dilluns, 25 de maig de 2015

VETERANS TORRES DE SEGRE 3 – VETERANS PALAU 2

IMPOTENTS I PERDUTS EN LA GUERRA PSICOLÒGICA

Derrota en totes les facetes d'un partit de futbol on els nostres veterans ho han intentat tot i no els hi ha sortit res, les errades ens condemnen a una derrota merescuda.
El Palau surt de la partida amb Caelles, Pere, Poli, Piqué, Santi, Txus, Joan, Jordi, Xavi Miquel, Nico i Gerard. Quedant a la banqueta el Miki i Pubill.

Justos d'efectius però amb un bon equip es presenten els nostres veterans a Torres de Segre, davant un equip amb el que somiarem durant molts dies, ja que ens han tret de polleguera des del minut 1 fins al 95, ens han guanyat en tot i sobretot en la guerra psicològica, un equip ha tindre en compte en el futur i del que ens costarà guanyar en properes vegades.

El partit comença amb un insultant domini local, un equip ple de sud-americans, tots petits, tècnics i ràpids, que ens feien anar de banda a banda sense rascar bola. Arribant tard a la pressió i sense tindre la pilota, els nostre veterans són molt vulnerables, i més quan el Joan i el Jordi no tenen la pilota, però el Palau sap a què juga, i la primera arribada a la porteria visitant i gran xut al travesser del Gerard, ensurt local i els nostres que comencen a jugar una mica.

El Torres domina la possessió, però no arriba a inquietar la defensa dels nostres veterans ben col·locats al darrere.
Una jugada d'atac visitant refús defensiu, pilota morta dins l'àrea, xut d'un davanter, la pilota que toca la cama del Pere canviant la trajectòria de la pilota i fent el 1-0 al minut 20.
Ja ho teníem "pelut" i ara més amb el marcador en contra, però ara entra en joc un altre factor, i es un àrbitre que comença a arbitrar escrupolosament amb el reglament a la mà, groga al Xavi Miquel per unes mans involuntàries però que trenquen la trajectòria de la pilota, protestes visitants i a la propera jugada la mateixa situació però amb un davanter visitant, el llistó molt alt.

Al minut 38, el mateix protagonista li fa una entrada brutal al Manel Piqué i segona groga, els locals amb 10, una bona notícia pels nostres.
El Torres fa un pas enrere, però sense perdre la pilota en cap moment, també s'ha de destacar que tampoc fan cap xut entre els tres pals a la primera part, tret del gol.
La segona part comença amb un altre guió, el Palau fa uns canvis tàctics i comença a tocar la pilota, les jugades d'atac es comencen a concretar, i ocasió clara del Pubill.

El Torres deixa la pilota i busca les contres, davant una defensa visitant que comença a agafar riscos, una contra per banda dreta, pilota llarga al davanter local per banda dreta, el Poli que va a la cobertura i guanya la pilota, la cedeix a darrera, però un altre davanter que anava en carrera recupera la pilota que es queda curta, la cedeix a un company i el segon al minut 51 en el segon xut entre els tres pals i aprofitant una errada defensiva.

El Palau no abaixa els braços i ben aviat el Pubill fa el primer, amb una bona centrada lateral del Pere, cop de cap i 2-1 al minut 53.
El 2-1 dóna ales als nostres i fan entrar als locals en la guerra psicològica, protestes, parlar molt, discutir-ho tot i treure de les seves caselles al àrbitre, fins al punt de començar a treure targetes als locals i expulsar al seu porter després d'insultar-ho greument al minut 75.

Tenim un quart i juguem contra 9, si no li fem la volta al marcador aviat és que no mereixem guanyar, una clara del Pubill i l'empat al minut 80 amb un gran xut del Gerard que ens fa creure que ho tenim al palmell de la mà, però no, ells ens maten de la pitjor i més cruel de les maneres, una jugada que no recordo que ens hagin fet mai al Palau en els darrers 30 anys.

Treuen de centre, agafa la pilota un jugador local i des del mig del camp ens fan el 3-2 aprofitant que el Caelles estava avançat, cop molt dur i definitiu, ja que ens enfonsen psicològicament.
El Palau ho intenta i tenim tres de clares no, de claríssimes, una del Nico, una del Xavi Miquel i una de Gerard que incomprensiblement no van al fons de la xarxa, el Torres atrinxerat a l'àrea, el Palau amb tot a dalt, els minuts corren, els locals perden el temps i l'àrbitre que pita el final del partit.

Derrota justa, ja que tot i que tan sols ens han fet tres xuts entre els tres pals, no podem fer cap errada, ja que a nosaltres no ens perdonen, nosaltres perdonem massa i no sabem jugar amb el cap, quan el rival ens planteja un joc d'escacs.

Perduda la cinquena plaça a favor del Torres de Segre, tant sols ens queda lluitar per la sisena, sempre i quan guanyem el proper diumenge a un AEM que es juga l’ascens.

Ja sé que no és políticament correcte, i que els nostres veterans sortiran a guanyar sí o sí com sempre, però s'agrairia als d'Artesa de Lleida i Tamarite de Litera que tinguin presents als nostres veterans en futures trobades gastronòmiques en cas de victòria el proper diumenge, ja que això els hi donaria l'ascens directe a primera divisió.

Darrer partit de la temporada el proper diumenge al municipal de Sant Roc. Davant tindrem un gran rival i que durant tres quarts del campionat han tingut un domini insultant durant aquestos tres quarts de campionat.

Afició esperem la vostra assistència el proper diumenge i acomiadar-nos amb una gran victòria, davant un gran rival.
FORÇA VETERANS I FORÇA PALAU!!!!!!