El Daniel Gabarró
ens va oferir el passat divendres una xerrada – reflexió en veu alta sobre la
necessitat de participar en l’entorn en què vivim, i ho va fer iniciant la
xerrada parlant sobre felicitat.
Segons ell tenim
3 felicitats.
La primera és la
interna, la que esperem que ens vagin bé les coses,.. quan ens toqui la loteria,
aconseguim aquella feina, o aquella parella,.. tan anhelada,..
La segona és la
que aconseguim amb el que ens ha tocat. Aquella que sap valorar allò que té.
La tercera es
basa en l’amor original. Venim de l’amor, per tant ja som amor i felicitat com
a origen i destí final. Un vessant més
filosòfic.
La xerrada es va
centrar en segona felicitat, aquella que cal abraçar en tot moment. Aquest
nivell de felicitat considera que la vida és perfecta tal com és, ja que el
que jo busco ja ho tinc. La vida és perfecta tal com és. Allò que no accepto
és una oportunitat per créixer, ja que els jo faig als altres m’ho faig a mi
mateix. Els altres no em donen la felicitat, només em donen relació, depèn de
com em rebo aquesta relació es pot convertir en odi o amor.
Per tal
d’aconseguir aquest segon nivell de felicitat, en Daniel Gabarró ens proposa ser
partícips de la realitat, ja que si no participes i actues en el teu dia a dia,
també t’estàs posicionant. Cal actuar sense lluitar, perquè a les persones no
les canviarem, només ens podem canviar nosaltres mateixos. No podem actuar en
contra de ningú, només a favor, i cal posar-se al lloc dels altres, inclòs
d’aquells que mai es posaran al teu lloc.
Només ens cal aportar, sense prejudicis. Fer el que toca, sense esperar tenir èxit.
I finalment, després de llegir i analitzar molts estudis, va categoritzar la població en diferents grups, els quals els va agrupar en colors:
Només ens cal aportar, sense prejudicis. Fer el que toca, sense esperar tenir èxit.
I finalment, després de llegir i analitzar molts estudis, va categoritzar la població en diferents grups, els quals els va agrupar en colors:
·Egocèntrics.
Que no són egoistes perquè no saben ni que existeix l’altre. Van a la seva.
·Els del grup. Actuen si els seus fan coses. Els
seus valors són els del seu grup. No els de la comunitat.
·Els
que participen si els afecta. Tenen algun interès particular. Sino, no
participen.
·Els que entre tots ho farem tot. Assemblearis.
·Els que han de motivar als que mai participarien. Els que han de pensar en la resta.
·Els que han de motivar als que mai participarien. Els que han de pensar en la resta.
Finalment ens va encoratjar
a viure positivament, que no vol dir pensar en positiu, sinó a “posar” quelcom
activament,... sense esperar èxit, ja que estem vivint un canvi d’era.
