ANY NOU, VICIS VELLS, LA VIDA
CONTINUA IGUAL
Després d'un mes sense
activitat els veterans tornen a la feina, poca variació de pes i de pèl, i cap
a l'avinguda de Sant Roc que falta gent, i mai millor dit.
El Palau es presenta amb:
Caelles, Poli, Piqué, Felip, Lluís, Joan, Jordi, Txus, Bibi, Gerard i Miki. A
la banqueta l'Albert i el Pubill.
De nou amb quadre per les
continues baixes, i sort que hem recuperat el referent en atac con és l'Antonio
Pubill, sinó aviat haurem de jugar amb deu jugadors.
El partit comença amb domini
visitant, un molt bon equip que la toca fins avorrir, que es troba segon
classificat i que amb la victòria d'avui s'ha ficat líder. El Palau ben
posicionat al darrere ho tenia tot mig controlat, encara que la possessió de
pilota era visitant, però les dues primeres ocasions i xuts a porta han estat
del Jordi i Gerard.
Però ben aviat s'han avançat
els visitants, una perduda de pilota en una jugada d'atac local, ens fan una
contra i el primer al minut 17.
La cosa té mala pinta, i el
Palau no acaba de trobar com fer mal als Peruans, una nova jugada molt semblant
al del primer gol, i nova contra que ens fan, pujant el segon al minut 28, 0-2
i el partit molt costa amunt.
El Palau reacciona, i els
visitants fan una passa enrere, el Palau comença a jugar al seu nivell, amb la
intervenció al joc del Joan i el Jordi, l'equip ho agraeix, si a sobre tens un
Pubill molt lluitador en atac, i un espectacular Lluís, el millor jugador avui,
que per exigències del guió, degut a les baixes, ha jugat de lateral esquerre i
les millors jugadors d'atac han arribat per l'esquerra.
El Palau comença a tindre
jugades d'atac, i grans ocasions del Gerard, Pubill, Jordi, el gol és a prop, i
al minut 38 el Palau marca el primer, una sacada de corner, pilota refusada
fora l'àrea, gran xut des de fora de l'àrea del Lluís, pilota al pal, i el
refús l'aprofita el Pubill per fer el primer.
Amb aquest gol, el Palau veu
que pot fer mal i a les acaballes de la primera part, és el Gerard que disposa
d'una gran ocasió que el porter treu amb una bona rematada de taló, final de la
primera part i el Palau que ha merescut d'empat.
La segona comença de la pitjor
manera possible, ben aviat ens fan el tercer, una falta a la frontal, el Palau
dormit, la treuen ràpid i ens agafen a tots mirant a l'ermita de Sant Roc, 1-3
al minut 50.
A partir d'aquí podia passar
qualsevol cosa, ja que el partit s'ha tornat en un partit d'anada i tornada,
igualtat total i oportunitats per tots, on els dos porters, són els jugadors
més destacats dels seus respectius equips.
El Palau ha perdut al Bibi per
lesió (una més) i ens quedem sense canvis, així que l'Albert deixa els guants a
la banqueta i a jugar com jugador de camp, on tot s'ha de dir no ha desentonat en
cap moment i ha ofert bones prestacions.
El Palau fa la sensació que si
marca aviat es fica al partit, i la més clara l'ha tingut el Poli, una falta
lateral treta magistralment pel Joan Serrano, pilota al segon pal, centrada del
Jordi, i rematada final del Poli per sobre per la porteria, aquesta ha estat la
clau del partit, ja que d'entrar el resultat segur que hauria estat un altre.
El Palau ha lluitat fins al
final, i al minut 85 ha
fet el 2-3, amb una jugada de corner, molts refusos dins l'àrea, i l'Antonio
Pubill que la fa arribar al fons de la xarxa.
No hi ha temps per gaire cosa
més, final del partit, i el Palau que ha merescut l'empat, però s'ha endut una
nova derrota per la mínima, i ja van unes quantes.
Res a dir a l'equip, ha lluita
fins al final, ha corregut el que no està escrit, però les errades individuals
ens surten massa cares, els visitants han marxat del municipal de Sant Roc com
a líders, però amb la por al cos, ja que no han tingut en cap moment un partit
plàcid, ja que el Palau és un os d'equip, però que té la sort d'esquena i una
falta d'efectius alarmant.
La propera setmana desplaçament
a Rosselló, equip revelació de la categoria i que es troba com a quart
classificat, esperem recuperar algun efectiu i no perdre cap més, esperem que
la cosa faci un gir total, però de moment, any nou, però com la mítica cançó
del Julio Iglesias que deia "La vida sigue igual...."