Els nostres veterans han aconseguit avui una important victòria que els situen en la part molt alta de la classificació, i jornada a jornada estan presentant les credencials d'un dels equips a batre en la categoria.
Partit molt dur el disputat
avui, davant un equip que es trobava amb
els mateix números del Palau, això sí amb un partit més que els nostres.
Amb molts efectius, un equip
molt i molt jove, i amb un físic impressionant es presenta l'equip espanyol al
municipal de Sant Roc.
El partit comença molt i molt
igualat, amb un gran desgast físic, i on els petits detalls poden decantar el
partit d'una banda a un altra. Al Palau li costa una mica entrar en joc, ja que
dos setmanes sense competir, a certes edats es nota, els visitants premen
l'accelerador, i busquen bandes tot moment, però es troben amb un Ramon Jové i
un Josep Felip impressionants.
Les ocasions no són clares per
cap dels dos equips, i poc a poc el Palau va entrant en joc, el Joan Serrano i
el Jordi Baró comencen a agafar les regnes del partit, i quan això passa el
Palau és molt i molt perillós.
Al minut 14 el primer gol, una bona recuperació al mig del camp, jugada per banda esquerra del Joan Serrano, que es desfà del seu marcador, centrada perfecta al Nico que entrava al segon pal, i entre el Nico i un defensa visitant, que fan el 1-0.
Al minut 14 el primer gol, una bona recuperació al mig del camp, jugada per banda esquerra del Joan Serrano, que es desfà del seu marcador, centrada perfecta al Nico que entrava al segon pal, i entre el Nico i un defensa visitant, que fan el 1-0.
La primera part continua molt
igualada, però les ocasions són locals, ja que els visitants no arriben en cap
moment a inquietar la porteria de l'Albert Brufau, molt segur en les seves
accions.
La segona part comença molt i
molt bé, ja que el primer minut, una nova recuperació al mig del camp, una
jugada d'autèntic crack del nostre capità, avui Joan Serrano, que es desfà dels
seus marcadors, i amb una sang freda pròpia del potser jugador més complert de
tota la categoria, que fa el 2-0 al minut 46.
A partir d'aquest moment el
Palau, veu que té el partit al sac, però no lligat, i es dedica a nedar i
guardar la roba, ja que els visitants venen amb molts efectius, i el desgast
físic pot ser molt dur, i més amb un equip molt veterà com el nostre, cal evitar el partit d'anada i tornada.
La defensa és ferma, i el mig
del camp treballa i molt les ajudes, amb un Paco i Edu Escolà que acaben
literalment rebentats.
La defensa ha de ser clau, i
avui cal tirar d'ofici, i ofici no li falten a la nostra parella de centrals
Manel Piqué-Poli, on avui els davanters visitants els hi parlen de vostè, sobre
tot al Manel que amb 52 anys i completant els 90 minuts, ha donat avui una
lliçó magistral de com ordenar una defensa de ferro (no hi ha qualificatius per
la tasca d'aquest home). Una mà impressionant del nostre porter Caelles, ens fa
veure que no es pot abaixar la guàrdia, i el Palau, tot i dedicar-se a defensar,
cada cop que arriba a l'àrea visitant és per crear molt i molt de perill.
En l’única errada de la defensa
local, en una pèrdua de pilota i penal, molt i molt justet, que posa el 2-1 al
minut 70.
Cal reaccionar, i el Palau és
com un martell, a la primera que té i xarxa, una bona contra de l'Antonio
Pubill, jugada magistral marca de la casa, es desfà de fins a tres rivals i el
3-1 al minut 76.
El partit continua molt
igualat, i el Gerard que té l'ocasió més clara al fer un pal al minut 84, final
del partit i tres punts d'ofici, veterania i ben fer, d'un equip que comença a
presentar les seves credencials, per estar ben amunt tota la campanya, quedant
com a tercer classificat a dos punts del Artesa de Lleida, el nostre proper
rival, però aquest ha jugat un partit més i a dos del líder AEM, que aquest si
té els mateixos partits que els nostres.
El proper diumenge ens desplacem
a Artesa, un partit que en cas de victòria, faria donar un cop a la taula en la
classificació, i deixar-nos en una posició molt i molt privilegiada, amb els
nostres perseguidors a 3 o 6 punts virtuals.
Els nostres veterans sembla que
aquest any no tenen sostre, i si les lesions ens respecten, la nostra parròquia
pot gaudir d'un bon any.
Però no tot son bones notícies,
aquesta setmana s'ha confirmat una molt dolenta notícia, i és que el nostre
jugador Jacint Alsina, haurà de passar pel quiròfan, per recuperar-se d'una
greu lesió al genoll dret, una gran pèrdua per l'equip, perquè el Jacint a part
de la seva gran qualitat tècnica, és dels jugador més carismàtics de l'equip i
un gran jugador i millor persona, insubstituïble pel nostre equip.
Ànims Jacint!
Ànims Jacint!