divendres, 12 d’agost de 2016

CARTA OBERTA DE LA LAURA TÀPIES SERRANO

Hola palauanglesolines i palauanglesolins, 

Estic molt disgustada, després de treballar molts anys pel poble, educant als nens i nenes per compartir amb els altres, ajudar als més petits, acceptar als companys, en definitiva, tolerar i respectar a tothom amb indiferència de les costums o creences... aquesta nit, després de passar una bona estona amb els meus amics, em trobo amb els eixugaparabrises del meu cotxe destrossats i doblegats. Sí, sí, que el cotxe al meu poble ja no és segur!!! Quina pena.  Què passa al Palau? Ja no s'hi pot viure tranquil?

Jo estic molt contenta de l'educació que he rebut, i mai m'hagués passa't pel cap anar a destrossar la casa del veí. Aquest estiu no és la primera, ni serà la última vegada que passa. Estic una mica indignada, el proper dia em tancaré a casa, que trist que per culpa de quatre incívics ho haguem de pagar tot el poble..

Només vull recordar... quan jo era adolescent que jugàvem totes les nits al carrer a "polis i cacos", mai havíem anat amb mala fe, sempre respectant a tothom amb indiferència de la classe social o si era o no el meu amic. Tots érem iguals i amb ganes de passar-ho bé.  En definitiva, viure com un adolescent o un nen/a, viure sense preocupacions.

Em sap greu el rotllo que us he fet però m'indigna i em preocupa aquest poc respecte que hi ha pels altres, quan crec que el respecte i la convivència és la base per sentir-nos lliures i en definitiva ciutadans del món. La conclusió final després d'haver estat 15 dies a la selva africana és que fins i tot els animals ens respecten més que el que ens respectem entre els humans... fins on hem d'arribar?


Atentament, 

Laura Tàpies Serrano.