EL RETORN DEL GERARD, CLAU EN
UNA VICTÒRIA CLÀSSICA
Nova victòria en un partit
clàssic dels nostres veterans, que sumen 12 de 15 punts possibles en aquesta
segona volta, de moment va tot sobre el guió previst, i avui ha estat un partit
clàssic dels nostres veterans, d’aquells que ja hem vist més d’un cop i que ja
no sorprèn a ningú.
El Palau es presenta al
municipal de Miralcamp amb Ivan, Ramon Jové, Pere, Oscar, Francis, Paco, Jordi,
Joan Serrano Antonio Vera, Mayoral i Pubill, quedant a la banqueta Bertran,
Poli, Gerard, Willy, Miquel Farnell, Ramon Jiménez, Miki i Txus Palau.
Partit de la màxima i partit
complicat davant un rival hipermotivat, el Palau amb molts jugadors, i moltes
variants tàctiques, amb el retorn de dos il·lustres veterans com el Poli (que
va tindre ja minuts el passat diumenge) i sobre tot el Gerard, home clau en la
victòria d’avui.
Un Palau molt centrat i
conscienciat de què anem a contracorrent i que s’ha de restar cada diumenge
punts als nostres rivals o no arribem a l’objectiu, és el que té donar emoció a
la lliga i anar per l’èpica.
Domini total del Palau, amb una
defensa molt ben col·locada i liderada per un Pere Corral simplement perfecte,
un mig del camp molt combatiu i que ha intentat jugar en un camp de mines, com
és el municipal de Miralcamp (cap novetat, el de Sant Roc és cosí germà), i cal
anar per feina i resoldre el partit aviat, ja que el Miralcamp avui ha sortit
amb l’equip de camuflatge i el ganivet a la boca i no ha donat una pilota per
perduda, avui hem vist la millor versió del Miralcamp, cap sorpresa, és el que
té tindre pobles propers, i que ens tenen ganes, sempre és bona aquesta sana
rivalitat.
El Palau tira de manual i fa el
de sempre, jugar molt bé, però perdonar la vida, un cop si i l’altre també, ja
que tant el Pubill, com el Vera o el Majoral, les han tingut i molts cops, però
som el Palau, uns bons samaritans.
Amb aquestes situacions, cal
tirar de manual i el Palau tira del clàssic, jugada per banda dreta d’un molt
bo Ramon Jové, centrada lateral i la pilota que cau als peus del Jordi Baró,
aquest que sap que és l’home franquícia de l’equip i no perdona fent el 0-1 al
minut 31, tot un clàssic, quan les coses es posem magres, sempre apareix el
crack per donar tranquil·litat, i sinó d’on penseu que el Messi ha après? de
veure vídeos del Jordi (ho sento algú ho havia de dir)....
Amb el partit coll avall, han
començat a moure la banqueta els nostres veterans i els canvis han estat
constants, destacar que el Miquel Farnell ha jugat al mig del camp, ja que al
darrere anàvem sobrats d’efectius, i el Miquel al mig, és molt Miquel, és com
un motor sense turbo i un amb turbo, i l’equip ho ha agraït.
Abans d’acabar la primera part,
ha arribat l’únic xut entre els tres pals dels locals, i gran intervenció de
l’Ivan, una que arriben i quasi va a dins, som el Palau, un clàssic.
La segona part l’equip ha
sortit millor, ens hem permès el luxe de donar descans al Jordi, però és que ha
entrat el Txus, molt futbol al mig del camp amb ell, el Miquel i l’eix del tot,
el Joan Serrano, que fa moure l’equip com els àngels.
El Palau perdona i perdona, el
Gerard, el Ramon Jiménez, el Miki, el Mayoral, un festival de bons samaritans,
i al porter local que l’hem fet internacional, com de costum...
I ja se sap, si perdones pots
tindre problemes, i ens hem ficat en un bon embolic, quan una falta a la
frontal, un jugador local ha tret els telaranys de la creueta esquerra de
l’Ivan, fent l’empat al minut 58.
No passa res, en condicions
normals el partit ha de caure de madur, però nois, hem de fer patir al pobre
pare del Joan Serrano, el nostre fidel i únic seguidor al partits com a
visitants, un gran cop de cap del Ramon Jiménez a la creueta, ha estat el
preludi del gol de la victòria, minut 73 bona recuperació del Miquel Farnell, pilota en
profunditat al Gerard, que encara porta i defineix com ens té acostumats, amb
una sang freda que fa treure de polleguera, però que ens té molt acostumats, ja
que és home de segones voltes, i avui ja ha presentat les seves credencials,
pobres rivals, que poc que s’ho esperen, ha tornat el Gerard!!!!
A partir d’aquí el Palau continua
amb el seu domini total, amb tot, i el joc a camp local, però sense acabar
d’arribar el gol de la tranquil·litat, com sempre, perquè canviar el guió, i
així ha estat, fins al darrer minut, que un mal refús defensiu del nostre
porter quasi ens costa l’empat, com de costum, hem de donar videta al rival,
final del partit, tres punts més al calaix, i hem restat dos punts al líder,
tres al Artesa i dos al Bellpuig, el nostre predecessor a la classificació, el
Montoliu i el Torres de Segre han sumat tres, però nosaltres estem aquí, amb la
nostra carrera de fons, i deixant l’alè cada cop més a prop del clatell dels
favorits, paciència que arribem, confieu amb la paraula del cronista veterà,
arribem, el darrer dia però arribem.
Felicitar al Miralcamp, que tot
i ser el cuer, ha lluitat fins al darrer minut, fins al darrer metre i han
acabat literalment rebentats, jugant així cada diumenge els hi arribaran els
resultats, però avui era un derbi, i un derbi és un derbi.
Proper diumenge visita de l’Alcoletge
al municipal de Sant Roc, un altre equip de la part baixa, i on els nostres
veterans són clars favorits, espero que el seu porter no ens amargui el
diumenge, ja que al partit de la primera volta ens ho va aturar tot.
Resumint, tot un partit clàssic
dels nostres veterans, domini total, bon joc, ocasions errades, al porter rival
l’hem fet internacional, i la que han tingut ells ens l’han clavat per
l’escaire, tan sols ens ha faltat una cosa, els crits del nostre pastor, en
Manel Piqué, ordenant el ramat d’ovelles, Manel torna aviat, el ramat sap on
va, però sense la teva veu, no és el mateix.
El millor està per vindre, i
els veterans ja tenen un guió de pel·lícula de 5 óscars, jo no m’ho penso
perdre, i vosaltres?
Que poc que s’ho esperen!!!!
Força Veterans!!!! Força Palau!!!!!!
