dilluns, 27 de febrer de 2017

VETERANS PALAU 1 - VETERANS BELLPUIG 0

ARA SÍ QUE HO PUC DIR CLAR !!!QUE POC QUE S’HO ESPEREN!!!

Amb la victòria d’avui davant un rival directe, ja ho puc dir alt i clar, l’equip està on ha d’estar i els nostres rivals, que poc que s’ho esperen!!!!

El Palau es presenta amb absències destacades i amb la següent alineació: Cortes, Bertran, Pere, Oscar, Francis, Paco, Jordi, Joan, Mayoral, Pubill i Vera, quedant a la banqueta Willy, Poli, Ramon Jove i Ramon Jiménez.

Amb sensibles baixes en totes les línies, sense porters, sense el porter d’emergència, l’avi Piqué, calia que algú fes un pas endavant i agafés la responsabilitat de fer de porter, i al Carles Cortés que no li tremola el pols i agafa els guants, !!!gran Cortes!!! Sols els homes amb uns pebrots XXL fan el que has fet tu avui, i més que no li ha tremolat el pols en cap moment, i la feina ben feta al final dona resultats, la victòria d’avui, és la victòria del Carles, tot i que tot l’equip ha rendit a un gran nivell davant un gran rival.

Els veterans del Palau tenien un greu problema, guanyen als equips de la part baixa de la taula, però amb els capdavanters punxa, això era a la primera volta, a la segona el guió ha canviat, ja ha caigut el Torres de Segre a casa seva, i avui el Bellpuig, 9 de 12 en les primeres 4 jornades, a la primera volta van ser 3 de 12, per tant estem a + 6 i cada cop més a prop de la zona noble, on ha d’estar els nostres veterans sí o sí.

Partit igualat en les forces, on un Bellpuig molt compacte i competitiu han fet que el Palau fes el partit més seriós de la temporada, amb una defensa perfecta, sense fissures, on un immens Pere Corral, un perfecte Oscar, i un rescatat per la causa com el Ramon Jové, que avui ha estat perfecte en tot, han fet que el Carles Cartes tingués un partit plàcid, on en tota la primera part no ha rebut cap xut entre els tres pals.

El Palau en canvi ha pogut sentenciar en la primera part, on l’Antonio Pubill ha tingut 2 un contra un, que en condicions normals era un 2-0, però que avui no era el seu dia, no és pot tindre tot en aquesta vida.

Un gol mal anul·lat al Jordi Baró (a la sortida d’una falta lateral) el jugador més destacat del partit en la construcció, amb un partit de crack, ha portat de cap a tot el Bellpuig ell solet, ens podria haver avançat  al partit, però una greu errada de l’àrbitre d’avui, que tot s’ha de dir, ha fet un molt bon arbitratge, ens ha privat d’anar una miqueta més tranquils durant el partit, però un altre cop amb aquesta vida no es pot tindre tot, som el Palau, què hi farem....
Final de la primera part i el Palau que es mereix més.

La segona comença amb la millor i única ocasió visitant amb un xut al travesser amb l’única errada en defensa en tot el partit.

El Palau es posa les piles de nou, i avui sí que tenim sort, ja que normalment a la primera que tenen ens la claven, però mira per on, avui tenim aquest un xic de sort més, que altres dies ens ha deixat de banda.

Al minut 62 ha arribat la jugada del gol, un corner tret pel Willy, refús defensiu, i un Vera molt atent i des de fora l’àrea amb un fort xut creuat fa el definitiu 1-0.

A partir d’aquí, el Bellpuig ha estirat línies, però l’equip estava perfectament posicionat, amb una feina impagable del nostre capità Joan Serrano, que ha tirat com sempre de veterania i lideratge, portant al Palau a la victòria després d’un partit per crear càtedra en la feina defensiva.

El Palau ha pogut sentenciar el partit amb un xut al travesser del Vera, que el Ramon Jiménez no ha pogut rematar a gol, sortint la pilota per dalt incomprensiblement.

Amb aquesta victòria el Palau continua sisè a quatre punts del Bellpuig cinquè classificat i a 8 del Torres de Segre, quart classificat i que dona dret a la copa i a onze del segon i tercer, però amb un partit menys que tots els seus rivals, ja que els nostres veterans han descansat una jornada i ells no.

Per tant estem a 5 de la copa i a 8 de primera, però falten enfrontaments directes, i tant el Montoliu com l’Artesa han de passar pel municipal de Sant Roc, per tant si els nostres grans van partit a partit, i es deixen de perdonar vides i juguen com avui, em fa l’efecte que la cosa va molt seriosament i es pot fer alguna cosa bonica aquesta temporada, mare de déu si no haguéssim fet el ruc a la primera volta, mare de déu on seriem....

El proper diumenge visita al camp del cuer, els veterans de Miralcamp, on sempre patim, ja que és un partit de la màxima o un mini derbi, mai és senzill guanyar a Miralcamp, però a priori els nostres veterans són favorits.

Jo ho tinc molt clar, i ja puc dir !!! Que poc que s’ho esperen!!! I vosaltres?......
Força Veterans i Força Palau!!!!!!