dilluns, 25 de setembre de 2017

VETERANS ROSELLÓ 3 – VETERANS PALAU 3

PRIMER PARTIT I ENS TROBEM AL PALAU DE LES MIL CARES

Partit típic a Rosselló, dos equips que van a totes, descuidant l’ordre, i resultat típic 3-3, l’any passat 2-2 i l’anterior 4-3, i un partit on podia passar de tot.

El Palau surt de la partida amb Caelles, Francis, Pere, Miquel Farnell, Felip, Jordi, Joan, Xavier Montserrat, Bertran, Antonio Vera i Mayoral, quedant a la banqueta el Piqué, Joe, Paco,Txus, Ramon Jiménez i Miki.

El Palau amb la lliçó apressa d’altres anys, que surt amb les piles carregades i a totes, per no tindre sorpreses i anar per feina.
Ben aviat marquen els nostres veterans amb un gran gol en jugada individual d’un dels jugadors més destacats del partit, el Xavier Montserrat, que fa el primer al minut 5, 0-1 i fa pinta de què poc que s’ho esperen....

El Palau juga i té opcions d’augmentar el marcador, però canvia la cara, passant de un que poc que s’ho esperen a què poc que ens ho esperàvem. L’equip entra en la ja habitual “empanada mental” i llença tota la feina per les escombraries, amb la seva habitual compassió samaritana deixa no sols entrar al partit a un bon Rosselló, si no que és deixa donar la volta al marcador amb el 1-1 al minut 15 i el 2-1 al minut 33, els partits a Rosselló tenen això, o tot o res, i com que ja som grans, per què perdre les costums, final de la primera part i al racó de pensar com els nens de P3.

La segona part comença pitjor que la primera, i en la sacada de centre, pèrdua de pilota i el 3-1 al marcador, veure per creure, estem amb el dia de la marmota a Rosselló on tots els partits són iguals i passa el mateix.

Però som el Palau, i hem de canviar la cara, o arribar amb una derrota així el primer dia, igual ens trobem amb les portes del poble tancades, passada endavant de tot l’equip i qui millor per posar la por al cos dels homes del Rosselló, que el creador de la dita veterana “que poc que s’ho esperen”, i sí, el Joe fa el 3-2 al minut 54 després d’una gran definició dins de l’àrea. Ara ja som al partit, i per què esperar gaire, penal clar a l’àrea del Rosselló, i el nostre capità, Joan Serrano que sense despentinar-se gaire, no perdona i fa el 3-3 al minut 56, tenim mitja hora llarga i pot passar de tot, però no, agafem l’altra cara, la de fallar el que no està escrit, ocasions varies per pujar 2 o 3 gols més al nostre marcador, i a perdonar la vida com a bons samaritans, els minuts passen i el gol no arriba, el Palau que no canvia la cara i encara sort, perquè a la darrera jugada el partit  quasi ens fan el 4-3.

Final del partit i just repartiment de punts, un punt que sap a poc, tal i com ha anat el partit, però que s’haurà de donar per bo, vist el vist. 

La propera setmana rebem la visita del nouvingut Veterans de Sudanell, del que no tenim cap referència, al ser un equip que entra al campionat per primer cop a la seva història, el que sabem és que té dos punts més que nosaltres, ja que van guanyar el seu partit contra els veterans de Balaguer, que dolents no són....

Afició, seguidors, fans dels veterans del Palau, el futbol “vintage” ha tornat, si vols veure galls vells, poc pèl i molta, molta voluntat, el proper diumenge a les 10 del matí i al temple del futbol de l’Avinguda Sant Roc, Palau-Sudanell, t’ho perdràs?  Que poc que s’ho esperen!!!!!!!! Visca els Veterans!!!! Visca el Palau!!!!!!

Imatge d'arxiu