitat o un miracle”.
El Palau és presenta al
Llívia Arena amb Ivan, Ramon Jové, Poli, Oscar, Paco, Txus, Joan Serrano,
Miquel Farnell Antonio Vera, Mayoral i Cortes, quedant a la banqueta Bertran, Gerard,
Jacint, Miki i Joe.
Partit de vida o mort
davant un rival que ens ha complicat i molt la vida els dos darrers anys amb
dos empats 4-4 i 3-3, camp de veterans per excel·lència, amb una barreja
d’empedrat entre l’annexa del Municipal de Sant Roc i un carrer del spanish
western d’Almeria, un d’aquells camps que mai jugarà un fill o net nostre, però
que un veterà ha de gaudir a les seves carns, un camp sols apte per homes dels
d’abans i que està prohibit el lluïment personal i les botes de colors
llampants.
El Palau presenta un
molt bon equip, encara que amb baixes significatives pel virus “Fira” com és el
cas del Pere Corral, el Pubill o un Jordi Baró que és baixa de darrera hora com
els cracks per gastroenteritis.......
Els nostres veterans
surten endollats, el següent i la primera aproximació a la xarxa, falta lateral
treta magistralment pel Joan i rematada impecable del Vera al minut 4, 0-1.
Amb el marcador a favor
el Palau que és amo i senyor del partit i té tancat al seu camp a un Llívia,
que si alguna cosa té és que sempre surt als 200% els primers minuts per
sorprendre al rival, que no té agafada la mida a un camp de mides reduïdes i de
terreny pantanós.
El 0-2 arriba ben aviat,
amb una bona jugada col·lectiva i millor definició del Carlos Cortes al minut
11, deixant el partit ben encarrilat.
El Llívia molt rocós i
que sap al que juga, es veu sorprès per un Palau que avui és el més semblant a
un cicló en una tempesta perfecta, arribant en moments a tocar la perfecció
futbolística amb una parella Joan Serrano-Miquel Farnell que han fet un partit
gran no, grandiós, llargues possessions, pilotes de banda a banda,
recuperacions, pilotes a l’espai, un repertori de l’abc del futbol, si això li
sumes la qualitat del Txus i la brega del Mayoral, un cicló huracanat.
Al minut 38 arriba el
tercer, jugada espectacular del Joan assistència al Miki i de cullera que fa el
0-3, el partit vist per a sentència, però el Palau que fa honor a la cançó de “La
Unión” i desitja més i més, no conformant-se amb aquest resultat, i és que
l’equip ha fet una primera part per emmarcar,
tot i que a la segona s’han fet més gols, amb un Ivan com el millor
espectador del partit, una defensa molt ben posicionada i sense fissures, on el
Poli ja ha tornat a la dinàmica del grup, i el Jacint Alsina ha tornat després
d’uns quants partits, fent-se amo i senyor de la banda esquerra amb la seva
cama de seda i màgica, i avorrint a qualsevol samarreta negra que intentava
atacar per la seva zona, un mig del camp que jugava com els àngels i una
davantera que portava de cap a tot el Llívia, que es dedicava a treure aigua de
la tempesta que li queia a sobre, arribant a la mitja part amb aquest resultat.
La segona comença igual
que la primera, minut 47 jugada espectacular per banda esquerra del Bertran,
centrada de la mort i el Joan que no perdona fent el 0-4.
A partir d’aquí el
Llívia que es suïcida (futbolísticament
parlant) avançant línees per fer encara més petit el camp i ofegar el nostres
mitjos, el Palau baixa molt el seu rendiment, ja que el resultat tan favorable
el treu una mica del partit, el Llívia per la seva banda sap que som el Palau i
que de sort no anem massa sobrats, i amb un xut des de fora de l’àrea rebot a
l’esquena del Oscar i pilota a la xarxa, 1-4 al minut 70.
El Palau que li
fereixen l’orgull i fa una resposta
ràpida, una contra ràpida i el Cortes que no perdona, fent el 1-5 al minut 72.
Noves oportunitats pel
Vera, que junt amb el Cortes i els espais existents, són dos autèntics punyals,
i on es veu que això no acabarà així, el Vera fa el 1-6 al minut 87 amb una
nova contra, el Llívia respon al minut següent amb el 2-6 i el Palau de nou amb
el orgull ferit fa el 2-7 al minut següent de nou el Cortes, signant un
hat-trick.
Final del partit i els
nostres veterans que a la segona volta han fet 18 de 21 punts possibles,
deixant els tres punts al camp del líder, l’Almenar, aquesta jornada cap dels
favorits s’ha deixat punts pel camí, però els nostres perseguidors s’han deixat
punts 2 el Bellpuig i 3 el Golmés, per tant anem consolidant la cinquena plaça.
La propera setmana
partit de caixa o faixa, ens visita l’Artesa de Lleida al que tenim a 6 punts,
però amb un partit més, per tant hem de guanyar o guanyar, si perdem ja podem
cantar allò de la Rafael Carrá
“Adiós amigo, good bye myfriend, ciao, ciao amigo, arrivederci, aufridersen”,
però si guanyem, uff! si guanyem, tindrem a tocar la classificació per la copa
i caldrà continuar somiant i escrivint un nou capítol d’aquesta novel·la.
Afició! us esperem al
municipal de Sant Roc el proper diumenge 26 de Març, !!!!Que poc que s’ho
esperen!!!! Força Veterans!!!! Força Palau!!!!!!
Enllaç a l'àlbum Veterans Llívia 2 - Veterans Palau 7
