El vermut
Aquest diumenge, 28
d’abril, s’ha celebrat el 5è Vermut Literari del Palau d’Anglesola. El Vermut
Literari vol apropar els escriptors i les escriptores de les comarques de Ponent
al gran públic, en un format distès i proper, aprofitant el ressò de la festa
de Sant Jordi. El Vermut Literari es planteja com un col·loqui entorn una
temàtica concreta. El primer any foren escriptors locals; la segona edició
escriptors comarcals; en el tercer vermut
intervingueren historiadors; l’any passat es dedicà a dones escriptores
i enguany als fogons. L’atractiu d’aquest moment literari és, també, la
degustació d’un aperitiu tradicional: sifó, vermut, olives, patates, formatge i
xoriço.
5a edició
En aquesta cinquena
edició hi han participat tres persones del món de la cuina que publiquen
receptes, sigui en mitjans digitals, sigui en llibres convencionals. Per
una banda el reconegut cuiner Josep Lladonosa i Giró, nascut a Alguaire, que ha
escrit 24 volums entorn la història de la cuina catalana i lleidatana. D’altra
banda dues blogueres que pengen receptes autodidactes: la Dolors Mateu de Vallfogona
de Balaguer, i la Melisa, argentina veïna de Mollerussa.
En Josep, Creu de Sant
Jordi i guardonat en múltiples certàmens, ha defensat els orígens de la cuina
catalana, documentats en la literatura del segle XIV, així com també la nostra
cuina de Lleida i de Catalunya. Explica que tota cuina parteix d’uns bons
fonaments: una bona beixamel, un bon sofregit... A partir dels fonaments ben
posats les petites variacions configuren noves receptes. Defensor de la cuina
de tota la vida, de les receptes elaborades a poc a poc i amb productes de
proximitat, de passar temps fregint la ceba o escalivant en flama, aconsella
que desconfiem d’algunes estrelles mediàtiques de la cuina.
La Dolors escriu receptes
al bloc (http://blogdecuina.blogspot. com.es/)
des de fa cinc anys. En té més de nou-centes i actualitza el bloc
diàriament. Té seguidors d’arreu del món. Es passaria hores i hores
parlant de receptes, de cuina, de plats ben presentats i ben explicats.
Com el Josep, defensa els productes de la terra. Ha participat en
programes de televisió i ha guanyat premis com el Curs de Cuina de
Primavera de cal Blay. Defensa l’honestedat i la veritat a
l’hora d’omplir el bloc perquè a internet s’hi pot trobar de tot. És
molt
creativa i aconsella treure rendibilitat del que tenim al rebost i a la
nevera.
Les seves receptes són pràctiques i, en general, fàcils d’aplicar. El
seu bloc, que té 1600 membres i unes 3000 entrades diàries, permet
buscar les receptes per ordre alfabètic i també per ingredients. També és present al facebook amb prop de 5500 seguidors.
El bloc de la Melisa (http://tartasyms-melisa. blogspot.com/)
és
més nou. Fa just un
any que s’ha endinsat en aquest món. Com aquell qui diu va començar per
casualitat però ja ha participat en diferents fires de reposteria.
Escriure al bloc és compartir una afició i confessa que li encanta tenir
contacte amb els seus seguidors, alguns dels quals fins i tot ha
conegut personalment. Respon totes les consultes i envia les receptes
ben detallades quan se li demana. S’ha especialitzat en les postres i
almenys cada quinze dies en penja una. Abans de penjar-la sempre les
prova i les fa provar. De la
seva padrina ha après molts consells culinaris. Al bloc hi trobarem
algunes receptes amb tocs llatinoamericans i adaptades als gustos
catalans. Igual que la Dolors és una bona lectora i seguidora d'altre
blocs culinaris.
Una
cinquantena de
persones han seguit l’acte organitzat per l’Associació Cultural Tots Som
de
Casa, entitat que publica la revista local Avenç. L’acte ha
transcorregut
distés i amè durant un parell d’hores, acompanyat de fotografies, de
receptes
concretes i d’aperitiu. Hem sortit amb ganes de provar coses noves, amb
els productes de sempre i d'aquí. Hem sortit convençut que, per menjar
bé, molt bé, no cal anar pas massa lluny. Tenim una de les millors
cuines del món, amb història, amb bons ingredients; una cuina que
hauríem de valorar, practicar i estimar més. La nostra identitat
catalana arrela en la cuina molt més del que pensem. I que no està prou
bé defensar qui som a partir dels productes de proximitat (quilòmetre
zero en diuen ara), del bon gust, dels plats nostrats i d'una bona taula
compartida?
Els tres convidats
comparteixen passió per la cuina i per transmetre les seves creacions. Abans
que lletraferits tots es confessen cuiners. Certament són uns artistes entre
els fogons i comparteixen, a més, l’art de saber-ho explicar.