Final d'una bona ratxa, avui ha sortit tot malament, però s'ha lluitat fins
al final. Que hi farem!
MASSA CÀSTIG PER UN PALAU QUE HO HA DONAT TOT!
Amb un equip sota mínims, on cada setmana queden menys efectius que
amics i coneguts de la Rita Barberà a València, el Palau es
presenta amb efectius sota mínims, després de perdre al Poli per més d’un mes
per lesió, amb un Miki al 20%, i amb el Pubill i Ramon Jové com en Silverster
Stallone, desapareguts en combat.
Amb l’Albert fet de davanter en lloc de porter i portant espelmes a missa de rams perquè no es constipi cap veterà més, el Palau es presenta al municipal de Sant Roc amb Caelles, Santi, Pere, Piqué, Felip, Txus, Jordi, Joan, Jacint, Gerard i Albert, quedant a la banqueta el Miki amb tant sols mitja cama.
Partit molt exigent amb el tema físic, tenim davant un equip que juga molt bé, que ataca amb tot, i que descuida bastant la defensa, ja que rep i fa molt gols. Si seguim els darrers guions, no hem de patir, ja que la fermesa defensiva i una bona contra o una jugada a pilota aturada ens pot portar de nou a la victòria.
Terreny de joc tou i ràpid, contrari fort físicament i que exigeix molt al centre del camp per tapar segones jugades i un equip sota mínims en efectius i físicament, ja que els minuts a les cames, i el no poder fer canvis, ens estan passant factura, una fórmula no massa bona a priori, però si les coses van malament, sempre poden anar pitjor, i un altre factor ens pot donar l’esquena, i aquest és la sort. Anem a pams, que el partit d’avui és per llogar-hi cadira.
El Palau surt ben col·locat, amb una defensa ben situada, un Piqué comandant l’exèrcit veterà i el Joan i Jordi posant ordre a un partit d’anada i tornada.
La primera ocasió la té el Palau, amb un gran xut escorat del Jacint que surt dos dits per sobre després de veure al seu porter descol·locat, primera gran ocasió al minut 8.
Però al minut 11, la primera a la front, els visitants en la seva primera
aproximació, centrada lateral, el Pere que vol tallar la pilota, però amb la
mala sort de tocar-la amb l’espatlla esquerra, desviant la trajectòria de la
pilota i enganyant completament al Caelles, 0-1 i el partit molt costa amunt.
El Palau que es troba amb un escenari que poc esperàvem, ja que feia molts partits que no anàvem a remolc, el Palau que intenta posar-se les piles, però també costa molt arribar amb claredat a l’àrea visitant.
El Torres que va fent el seu joc de combinació i atac costant, però sempre es troben amb un mur de nom Josep i de cognom Felip, un mur infranquejable, i que minva la moral d’un rival que no ha vingut precisament a beneir la palma a l’ermita de Sant Roc.
Si no vols caldo, dues tasses, minut 23, córner a favor de l’equip visitant, pilota al primer pal i incomprensiblement la pilota es cola entre les cames de dos defenses del Palau, despistant de nou a un Caelles més emprenyat que un català a Espanya, 0-2 i avui sembla ser que els que no ens ho esperem serem els veterans del Palau.
Però som del Palau, som pocs i vells, però defensem el nostre escut fins a les darreres conseqüències, al Palau li han ferit l’orgull i un veterà del Palau amb l’orgull ferit, és un perill amb potència.
El Palau comença a arribar i el Gerard té la primera opció, però no és fins al minut 39, quan una nova centrada exquisida de l’esquerra de seda del Jacint Alsina, que surt a assistència per partit, i el Santi incorporat a l’atac que escurça distàncies amb el 1-2.
Amb l’orgull ferit i amb el sol sortint per ponent, la musiqueta del !!!Que poc que s’ho esperen!!! comença a sentir-se de fons, i el Txus a les acaballes de la primera part té l’empat a dos, amb un gran xut que s’estavella al pal, i que ens recorda, una mítica cançó dels Secretos “amiga mala suerte”, i final de la primera part.
La segona comença amb una igualtat tremenda, els dos equips es respecten, els visitants fent una passa enrere i al Palau anant pel partit.
És el Palau el que arriba millor davant l’àrea visitant, però el físic ens
està fent arribar als darrers metres molt justets de forces i no acabem de
definir davant de porta, on avui s’ha de destacar la gran labor de l’Albert
Brufau, que tot i ser porter, ha fet un gran treball en atac.
Els visitants molt ben posicionats i fent un molt bon partit, arriba amb
xuts llunyans que un gran Caelles atura sense problemes.
Els minuts passen i dóna la sensació que el Palau empatarà el partit, ja que arriba millor a l’àrea visitant. L’empat és a prop, però una molt bona falta a la frontal treta pel Joan se’n va a dalt.
El Palau comença a patir en el físic i ha deixar molts forats a darrere, amb un Jordi fos, l’equip acusa massa la seva absència en les jugades de creació.
Però si ja teníem tot en contra, encara quedava un altre que s’afegís a la
festa, i aquest ha estat l’àrbitre, ens fan una contra al minut 85, tres contra
un, però aquest un que val per quatre, perquè és el Felip, l’home que pot
aturar la contra amb tot, però el davanter que pot fer arribar la pilota a un
quart jugador que estava en un clamorós fora de joc, l’àrbitre que estava
mirant les firetes de Sant Josep i el Torres que fa el tercer.
Amb l’equip mort, amb varis jugadors amb problemes físics i amb el mossèn demanant l’hora perquè ha de beneir la palma, ens fan el quart amb una nova contra al minut 90.
Final del partit! I que poc que ens ho esperàvem que ens fessin quatre i que tot se’ns giri en contra, però com deia en Luís Aragonés “futbol és futbol”.
La propera setmana descans per vacances i propera visita dels veterans d’Alcoletge d’aquí quinze dies al municipal de Sant Roc, on esperem recuperar algun efectiu i no perdre'n cap més, ja que tant el Piqué, com el Miki o Felip han acabat ben tocats avui.
Però som el Palau, i si Jesucrist va ressuscitar, els veterans ho farem de
nou, perquè som del Palau, massa càstig avui, i el que fa el que pot no està
obligat a més, però ai....!!!!
Que poc que s’ho esperen!!!!!
ENLLAÇ A TOTES LES IMATGES