ELS NOSTRES VETERANS ES MEREIXEN
MÉS EN UN PARTIT DEL GOT MIG PLE O DEL GOT MIG BUIT
Partit clau del campionat
on dos dels quatre equips que es juguen el campionat es veien les cares, partit
de caixa o faixa i els nostres que no poden fallar, el rival necessitat com
nosaltres, les espases en alt i partit de la jornada.
El Palau es presenta al
Estadio Municipal Isidro Calderón amb la següent alineació: Caelles, Bertran,
Pere, Miquel Farnell, Jacint, Gerard, Jordi Baró, Joan Serrano, Montserrat,
Mayoral i Vera, quedant a la banqueta Miki, Paco i Joe.
L'equip espanyol decideix
fer anar totes les armes legals que permet el campionat i avança a mitja hora l'horari
normal del partit, per tal de què els homes del Palau tinguin menys hores de
son, un canvi legal, encara que no massa decorós, però és el que hi ha, el que
marca les regles del campionat, que es pot fixar l'hora de l'inici del partit
entre les 9 i les 11 hores, però Monsó queda molt lluny del Palau, i ells ho
saben....
Els nostres veterans amb
moltes baixes si mirem el darrer partit, però amb el president al capdavant de l'exercit
veterà palauenc per tal de donar exemple
i tirar del carro, el president Jacint, sempre està quan l'equip el reclama.
Amb catorze homes disponibles,
entre baixes per lesions, baixes per assumptes familiars, jugadors amb els
llençols enganxats i jugadors sense documentació en regla per trepitjar
territori espanyol, a les nou tocades comença el partit de la jornada.
Els nostres veterans surten
a totes i no volen donar opcions a l'equip espanyol, amb un mig del camp que ja
voldrien molts equips de primera, i el Joan Serrano que comença a moure una
màquina quasi perfecta anomenada Veterans del Palau.
Primers intercanvis de
cops i el Palau es fa amb el control del partit, i ben aviat ensenya les seves
credencials i que no han vingut a veure les magnífiques instal·lacions de les
que gaudeixen els companys espanyols del Monsó, unes instal·lacions que ni de
conya veiem per les comarques de Ponent, un tema que sempre he pensat: com es
pot no tan sols finançar, si no mantenir el dia a dia d'aquestes instal·lacions,
que no veiem ni a Mollerussa, ni a Balaguer, ni a Cervera, ni a Lleida
capital....?
Minut 10 de partit, pilota
al mig del camp, el Jordi està per enviar una pilota en profunditat, pilota
franca pels dos centrals locals, el Vera, que és el més llest de la classe i
fent honor al seu paper determinant en aquest equip, guanya la pilota i d'un
míssil terra-aire per tot l'escaire, fa un gol de traca i mocador, perforant la
xarxa del porter menys golejat de la categoria, 0-1 i el primer cop és
visitant.
El Palau controla el
partit i fa una passa enrere per tal de què els locals vagin a buscar als
nostres, la qual cosa crearà espais, perquè “la bèstia” Montserrat pugui matar
el partit amb alguna contra.
El Monsó ja sap que el Palau no només s'ha aixecat a quarts de set del matí per vindre a buscar els tres punts, sinó que ve a refermar el liderat i els locals poden perdre el tren de la lliga.
El Palau té un parell de
arribades amb perill, i el Vera de nou, i “la Roca” Mayoral que també deixa la
seva targeta de presentació, davant el porter local, de tant mal record del
partit d'anada, ja que ens va parar l'imparable i avui sembla que vagi pel
mateix camí.
Però, al minut 36 hi ha un gir del guió, i en la única arribada clara de la primera part, el Monsó ens fa l'empat, com sempre, el rival aprofita la seva ocasió i nosaltres ja n'hem perdonat un parell, amb empat a un arribem a la xiulada arbitral de la mitja part.
La segona part comença i
el quaranta cinc minuts es poden decidir moltes coses, qui perdi pot quedar
fora de la lluita pel títol, i els enfrontaments directes entre favorits decidiran
el campionat.
El Palau vol anar pel partit i de fet va per a ell, amb una defensa ferma on “l'esmoladora” Bertran de nou amb un gran partit no dona opcions en banda dreta, el Miquel Farnell fent una nova “master class” de futbol total, ben recolzat pel Pere, avui de nou al centre de la defensa, per les baixes dels dos xèrifs, i el Jacint de nou amb les botes posades per fer gaudir a l'afició de la seva exquisida classe, el Caelles, tota la segona part sent un espectador de luxe.
El treball de l'equip dóna els seus fruits, i el Xavi Montserrat primer, el Joe després, a més dels xuts llunyans del Jordi, que avisen un i altre cop.
El locals ben ordenats,
però fent dos passes enrere, perquè donen per bo l'empat, ja que ja han jugat
amb el Golmés i se la volen jugar el proper diumenge a casa amb l'Artesa.
El Palau amb tot a dalt,
el Vera té el segon, amb un parell de bones arribades, però sempre trobant la
resposta d'un grandiós porter local.
Els minuts corren i els
locals com sempre a la segona arribada que tenen, i pilota al pal. Un ensurt de
mort, però la sort és justa amb els nostres.
El Palau que fa un esforç
titànic per endur-se els tres punts, i el Montserrat que ho torna a intentar. El Palau té tancat als locals al seu camp, i potser amb un córner o falta
lateral podem decidir. El cronòmetre que vola i els noranta minuts que arriben: final del partit i els locals donen per bones les taules del marcador. En un
partit on el Palau ha fet més mèrits per endur-se el premi de la victòria.
Un cop arribat al minut
noranta ens trobem amb el dilema del got mig ple (estem amb opcions pel
campionat, ja que depenem de nosaltres. Guanyant tots el partits som campions,
però ens ho jugarem tot a Golmés, encara que no podem deixar punts amb els
altres rivals), o el got mig buit (hem perdut l'oportunitat de descartar un rival
i refermar el liderat del campionat amb un cop sobre la taula. Hem estat molt
millor que el nostre rival, però només hem tret un punt).
Amb la victòria del Golmés
a casa amb el cuer per 5-1 i la derrota de l'Artesa a casa amb el Bellpuig, el
campionat de segona queda de la següent manera: líder el Golmés amb 50 punts,
segon el Palau amb 49, tercers el Monsó amb 45 punts i un partit menys i quart
l'Artesa amb 45 punts també.
Amb la derrota avui del Rosselló
(cinquè classificat), els nostres veterans assoleixen la classificació virtual
per la copa, objectiu marcat per aquest temporada.
La propera setmana tenim
un nou desplaçament, el tercer seguit. Un partit complicat, ja que el Borges
està en un gran moment de forma, a més de tindre a les seves files al màxim
golejador de la categoria.
Diumenge 18 de Març la
data, el Municipal de les Borges Blanques el lloc, les 9 hores l'hora i els
Veterans de Borges el rival, els nostre veterans no poden fallar, i el Borges
anirà a totes, però som el Palau, el millor equip i poble del món !!!!Que poc
que s'ho esperen!!!!!....
 |
| Imatge d'arxiu |