ARTICLE DE VIDAL VIDAL (ESCRIPTOR) AHIR AL DIARI EL SEGRE
Els arbres
Massa sovint, el bosc no deixa veure els arbres, just al revés d'allò que s'acostuma a dir. Succeeix de forma clara en el terreny de la informació. Les notícies globals acaben ocultant o almenys dificultant la visió dels esdeveniments més propers, potser insignificants o anecdòtics des d'una òptica general, però que particularment ens poden arribar a afectar bastant més. Un efecte pal·liat en bona part per la densa xarxa catalana de mitjans de comunicació locals i comarcals, que intenten suplir aquest dèficit. Estic pensant ara en les publicacions periòdiques que malgrat els contratemps econòmics i de tota índole encara sobreviuen en algunes localitats o àmbits territorials reduïts, gràcies a l'impuls i la bona disposició -sovint traduïdes en hores de feina sense remunerar, més aviat posant diners de la butxaca- de dotzenes de voluntaris, ocupats de les tasques organitzatives o de redacció. En aquesta part de país, en poc temps hem pogut commemorar per exemple els primers deu anys de la revista Llobregós informatiu, centrada en la vall del riu Llobregós, el trenta-cinquè aniversari i els 200 números de Barret Picat de Linyola, i aviat els 150 de Terrall, "publicació independent de les Borges Blanques". A totes tres, la més sincera felicitació.
Pel que fa a Terrall, codirigida per Manel Giné i Dolors Solé, i que compta amb alguns bons amics entre la plantilla dels seus col·laboradors habituals, tinc ara mateix a les mans un exemplar corresponent al número 149, en què un dels diversos articles i reportatges plens d'interès que la integren va signat per l'Ateneu Popular Garriguenc, amb el títol prou explícit de "Perillen les banquetes". Es tracta d'una denúncia de les obres que està portant a terme la comunitat de regants del canal d'Urgell a les banquetes o caixers, com en diem a Arbeca, en diversos trams de la quarta séquia, entre les Borges i Juneda, on les lleres de terra són substituïdes per encofrats de formigó, un canvi que comporta la tala de centenars d'arbres i l'eliminació d'arrel de possibles futurs espècimens. La supressió -sense contemplacions ni sentiments- d'aquells poètics corredors verds, en favor dels panorames de devastació resultants, suposa un greu atemptat al medi ambient, al paisatge i a la memòria col·lectiva d'aquells que encara hem tingut el privilegi de conèixer-los en tota la seva romàntica esplendor.
